La Sitja del Llop

La Sitja del Llop

La Sitja del Llop-Revista del Montseny és la publicació regular que edita la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM).

Portada Sitja del llop, núm. 28Nascuda ara fa vint-i-dos anys, aquesta publicació és defineix en paraules del Dr. Pladevall: «No és cap obra exclusivista ni elitista, ben al contrari, el tarannà dels seus responsables és el de defugir tota mena de lligams a interessos polítics, partidistes o econòmics i intentar fer una publicació lliure, objectiva i sobretot pràctica» (vegeu La Sitja del Llop-Revista del Montseny, número 1, juliol de 1991).

Coherentment amb l'anterior, La Sitja del Llop - Revista del Montseny, és una publicació de caire cultural (literari, etnològic, periodístic, científic i naturalístic), la temàtica de la qual se centra, principalment, en aspectes relatius a la vida d'aquesta muntanya i a l’àmbit dels Parcs Naturals del Montseny i del Montnegre. Tanmateix, alhora que pretén divulgar els seus valors naturals i socials,  tracta també de qüestions d’interès mediambiental general, sense oblidar els treballs de denúncia contra les agresions al medi natural que s'esdevenen al nostre pais.

La nostra publicació a permès la difusió d’un seguit d’articles científics sobre la situació de la flora i la fauna (vegeu-ne p. e. «El tritó del Montseny, descobriment d’una raresa amagada» La Sitja del llop-Revista del Montseny, núm. 29, abril de 2009, un dels temes més difosos pels mitjans de comunicació en l'actualitat), en referència a la riquesa natural del massís montsenyenc.

Confegida en base als recursos propis i el treball voluntari i gratuït aportat pels seus socis i sòcies, a més de diferents col•laboracions científiques i culturals desinteressades, de l’àmbit acadèmic, La Sitja del Llop-Revista del Montseny  és una publicació que s’ha mantingut econòmicament independent al llarg de la seva història i, per tant, aliena a qualsevol pressió externa que pugui mediatitzar el seu esperit crític. Això li ha permès incloure a les seves pàgines col•laboracions d’autors ben diversos, intentant mantenir sempre un alt nivell de qualitat, tant pel que fa als continguts, com en relació a la seva edició.

Tot i que la seva periodicitat no és absolutament regular, és habitual la publicació d’un a tres números anuals, que poden oscil•lar entre les vint i les trenta-sis pàgines. A més del seu repartiment als socis de la CSM, la revista es distribueix  en més d’una vintena de poblacions escampades entre les comarques gironines i barcelonines, a través de la gestió directa dels seus editors.

La seva distribució abasta, a més, un seguit de biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, així com CEIP's, institucions i entitats diverses i les biblioteques de la Universitat Autònoma i de la Universitat de Barcelona.

Si no sou socis i voleu subscriure-us, o bé voleu aconseguir algun número antic, publicar un article, esmenar una errada, etc. envieu-nos un missatge al correu-e.

Trobareu la revista en les principals llibreries i quioscos de la contrada.

 

joan dt., 26/09/2006 - 15:24

La Sitja del Llop número 45 ja és al carrer

La Sitja del Llop número 45 ja és al carrer
Portada Sitja del LLop 45
carlesl dc., 19/12/2018 - 14:08
Quim Reberté

Amigues i amics de la CSM,

Com podeu veure La Sitja de Llop-Revista del Montseny (número 45) ja és al carrer. En breu la podreu trobar als punts habituals de distribució. També ens la podeu demanar a través d'aquest mateix web, escrivint-nos a info@salvaguardamontseny.cat . Podeu llegir-ne l'editorial d'aquest mateix número en el document adjunt a aquesta pàgina.

Aprofitem l’avinentesa per encoratjar-vos a participar activament en la confecció del proper número, aportant notícies, articles, reportatges, denúncies i col·laboracions directes.

Altrament, us anunciem que a partir de gener posarem en marxa una nova campanya de recuperació del Pla Especial de protecció del Montseny, de la qual us anirem informant a mesura que es vagin desenvolupant les diferents iniciatives. Per engegar aquestes iniciatives ens caldrà la màxima col·laboració de totes i tots el socis, i amigues i amics de la CSM.

 Mantingueu-vos alerta i passeu unes bones festes de Nadal!

Esperem que l’any 2019 sigui el millor en la defensa del nostre estimat Montseny!

Sant Celoni, 19 de desembre de 2019

Logo 30è aniversari CSM

 

Mots mig perduts - XI

Mots mig perduts - XI anna dc., 09/01/2019 - 19:45

 

 

MOTS MIG PERDUTS - XI

Amb aquesta nota arribem a l'onzè lliurament de la secció “Mots mig perduts” que aplega paraules poc conegudes, amb un ús escadusser i que, en alguns casos, no han estat registrades en cap dels 3 diccionaris que hem considerat de referència:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/

Són, per tant, mots en risc de desaparèixer de la llengua parlada i escrita, recollits en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor.

Presentem tot seguit set paraules de les quals dues no són recollides a cap dels diccionaris ressenyats, una tercera figura només al Diccionari Català-Valencià-Balear (tot i que el significat no hi és ben bé el mateix que aquí aportem) i les altres quatre apareixen a tots tres diccionaris.

Animem els lectors a fer servir aquestes paraules per tal de mantenir-les vives i emplacem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que ens els facin arribar.

 

 

Esbardellar: Verb. Obrir-se, longitudinalment o en diversos segments, amb força o contundència, un objecte, generalment a causa d’una pressió exercida.

Exemple: Hem de canviar el mànec de l’aixada. Està tant esbardellat que ja no puc ni posar-hi cap tascó.

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Malgrat de Mar, abril 2018. Sant Hilari Sacalm, cf. 1992

Observacions: Sentit per objectes de fusta (estaques i brases de carbó)

 

 

Llavora: Nom femení. Femella del porc domèstic que mai no ha garrinat.

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Cànoves, cf. 1992

 

 

Avi forc: Nom masculí. Sistema de desplaçament d’un tronc o altre objecte en un pendent a capgirells, és a dir, que amb la base del tronc en el mateix punt, es dreça i cau en el sentit del pendent, de manera que el cim del tronc passa a ocupar ara la part baixa, i així successivament.

Exemple: Si fem rodolar el tronc anirà a parar al fons del sot. Millor que el fem baixar fent l’avi forc.

El diccionari CVB sinonimitza avi forc a arbreforc, encara que el significat d’arbreforc no és el mateix que aquí aportem.

Poble indeterminat del Montseny, 1992 a 1994

Observacions: Sentit dels carboners, que l’empraven com a sistema per al transport de la llenya fins la plaça carbonera.

Mot recollit a Gutiérrez i Perearnau, C. 1996. El carboneig. L’exemple del Montseny. Ed. Alta Fulla.

 

 

Esblanar: Verb. Per ús, desgast, trepig..., fer que una peça de roba, un rodal de vegetació, un mecanisme... perdin la seva rigidesa o consistència originals.

Exemples: No passaré per la drecera de la font fins que els xais l'hagin esblanada. Mare, no deixis que en Miquel es posi els meus pantalons, que me'ls esblana.

Cap dels tres diccionaris no recull el mot malgrat que actualment sembla ben viu (conegut per diverses persones en una trobada d’amics).

Sant Celoni, juny de 2018

 

 

Ganyot: Nom masculí. En un objecte o superfície (fusta, ciment, etc.), petita prominència que en sobresurt de manera destacada.

Exemples: Joan, repassa el terra que amb aquest ganyot ens entrebancarem. És un bastó ben maco; llàstima del ganyot que té.

En sentit figurat s’aplica a un objecte, animal, persona... que destaca negativament entre d’altres de més bona condició o estat.

Exemple: Valga’m Déu, quin ganyot de bicicleta! Segur que no guanya pas la cursa.

Cap dels tres diccionaris no recull el mot.

Sant Celoni, juny de 2018

Observacions: Sentit d’un informant jove.

 

 

Noval: Adjectiu. Terra que es romp per posar-la en conreu després de molts anys de no haver-ho estat (o mai).

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Fogars de Montclús, juny de 2018

 

 

Forc: Nom masculí. Trena de cebes, alls... agafats per llurs cues.

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Breda?, 1992?. Sentit també a posteriori.

Observacions: Utilitzat com a sistema de magatzematge d’aquests aliments, tot i que també es poden fer forcs amb altres elements vegetals.

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

 

La Sitja del Llop, núm. 44

La Sitja del Llop, núm. 44 joan dj., 20/12/2018 - 11:42

Mots mig perduts - X

Mots mig perduts - X anna dc., 09/01/2019 - 19:40

 

 

 

MOTS MIG PERDUTS - X

Amb aquesta nota arribem a la desena edició de la secció “Mots mig perduts” que aplega paraules poc conegudes, amb un ús escadusser i que, en molts casos, no han estat registrades en cap dels tres diccionaris que hem considerat de referència:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/

 

Són, per tant, mots en risc de desaparèixer de la llengua parlada i escrita. Han estat recollides en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor.

 

Presentem tot seguit set paraules de les quals una no apareix a cap dels diccionaris ressenyats, mentre que quatre només figuren amb l’accepció que presentem al Diccionari Català-Valencià-Balear.

Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de mantenir-les vives. També animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

 

 

Apotegar: Verb. Agafar una objecte o una persona amb contundència, força i pressió, a vegades sobtadament o amb pressa.

Exemples: Vaig córrer fins apotegar el vailet que em robava les cireres de l’arbre. Apotega alguna cosa per menjar abans de sortir de casa!.

El diccionari C-V-B és l’únic que recull el mot amb el sentit que es dóna a l’Alt Maresme i a la Selva.

Arenys de Mar. 1980. Breda. Dates diverses

 

 

Defallior: Nom femení. Defalliment de forces, per cansament o per gana.

Exemples: Tinc una defallior que si no menjo alguna cosa no podré pas anar a la feina!

Els tres diccionaris recullen el mot i l’accepció.

Sant Vicenç de Montalt. 2013

 

 

Espellongar: Verb. Espavilar, eixorivir o avivar l’acció o l’enteniment d’algú.

Exemples: Espellonga que perdrem el tren! Nen, si no espellongues no faràs res a la vida!

Cap dels tres diccionaris recull el mot però el diccionari C-V-B recull “espallongar” amb un significat ben diferent (“perllongar, allargar”).

Arenys de Mar. 1973. Altres localitats en dates indeterminades

 

 

Gepar: Verb. Xutar amb força la pilota contra un dels participants en el “joc de la gepa” Exemples: Apunta bé i gepa ben fort en Miquel que no sé com s’ho fa però mai no rep! El va gepar tan fort que el va tombar de cop!

El diccionari C-V-B és l’únic que recull el mot amb el sentit que es dóna a Arenys de Mar.

Arenys de Mar. 1973.

 

 

Buscall/Boscall: Nom masculí. Fragment de llenya de diàmetre o gruixudària considerable.

Exemple: Llamp de buscalls! No els puc ni aixecar .

Els diccionaris DIEC i GDLC ho consignen únicament com a “tros de llenya”, mentre que el DCVB sí que n’especifica la gruixudària.

Observacions: Si més no els carboners diferenciaven la llenya segons llur diàmetre: buscall>vergell>branqueta.

Breda, Montseny... i altres poblacions. 1992

 

 

Cremador: Nom masculí. Rodal de poc gruix de sòl o de textura desfavorable -en un camp, en un prat...- que fa que l’herba s’hi assequi, tota envoltada d’herba que verdeja.

Tots tres diccionaris recullen el mot però tan sols el C-V-B amb l’accepció que reportem.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

Brunzit/da: Adjectiu. Ressecat/da per l’acció del sol.

Exemple: Amb aquesta calorada tot quedarà ben brunzit!

Tots tres diccionaris recullen el mot però tan sols el C-V-B amb l’accepció que reportem.

Observacions: Aplicat a elements naturals, com ara el sòl o la vegetació.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

 

Pere Alzina i Bilbeny - Cèsar Gutiérrez i Perearnau

 

La Sitja del Llop, núm. 43

La Sitja del Llop, núm. 43 joan dj., 20/12/2018 - 11:42

Mots mig perduts - IX

Mots mig perduts - IX anna dc., 09/01/2019 - 19:32

 

 

MOTS MIG PERDUTS – IX

Aquest és el novè article que publiquem dins d’aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o fins i tot en risc de desaparèixer de la parla. Les hem recollides en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor. En aquest número, però, aportem alguna referència bibliogràfica extreta d’obres etnogràfiques.

Fins ara hem aportat prop d’una seixantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua. Creiem prioritari, doncs, deixar-ne constància escrita.

 

Els diccionaris consultats són els següents:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/

 

Presentem tot seguit cinc nous mots dels quals només dos (“aixarnador” i “esclòvia”) són recollits amb l’accepció que esmentem al DCVB. Els altres tres mots (“gargamella”, “giscle” i “tirot-ninot”) no són recollits per cap dels tres diccionaris amb el significat que hem trobat.

Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de mantenir-les vives. També animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris esmentats abans que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

 

 

Gargamella: Nom femení. Cuca que serveix d’esquer en un parany.

Observacions: Rangil transcriu: “Amb un aixadellet d’un mànec de dos pams gratava la terra fent un petit clot net d’herbes on posava la ballesta oberta amb la gargamella enganxada”.

Jaume Aliva, dins RANGIL, D. 2008. Històries i llegendes de l’any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades.

Cap dels tres diccionaris recull aquesta accepció tot i que els tres recullen el mot amb un altre significat.

 

 

Aixarnador: Nom masculí. Comporta que bo i parada en un rec obstrueix el pas de l’aigua i permet de desviar-ne el pas cap a una fibla per al rec.

Només el DCVB recull aquest mot i ho exemplifica amb un text de Ruyra.

Breda. Febrer 2005

 

 

Giscle: Nom masculí. Encaix en un rec, generalment de metall, on es col·loca l’aixarnador per a desviar les aigües del rec .

Només el DCVB recull el mot, tot i que amb una accepció diferent, sinònima de “xiscle”.

Breda. Febrer 2005

 

 

Tirot-ninot: Adjectiu. Insensat, amb poc seny, que pren decisions precipitades i poc entenimentades.

Exemple: Apa aquí, en Lluís... Quin tirot ninot!

Cap dels tres diccionaris recull el mot.

Tordera (tot i que l’àvia, de 91 anys, és filla de Grions). Agost 2017

 

 

Esclòvia. Nom femení. Closca o clovella, tant de mol·luscs com d’ous de rèptils i ocells o de fruita seca (avellanes, ametlles...).

Exemple: necessitem un plat per a llençar-hi les esclòvies dels musclos i de les petxines.

Només el DCVB recull el mot, i el circumscriu a Pineda i Caldes d’Estrac.

Arenys de Mar. 1980. Breda. Desembre 1992.

 

 

Cabra: En el número 40 d’aquesta revista (Mots mig perduts, VI) presentàvem el mot cabra, que no figura al DCVB. La paraula, però, l’hem trobada recollida en bibliografia pirinenca -pallaresa- exactament amb la mateixa accepció que ressenyàvem.

Violant i Simorra, R. 2001. La vida pastoral al Pallars. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, I. Garsineu edicions. Tremp. Pàg. 234.

 

 

Espellincar : En el número 38 d’aquesta revista (Mots mig perduts, IV) presentàvem aquest mot, que no figurava en cap dels tres grans diccionaris de la nostra llengua. El mot, però, també l’hem trobat recollit en bibliografia pirinenca –pallaresa- amb la mateixa accepció. Aspellincar: mossegar d’ací i d’allà bo i caminant les bèsties (Sarroca de Bellera).

Recentment (octubre de 2017), també hem constatat que és conegut a Fogars de Montclús.

Violant i Simorra, R. 2001. La vida pastoral al Pallars. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, I. Garsineu edicions. Tremp. Pàg. 296.

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

La Sitja del Llop, núm. 42

La Sitja del Llop, núm. 42 joan dv., 28/04/2017 - 22:37

La nova revista de la SItja del Llop ja està disponible i serveix de punt de partida d'aquesta campanya Què Passa al Montseny? que volem llançar per a conscienciar sobre la situació actual al massís.

En ella trobareu els següents articles:

Editorial
Què Passa al Montseny?
Consell de redacció

Patrimoni Natural
La papallona de les ortigues. Una espècie al marge d'extinció al Montseny
Andreu Ubach

Gent de Vinya
Talcomraja. Vins partisans amb caràcter maresmenc
Sergi Travessa Danés

Patrimoni etnològic
Les fonts del Montseny: entre amenaces i oportunitats
Marcos Fernández-Martínez et al.

Avis savis
La Isabel Hernández. D'Almeria Al Baix Montseny
Sergi Travessa Danés

Mots mig perduts
Cèsar Gutiérrez i Perenau, Pere Alzina i Bilbeny

Altres Lluites
El desastre dels polígons buits
Òscar Romero

Les nostres Lluites
L'estat de la qüestió. Retent comptes
Consell de Redacció

Breus d'Actualitat
La CSM presenta la Salamandra del Montseny
Sant Pere de Vilamajor es mou per la defensa del Llop

EcoConsells (VII)
Energia: el consum que no veiem
Cristóbal Alcalà

Resum: La papallona de les ortigues. Una espècie al marge de l'extinció al Montseny.

Resum: La papallona de les ortigues. Una espècie al marge de l'extinció al Montseny. joan dl., 05/06/2017 - 22:52

A la Sitja del Llop núm. 43 trobareu, a la secció Patrimoni Natural, l'article que parla sobre l' Aglais urticae, una papallona que es troba actualment en una situació força crtítica al massís del Montseny.

En ell l'Andreu Ubach, investigador del Museu de Granollers explica com en el context de canvi global i fragmentació d'hàbitats les espècies de muntanya tenen l'òptim climàtic per a viure cada vegada més amunt degut a l'increment de temperatura i les condicions estivals més o menys extremes.

La papallona de les ortigues fa la posta d'ous sobre les pròpies ortigues, d'això el nom, i és molt típic de trobar-la en ambients muntanyencs del Pirineu, a la vora de refugis i a prats. Al Montseny, és una espècie que fa unes poques dècades tenia poblacions sanes amb molts individus a la part més alta del massís i hi ha citacions de fins als pobles a la falda, com Sant Pere de Vilamajor.

Actualment la situació és crítica i aquests últims anys pràcticament ha desaparegut del massís, trobant-se solament uns pocs individus a les parts més altes. Cada cop és més difícil que es donguin les condicions per aguantar l'estrés estival i trobar refugis climàtics on la papallona pugui sobreviure, inclús a 1700 m d'alçada.

Ara són les millors setmanes per a veure-la, si teniu sort, i feu un cop d'ull als ortigars, per exemple, de la zona del Turó de l'Home.

Mots mig perduts - VIII

Mots mig perduts - VIII anna dc., 09/01/2019 - 19:24

 

 

MOTS MIG PERDUTS – VIII

 

Aquest és el vuitè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla viva. Totes les hem recollides en converses amb informants locals, generalment pagesos, exclusivament de la rodalia del Montseny o del Montnegre.

Fins ara hi hem aportat més d’una cinquantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (CVB), l’Alcover-Moll http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana http://www.diccionari.cat/

 

Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir aquestes paraules vives, alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set paraules, de les quals quatre no constaven en cap dels tres grans diciconaris esmentats abans. Les altres tres només les recull el diccionari més exhaustiu (CVB).

 

 

Podissa: Nom femení.Sarment de vinya un cop podat.

Observacions: L’informant va aprendre el mot a Arenys de Munt, on hi va anar a fer de mosso

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Trompar: Verb reflexiu. Cebes, alls, porros... que s’espiguen per florir

Només el diccionari CVB recull aquesta accepció.

Breda. 2008

 

 

Matxo: Nom masculí.Ciri que brota de les cebes quan es trompen.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Guilla: Nom femení. Arrels d’arbres o d’altres plantes que envaeixen l’interior de les canonades o conduccions d’aigua.

Observacions: Es parla sempre de “la guilla”, i es diu “S’hi ha posat la guilla”. Sentit per a conduccions d’aigua tancades. És un mot relativament comú en la parla del Baix Montseny.

Cap dels tres diccionaris recull aquesta accepció. El CVB en recull una que sembla tenir la mateixa arrel (Capa d’acid carbònic que es forma damunt el vi que omple els cups).

Breda. Setembre de 2004. Sentit, però, a diverses persones (i, tal vegada, localitats)

 

 

Ventalla: Nom femení. En les cases de poble o masies, portes generalment de fusta massissa, que separen de l’exterior la porta d’entrada a la casa. En molts casos delimiten un petit rebedor exterior de la casa.

Tots tres diccionaris recullen el mot però només el diccionari CVB sota l’accepció que en donem.

Sant Celoni. Gener de 2017

 

 

Retranga: Nom femení. Dona poc treballadora.

Observacions: Desconeixem si el mot és també masculí.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

Xombo: Massa d’aigua que té força profunditat.

Observacions: Els informants ens deien “D’aquell rec en treiem aquell xombo d’aigua!”.

Només el diccionari CVB recull aquest mot, tot i que en femení, sobre la base d’una obra de Joaquím Ruyra.

Viabrea. Abril de 2009

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

 

La Sitja del Llop, núm. 41

La Sitja del Llop, núm. 41 joan dg., 11/12/2016 - 22:01

Ja fa unes setmanes que està disponible el número 41 de la Sitja del Llop. El trobareu als punts de venta habituals. En aquest volum trobareu el següent contingut:

- Editorial: "Què volem els ecologistes?"
(Consell de Redacció)

- Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir!
(Helena Barril Graells)

- El Poble del Montseny
(Antonio Mora Vergés)

- Salvament de Crancs autòctons al Montseny. Un exemple de col·laboració crítica
(Equip de recerca i protecció del medi de CSM)

- Mots mig perduts (VII)
(César Gutiérrez i perearnau, Pere Alzina i Bilbeny)

- El dolmen, també dit "la pedra gentil". Vallgorguina. Vallès Oriental
(Antonio Mora Vergés)

- Primer pas perquè no hi hagi un circuit internacional de karting a Llinars
(Plataforma Stop Karting Llinars)

- Ni un pam de terra, ni una gota d'aigua, ni una alenada d'aire
(Plataforma <No ens vendreu la Moto>)

- 2016 combats, incerteses i alguns petits èxits
(Consell de redació)

- Un baixmontsenyenc voltant pel massís
(Josep Lluís Òdena Rodríguez)

EcoConsells (VI). EL destí de les tovalloletes higièniques.
(Equip de tècnics ambientals CSM)

 

Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir!

Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir! joan dv., 23/12/2016 - 22:08

En el número 41 de la Sitja del Llop l'Helena Barril Graells aborda el món de les abelles en un article on explica la seva biologia, les causes del declivi que estan patint i un exemple de com s'estudien al Montseny. L'Helena treballa al grup d'ecologia de la pol·linització del CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals) des de fa 10 anys i ens explica que al massís del Garraf, per exemple, han trobat més de 100 espècies d’abelles. D’aquestes, "només l'espècie Apis melifera fa mel i la majoria són solitàries i no pas socials. De fet, les abelles socials representen només un 10% de les espècies a nivell mundial".

El declivi d'abelles i altres pol·linitzadors és de vital importància per al bon funcionament dels ecosistemes terrestres, així com a nivell econòmic per conreus en la producció d'aliments. Les causes de l'esmentat declivi van des de "factors que redueixen els recursos de nidificació (arbres morts d’empeus, parets de fang,...) i els recursos d'alimentació(flors d'on treure el nèctar i el pol·len) (...), com ara l'asfalt, l’ús d'herbicides, el monocultiu (...). També l’ús de certs agroquímics (...) alguns dels quals tenen un  efecte letal o subletal quan són barrejats amb altres productes (efecte sinèrgic)".

L'Helena ens proposa que tota acció a nivell local pot ajudar a augmentar les poblacions d'abelles i els seus efectes beneficiosos pels ecosistemes i conreus.. Parla dels hostalets d'abelles i la promoció de l'agricultura extensiva i ecològica.

Per acabar, ens explica que al Montseny s’hi van instal·lar caixons amb blocs de fusta amb foradets que van servir d'estació de mostreig per a caracteritzar la comunitat d’abelles i vespes solitàries de diferents zones, concretament detectar si hi ha diferències entre les que es troben a les clarianes dins d’alzinar de mida gran,  les clarianes petites, les zones obertes i connecatdes i pròpiament dins l’alzinar. Tot això en un context de fragmentació del paisatge i pèrdua d'hàbitats.

 

Mots mig perduts - VII

Mots mig perduts - VII anna dc., 09/01/2019 - 19:18

 

 

MOTS MIG PERDUTS – VII

 

Aquest és el setè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Fins ara hi hem aportat prop d’una cinquantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en cap dels principals diccionaris de referència de la nostra llengua (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir aquestes paraules vives alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set noves paraules, tres de les quals no estan incloses en cap dels diccionaris principals de la llengua catalana esmentats abans. Dos d’aquests mots (“palladera” i “vaca” ) són recollits en les accepcions que presentem per tan sols un dels diccionaris.

 

 

 

Palladera: Nom femení. Pal perpendicular al terra que en un paller l’articula bo i travessant-lo pel centre i sobresortint-ne per la part superior.

El diccionari CVB recull aquesta accepció però no pas els altres dos.

Riells del Montseny. Juliol 2014

 

 

Prunell: Nom masculí. Aranyó. Fruit de l’aranyoner (Prunus spinosa)

Tots tres diccionaris recullen aquest mot.

Breda. Tardor 2006

 

 

Estronquim: Nom masculí. Tronquets de poc diàmetre.

Cap dels tres diccionaris recull aquest mot.

Mosqueroles. Juliol 1998

 

 

Pont bufador: Nom masculí. Estructura per a la conducció d’aigua constituïda per dues arquetes interconnectades a un nivell més baix (àdhuc per sota terra). Pel principi dels vasos comunicants, permet a les aigües de travessar un camí, una carretera, etc.

Cap dels tres diccionaris recull aquest terme.

Tordera. Setembre 1998

 

 

Rata salamenya: Nom femení. Rata negra (Rattus rattus).

Cap dels tres diccionaris recull aquest terme.

Fogars de Montclús. Desembre 2015

 

 

Vaca: Nom femení. Bony rodó i vermell que surt a la pell quan a l’hivern s’està molta estona a la vora del foc, del braser...

El diccionari CVB recull aquesta accepció però no pas els altres dos. Els informants dels qui vam recollir el mot esmenten una frase feta: “Tenir les cames plenes de vaques de covar al braser”.

Centelles. Desembre 1996

 

 

Engomar: Verb. Estanyar d’aigua un terreny.

El diccionari CVB i el de l’EC recullen aquest mot en una accepció molt propera tot i que no idèntica: “Deixar el terreny cobert de llot una riuada”. L’informant de qui vam recollir el mot esmentava un terreny en el qual l’aigua s’hi engomava.

Cardedeu. Setembre 1997

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

La Sitja del Llop, núm. 40

La Sitja del Llop, núm. 40 carlesl dg., 17/04/2016 - 14:40

Benvolgudes i benvolguts lectors,

Coincidint amb el 25è aniversari del seu llançament, la celebració del qual s'ha dut a terme el dissabte passat, dia 16 d'abril, a la Rectoria Vella de Sant Celoni, ha vist la llum el número 40 de la nostra publicació La Sitja del Llop-Revista del Montseny. En breu estarà dispònible a les llibreries i punts habituals de venda. També podeu trobar-la a la majoria de les biblioteques públiques del Baix Montseny.

Per tal que en tingueu un breu tast, us oferim la portada d'aquest nou número. També podeu llegir l'editorial, en format pdf, que trobareu com arxiu adjunt d'aquesta notícia.

Sant Celoni, 17 d'abril de 2016


 

 

 

 

Mots mig perduts - VI

Mots mig perduts - VI anna dc., 09/01/2019 - 19:12

 

 

MOTS MIG PERDUTS – VI

 

Aquest és el sisè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Fins ara hi hem aportat més d’una quarantena de mots un bon grapat dels quals no havien estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua. Els mots publicats en les cinc seccions anteriors, juntament amb d’altres d’inèdits -referits principalment a la flora i la fauna-, han estat aplegats i publicats també a la III Trobada d’Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre i el Corredor.

Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de contribuir a mantenir-les vives alhora que exhortem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set paraules, tres de les quals no estan incloses en cap dels diccionaris principals de la llengua catalana (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Dos mots (“cabra” i “esborneiat” ) són recollits per tan sols un dels diccionaris.

 

 

Esborneiat: Adjectiu masculí. Dit de la persona que obra sense reflexió, de forma poc o gens assenyada, amb poc enteniment.

Exemple: No li facis gaire cas, és ben esborneiat!

El mot només és recollit pel Diccionari Alcover-Moll i no pas pels altres dos diccionaris.

 

 

Cambreria: Nom femení. Cos constructiu petit, annex a la casa o construcció principal però generalment d’accés i d’ús independent o diferenciat.

El mot no és recollit a cap dels tres diccionaris consultats.

Riells del Montseny. 1992

 

 

Pellada: Adjectiu femení. Patata que ja té la pell prou presa (quan hom la frega amb el dit, aquesta no es desprèn) i que ja és prou madura i apta per al consum.

Exemple: Les patates ja són pellades; en podem collir algunes per bullir-les

El mot no és recollit a cap dels tres diccionaris consultats.

Fogars de Montclús. 2012

 

 

Quercoler: Nom masculí. Terreny que per dessota la terra és un solatge, tot pedra solta.

Observacions: Pot ser el cas d’una petita tartera o d’un clapissar cobert de terra.

Mot que un de nosaltres ja va consignar al llibre “El carboneig. L’exemple del Montseny”. A Mallorca hi ha un topònim anomenat “es Quercoler”.

Cap dels tres diccionaris recull aquest mot.

Montseny. 1993

 

 

Cabra: Nom femení. Giny de forma triangular, collat a la paret amb frontisses o similar per un dels seus costats i que permet, per l’altre extrem, penjar-hi l’olla i poder-la, així, treure i posar a la llar de foc amb comoditat, sense haver-la d’alçar.

Només el diccionari CVB recull aquesta accepció.

Riells del Montseny. 1988

 

 

Esternoc: Nom masculí. Base llenyosa (diàmetre petit o mitjà), generalment aguda ja que hom talla de biaix, que resta quan es secciona prop de la base una branca d’un arbust (per exemple en estassar un camí) o l’arbust mateix.

El mot és recollit al diccionari CVB, mentre que als altres dos diccionaris figura com a “estaloc”

Breda. 1987?

 

 

Galet: Nom masculí. Canó que resta quan hom sega una planta ran de terra (per exemple, en un camp de blat després de la sega).

El diccionari CVB recull aquesta accepció, per bé que els altres dos diccionaris l’assimilen a la definició que aportem del mot “esternoc”.

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

 

La Sitja del Llop, núm. 39

La Sitja del Llop, núm. 39 joan dv., 01/04/2016 - 14:33

Benvolgudes i benvolguts,

Degut a problemes organitzatius no havíem publicat fins ara el número 39 de La Sitja del Llop-Revista del Montseny. Demanem disculpes pel retard i us la presentem, amb l'aclariment que, d'ací a pocs dies, estarà també al carrer el número 40, que commemora el 25è aniversari de la nostra publicació. Esperem que us agradin tant l'una com l'altra.

Podeu veure la resta d'articles comprant La Sitja del Llop-Revista del Montseny, en edició de paper, als punts habituals de venda.

Salutacions cordials!

La Redacció

 

 

Mots mig perduts - V

Mots mig perduts - V anna dc., 09/01/2019 - 19:04

 

 

MOTS MIG PERDUTS – V

 

Amb aquesta nota arribem a la cinquena edició de la secció “Mots mig perduts”, la qual aplega paraules en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives alhora que animem a les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit diverses paraules, totes incloses en alguns dels diccionaris principals de la llengua catalana (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Tanmateix les accepcions de quatre d’aquests mots (“nyèbit”, “llossar”, “gaia” i “barri”) que us presentem no són recollides a cap d’aquests diccionaris. A més, l’accepció d’un altre mot (“estanyar”) només és recollida en un dels tres diccionaris.

 

 

Barri: Nom masculí. Reixa, tanca o porta d’entrada a una parcel·la (hort, jardí, pati d’habitatge, etc.), feta de ferro o de fusta i, normalment, de dimensions notables.

El mot és recollit en els tres diccionaris per bé que al Diccionari de l’IEC no hi consta l’accepció a la que fa referència aquesta nota.

Arenys de Mar. 1975 en endavant

 

 

Nyèbit: Nom masculí. Tancament d’una jaqueta, d’un abric o d’un vestit.

Cap dels tres diccionaris recull aquest significat tot i registrar altres significats molt diferents al suara esmentat.

Sant Vicenç de Montalt. 2013

 

 

Escabotar: Verb. Llevar d’un plat o d’un bol un bocí de la vora, generalment amb un cop.

Exemples: Hem de canviar la vaixella. Tots els plats estan escabotats!

Els tres diccionaris recullen aquest significat

Breda. 2005

 

 

Llossar: Verb. Treure punta a un bastó, a un aspre, etc. Sentit aplicar a les canyes que serveixen com a aspres a l’hort.

Tant el diccionari de l’IEC com el de l’Enciclopèdia Catalana només recullen l’accepció referida a renovar el tall d’una eina de metall. El diccionari C-V-B, però, també recull el significat que nosaltres aportem.

Breda. 2005

 

 

Trencar verol: Locució adverbial. Moment en què un fruit comença tot just a prendre la coloració característica de la maduresa.

Montnegre. 2007

 

 

Gaia: Nom femení. Tirallonga d’algun element a sobre del terreny seguint recorreguts lineals o netament més llargs que no pas amples.

Exemples: En aquella gaia de l’hort he sembrat els alls. Guaita la gaia de verns resseguint el sot!

Tan sols el C-V-B coincideix amb l’accepció que aportem. Aquest mot no apareix al diccionari de l’IEC i al de l’Enciclopèdia Catalana figura com a peça de roba o, també, com a peça de terra triangular.

Montnegre. 2015. També sentit a d’altres localitats.

 

 

Estanyar: Verb. Dilatar la fusta per humitejament, sigui voluntàriament (per exemple, el mànec d’una eina que es desmanegui) o involuntària (com ara una porta que s’hagi mullat amb la pluja).

El verb és reflexiu normalment.

Exemple: Posa la destral al safareig per tal que la fusta s’estanyi o se’t desmanegarà al primer cop.

Només consta al C-V-B amb aquest significat, no pas al diccionari de l’IEC ni al de l’Enciclopèdia Catalana.

Sant Hilari Sacalm. 1994

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

La Sitja del Llop, núm. 38

La Sitja del Llop, núm. 38 joan dj., 20/12/2018 - 11:42

Mots mig perduts - IV

Mots mig perduts - IV anna dc., 09/01/2019 - 18:54

 

 

MOTS MIG PERDUTS - IV

 

Aquest exemplar de la revista inclou el quart lliurament de la secció “Mots mig perduts”, que recull paraules en desús o, àdhuc, en risc de desaparèixer. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives i també animem aquells que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit diverses paraules, tres de les quals podrien representar aportacions substancials al català per tal com no les recullen els tres diccionaris principals de la nostra llengua: Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Una quarta és recollida a l’Alcover-Moll tot i que sota una accepció no coincident.

 

 

 

Sura: Nom femení. Lleves de suro que segueixen la del suro pelagrí, que és la primera lleva que es fa a l’arbre.

Paraula que tan sols figura a l’Alcover-Moll, tot i que com a sinònim de “pelagrí”, és a dir, en un sentit oposat al que hem recollit nosaltres. El fet que sigui un nom femení (augmentatiu) fa semblar més plausible l’accepció que nosaltres en donem.

Arbúcies. 1995


 

Tortís: Nom masculí. Tany flexible d'arbust (generalment de marfull) que hom retorça sobre ell mateix a fi de dominar-lo i donar-li encara més flexibilitat perquè serveixi per lligar feixines o altres feixos de material forestal.

Mot sentit en el context de l’explotació forestal del castanyer.

Dels tres diccionaris només figura a l’Alcover-Moll, que es fonamenta en dos documents medievals.

Sant Hilari. 1996


 

Cavall d'aigua: Nom masculí. Insecte que es desplaça surant amb les potes damunt de l'aigua (pertanyent al gènere Gerris, sovint conegut com a “sabater”)

No figura a cap dels tres diccionaris.

Vallgorguina. 2006

 

 

Feram: Nom femení. Conjunt de feres del bosc.

Fogars de Montclús. 2015

 

 

Samós: Adjectiu. Aliment de consistència pastosa al paladar.

Sentit aplicar a la textura del kiwi.

No figura a cap dels tres diccionaris

Viabrea. 1994.

 

 

Espellincar: Verb. Picar amb el bec de manera més o menys ràpida i repetida.

Sentit aplicar al típic moviment de les gallines quan s’alimenten.

L’informant ens explicava d’una herba que es diu “espellincagallines” (Spergula arvensis).

Verb que no figura a cap dels tres diccionaris

La Batllòria. 1996.

 

 

Cap i arreu: Locució adverbial. Expressió referida a una acció que abasta tot l'espai existent.

Ex.: La finca era molt atapeïda de brucs i arítjols. Vam agafar els dalls i vam estassar cap i arreu

Fogars de Montclús. 2013

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

Pere Alzina i Bilbeny

La Sitja del Llop, núm. 37

La Sitja del Llop, núm. 37 joan dj., 20/12/2018 - 11:38

Mots mig perduts - III

Mots mig perduts - III anna dc., 09/01/2019 - 18:41

MOTS MIG PERDUTS - III

Aquest exemplar de la revista inclou la tercera aportació lingüística de la secció “Mots mig perduts”, que aplega paraules en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla viva. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives, alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit diversos vocables, tres dels quals (“Enxerinat/enxirinat”, “Gorgollada” i “Xarnar”) podrien suposar aportacions substancials al català ja que no estan incloses en cap dels tres diccionaris principals de la nostra llengua: el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i, finalment, el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

 

 

Cocou: Nom masculí. Muntanyeta de sorra feta pels nens a la riera després de la pluja o quan el terra era prou moll o humit per poder-la fer.

Els tres grans diccionaris recullen aquest mot però cap d’ells ho fa amb el significat explícit anterior sinó com a sinònim d’ou en llenguatge infantil o bé del bolet ou de reig (Amanita caesarea) en les fases inicials del creixement.

Arenys de Munt. 2014

 

Post: Nom femení. Peça de fusta, normalment de forma rectangular, que es col·loca en unes guies metàl·liques a banda i banda dels portals de les cases per evitar, si és el cas, que hi entrin les glopades d’aigua de les rierades.

Tot i que els tres grans diccionaris recullen el mot cap d’ells detalla aquesta accepció tan particular i comuna als pobles de la riera d’Arenys, sinó d’altres accepcions que també són emprades al Maresme (“fusta per planxar”, “lleixa”, etc.).

 

Enxerinat/Enxirinat: Adjectiu. Eriçat, dret, punxegut. Exemple: “Després d’eixugar-se el cap de pressa li van quedar els cabells ben enxerinats”.

No és recollit per cap dels tres grans diccionaris de la llengua catalana.

Arenys de Mar i Arenys de Munt, 2014

 

Aspre: Nom masculí. Pals, canyes o qualsevol mena de suport que s’utilitza en els horts per a enfilar-hi tomaqueres, fesoleres, etc. Se’n deriva el verb “asprar”. Recollit de Breda, tot i que és un mot d’ús encara viu en la pagesia o l’horta tradicional de la zona.

Breda. 2004 (tot i que també l’hem sentit en d’altres llocs i ocasions)

 

Xurmer: Nom masculí. Cria de la vaca (tot i que també s’ha sentit algun cop aplicat a d’altres remugants) per a la qual la llet de la mare és encara l’aliment bàsic (més jove, doncs, que un vedell).

Sant Celoni, desembre de 2005 i d’altres llocs i dates.

 

Xarnar: Verb. Acció erosiva d’un riu que descalça bo i erosionant progressivament un talús o marge per la seva base.

No és recollit a cap dels tres grans diccionaris de la llengua catalana.

Gaserans, gener de 1993.

 

Gorgollada: Nom femení. Conjunt de detritus vegetals que un riu tragina en una revinguda i que diposita en baixar el nivell de les aigües.

No és recollit a cap dels tres grans diccionaris de la llengua catalana.

La Batllòria, gener de 1994.

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

La Sitja del Llop, núm. 36

La Sitja del Llop, núm. 36 carlesl ds., 28/12/2013 - 21:50

Ja es troba a la venda, als punts habituals, el número 36 de La Sitja del Llop-Revista del Montseny.

A continuació us oferim un facsímil de la seva portada, a més de l'Índex i l'Editorial corresponent al mateix.



Índex

Editorial
Parcs Naturals, Reserves de la Biosfera i privatitzacions (pàg. 2)
Consell de redacció

La Coordinadora per a la Salvaguarda del
Montseny (CSM), compromesa amb la
preservació de les espècies protegides (pàg. 5)
Equip de recerca i protecció del medi (CSM).

Un baixmontsenyenc voltant pel massís (II) (pàg. 7)
Josep Lluís Òrdena Rodríguez

Avis savis: La Maria Barlet
L’ofici de portar criatures al món entre el
Montseny i el Montnegre (pàg. 9)
Mariona Pascual Alfaras

Mots mig perduts (II) (pàg.14)
Cèsar Gutiérrez i Perearnau
Pere Alzina i Bilbeny

Presentació del llibret que recull la històrica ‘Real Cédula de Ordenanzas para el Gremio de Alfareros de la Villa de Santa Maria de Breda, en el
Principado de Catalunya’ de l’any 1777 (pàg.15)
Corresponsalia del Baix Montseny (CSM)

La recuperació de la memòria històrica a la
muntanya (pàg.16)
Corresponsalia del Baix Montseny (CSM)

Es detecten irregularitats en la construcció
d’un aparcament a Collformic (pàg.17)
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Un nou-vell cas de despotisme muntà al
Parc Natural del Montseny (pàg.18)
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

El Montseny, per a qui? (pàg. 20)
Iago Otero Armengol

El llop va a l’escola, un exemple de seducció ambiental (pàg. 22)
Ignasi Castellvi

EcoConsells (II):
Quant consumeix el telèfon mòbil? (pàg.24)
Equip de tècnics ambientals (CSM)

Portada:      Perdiu roja (Alectoris rufa)
Fotografia:  Jordi Novell


Editorial

Parcs Naturals, Reserves de la Biosfera i privatitzacions

Aquest estiu hem assistit a un nou capítol de l’onada ultraliberal que tot ho arrasa darrerament. Aquest cop, amb l’excusa de la manca de recursos deguda a la crisi econòmica, els ha tocat rebre als Espais Naturals Protegits (ENP).

De fet, la campanya de preparació ideològica s’inicià el 15 de març en unes declaracions del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, a COM Ràdio, en les quals s’afirmava que la Generalitat estava estudiant la possibilitat de fer pagar per accedir als parcs i els espais naturals del país. Citant les seves reeixides paraules: «Si vostè va als parcs dels Estats Units o del Canadà, vostè paga per uns serveis que li presta el parc».1

El 13 d’agost, el mateix conseller, a través d’unes declaracions a l’ACN,2  afirmava que «els parcs naturals són de tothom i entre tots els hem de conservar».3  Uns dies després repetia aquestes declaracions al Telenotícies de TV3.

El 18 d’agost, un dels principals portaveus dels amos del nostre país, publicava un editorial titulat «El cost dels parcs naturals»,4 en què es decantava a favor del pagament de serveis i pontificava amb arguments tan punyentment conservacionistes com: «Allò que es paga directament se sol respectar més». El mateix dia en què es publicava això, la nostra emetia un reportatge en el qual es presentava una mostra del que podia significar el pagament de serveis dins d’un paratge natural.5

Un altre article, aparegut al mateix número de La Vanguardia i titulat «El finançament dels espais naturals protegits», reblava el clau, amb declaracions d’un dels més preclars naturalistes de l’establishment, el qual afirmava sense vergonya (i gairebé parafrasejant les declaracions del conseller): «Els nord-americans ho veuen com una cosa lògica, ja que són diners per conservar el seu patrimoni natural». Tots sabem que quan els americans es moquen.... Però no prou content amb aquesta afirmació, l’a?ludit naturalista afegia: «Quan alguna cosa és de franc, es devalua. Ningú la valora. Si dónes un tríptic en un centre d’educació, la gent el llença tan bon punt surt».6  Sí, senyor: si el personal no té educació ambiental, fem-l’hi pagar i així n’aprendrà! Tot una concepció mercantilista de l’educació ambiental.

Sofismes a part, no resulta gens evident que el pagament directe per l’usdefruit de la natura garanteixi que els que paguen siguin més respectuosos amb l’entorn.

El més curiós i indignant de tot plegat és que, després de mesos d’insistir-nos a través dels mitjans que la Generalitat no té diners per mantenir els ENP, d’iniciar accions per vendre’n una part a la iniciativa privada7  i d’intentar tancar serveis veritablement necessaris (com el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà8), el conseller de Territori i Sostenibilitat es despenjà fent unes declaracions en què afirmava que la comarca del Ripollès gaudirà, ben aviat, del dinovè Parc Natural de Catalunya.9 Vet ací. Ara resulta que no hi ha diners per conservar els existents, però sí què n’hi ha per establir- ne de nous!

Davant de tot aquest enrenou, quod erat demonstrandum, s’ha creat una certa polèmica, més o menys pública, però particularment maniquea, sobre si la ciutadania ha de pagar o no per protegir els ENP. I és que les intencions de la campanya, tot i estar emparades per un ampli embolcall demagògic, no poden amagar el veritable objectiu dels promotors, que ja han començat a ensenyar l’orella involuntàriament.

Per si a algú se li escapa, és la ciutadania la que paga la protecció dels ENP10amb els seus impostos. Els mateixos que els nostres governants fan servir per sufragar els bancs en fallida.

Ens atrevim a afirmar que, darrere d’aquesta cerimònia de la confusió, s’amaga un intent d’abusar de la credulitat, de la bona voluntat, si no de la butxaca, de la major part de la ciutadania, creant un ambient favorable per fer negocis privats. Els nostres polítics i alguns empresaris i propietaris espavilats han fet seu aquell refrany castellà que diu «a río revuelto, ganancia de pescadores». Pel que fa als negocis no hi ha opressió lingüística.

Refoci?lant-se en aquesta filosofia del diner, que tot ho arrabassa, no poden concebre que es perdi l’oportunitat de fer-se rics amb un altre àmbit de l’entorn humà. Animats pel tsunami privatitzador (i per la minsa resposta social), han decidit d’atacar ara pel costat dels espais naturals.

El concepte de protecció que tenen aquests senyors és molt semblant al d’un circuit temàtic, perquè, per ells, el que resta viu de la natura és quelcom que cal explotar i vendre com si fos un producte. Si no, no és rendible, ni té sentit per ell mateix. Per poder presentar la natura com un parc temàtic, però, cal oferir als potencials consumidors les mateixes prestacions. És a dir: serveis d’aparcament, d’hostaleria, de lleure, de promocions audiovisuals, etc. Però, a més, i sobretot, cal anar difuminant les eines de protecció jurídica o normativa dels suposats espais protegits. Finalment, també calen inversions.

Pel que fa al primer condicionant, hem tocat el moll de l’os. Perquè quan l’honorable conseller afirma que «els parcs naturals són de tothom» menteix descaradament. El cas més paradigmàtic és precisament el del Parc Natural del Montseny-Reserva Mundial de la Biosfera, la superfície del qual es troba en mans privades, en un 80%.11 Aquest fet no ha privat mai els grans propietaris de la comarca de beneficiar-se de les subvencions que han estat amollades per l’Administració amb diner públic, des de 1977, pel fet que les seves propietats s’inscrivien dins del territori delimitat com a Parc Natural. Tampoc ha impedit que el diner públic, gastat en actuacions de conservació (més aviat minses, veient el que s’ha fet en els darrers trenta anys), els hagi beneficiat, tot i que indirectament, conferint una marca de qualitat i un valor afegit a les seves activitats lúdiques i turístiques, que restaven emparades pel paraigua de la Reserva de la Biosfera, territori fins ara simètric al del Parc Natural.

Avui, alguns d’aquests grans propietaris estan frisosos per aprofitar la situació, servint-se d’uns governants més favorable als seus interessos i d’una legislació cada cop més laxa, que els permet actuar impunement contra el medi.

En definitiva, s’estan buscant suports institucionals, la complicitat d’un sector de l’opinió pública i diners de tots per afavorir projectes privats. Uns projectes que, anys enrere, ningú hauria tingut ganes de defensar públicament. Ens trobem tan sols a l’inici d’una ofensiva que, de ben segur, comportarà (en un futur immediat) agressions que rebran la benedicció d’algunes persones i d’institucions que ningú hauria imaginat fa poc temps. Estem segurs, també, que aquestes agressions despertaran un ampli rebuig entre la població que encara estimem el Montseny i els altres espais naturals

Santa Fe, març de 2013.

Respecte a la segona condició, resulta força simptomàtic el suposat procés participatiu (que es podria titllar de semiclandestí12) que va ser engegat per les diputacions de Barcelona i Girona de cara a l’ampliació de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Malgrat que hi aprofundirem en futurs escrits, no ens podem estar d’assenyalar la filosofia general que se’n desprèn. Quan anem a la Memòria podem llegir que: «La revisió de la Reserva de la Biosfera ha de fonamentar- se en la coordinació de les polítiques municipals i de l’administració del Parc del Montseny i ha d’afavorir la captació i administració dels recursos derivats de la condició de Reserva de la Biosfera, mitjançant la contribució al finançament de projectes d’àmbit municipal o supramunicipal.»13

L’objectiu que persegueixen sembla ben clar. D’altra banda, quan parlen de projectes d’àmbit municipal probablement s’estan referint a les places d’aparcament que s’han construït darrerament, en diferents punts del Montseny, a tota velocitat i amb diner públic. Si el model que es pretén implantar ací és el mateix que s’acaba d’aprovar a la Garrotxa, llavors és clar que anem cap a un sistema en el qual s’inverteix diner públic per després cedir-lo a privats per tal que en facin negoci.

Però la pregunta que ens hauríem de fer és: quins serveis són necessaris dins d’un Espai Natural Protegit? Quan parlem d’Espais Naturals Protegits, de quina mena de protecció estem parlant?

No veiem, al llarg de les trenta-cinc pàgines de la Memòria esmentada, més enllà d’una nebulosa on es barregen les definicions de les zones nucli, les zones tampó i les zones de transició, que ara es pretén difuminar amb els nous límits proposats per a la Reserva de la Biosfera. No es defineix, d’una manera clara i per totes, quin serà el Pla de Conservació, pel qual malden des de fa anys tècnics, conservacionistes i ciutadans d’aquesta muntanya. Aquest és el principal servei que necessita el Parc Natural del Montseny!

Santa Fe, octubre de 2013.

En cap lloc es parla de les agressions que, en aquests mateixos moments, s’estan produint al massís del Montseny, dins d’espais qualificats com d’Interès Natural o d’Especial Protecció. Tampoc no es parla de la jurisdicció que tindran les autoritats de l’esmentada Reserva per impedir-les. I el que és pitjor, no veiem cap intent de rectificar una política feta des dels despatxos de Barcelona que s’ha fonamentat en la massificació (no pas en la humanització) d’aquesta muntanya al llarg d’unes quantes dècades. Una política que ha oblidat totalment la seva funció com a element d’educació activa, evitant posar els límits i les mesures necessàries per tal que aquesta Reserva de la Biosfera Mundial en fos realment l’instrument.

Ni a les diferents administracions, per motius polítics, ni als grans propietaris, per motius econòmics venals, els ha interessat convertir-la en aquest instrument que, ara s’està veient clarament, és més necessari que mai. Per comptes d’això, passen a l’ofensiva. Volen aprofitar la massificació propiciada per ells mateixos per tal que alguns facin negoci i per treure’n rèdit polític, malgrat que això comporti pèrdues ambientals irreparables, fins i tot contra l’opinió dels tècnics i científics que hi treballen.

No veiem enlloc d’aquesta Memòria la protecció dels espais naturals, ni l’educació ambiental efectiva, ni la compatibilització de les activitats econòmiques amb els objectius de la preservació que predica el programa MAB. Només trobem l’avarícia d’uns quants propietaris i la desídia, si no la complicitat, dels governants.

El que cal, senyors, és una protecció activa. Un suport decidit a la rehumanització de la muntanya. Una política clara d’educació ambiental, adreçada a impedir la hiperfreqüentació dels punts més sensibles. I una valorització ètica dels espais naturals que n’eviti la mercantilització, siguin aquests de propietat pública o privada.

Allà on alguns veuen un negoci rodó, nosaltres hi veiem el futur del planeta i la mateixa supervivència dels humans.

Consell de redacció

Fotografies: CSM

Novembre de 2013
 


1      Vegeu «El Govern estudia fer pagar per accedir als parcs naturals», Nació Digital.cat, 15/3/13.

2      Agència Catalana de Notícies.

3      Vegeu «Agricultura busca ingressos fent pagar als parcs naturals», El Punt Avui. Comarques gironines, 13/8/13.

4      Vegeu La Vanguardia, 18 de juliol de 2013, pàg. 22.

5      «Parcs naturals de pagament», www.tv3.cat › Vídeos TV3alacarta, 18/08/2013.

6      Vegeu «La conservació té un preu. Les administracions generalitzen el cobrament de serveis en els espais protegits», La Vanguardia, 18 de juliol, pàg. 28.

7     Vegeu «En venda 90 hectàrees del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà», www.tv3.cat › Vídeos TV3alacarta, 17/04/2012.

8      El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà es va crear l’any 1984 i actualment es troba ubicat al Parc Natural dels Aiguamolls, al municipi de Castelló d’Empúries, a l’Alt     Empordà. Des de l’inici ha tingut diverses funcions i s’ha especialitzat en la recuperació de fauna salvatge durant els últims anys. La seva funció principal és rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides de les comarques gironines, analitzant-ne les causes de mortalitat -si és el cas- o alliberant-los posteriorment en el medi natural. L’estiu de 2013 la Generalitat va anunciar que tancava el centre, mitjançant un ERO que afectava la totalitat de la plantilla. Posteriorment es va arribar a un acord per mantenir-lo que només en garanteix el funcionament a mig gas. L’acord assolit expira el desembre de 2013. Font: IAEDEN-Salvem l’Empordà.

9      Vegeu «El Ripollès tindrà un parc natural el 2015», La
        Vanguardia
, 2 de setembre de 2013.

10    Acrònim d’Espais Naturals Protegits.

11    Font: «Reserves forestals al Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera». Anna Sanitjas, Narcís Vicens i Josep Maria Gomis. Servei de Medi Ambient. Diputació de Girona.

12  Aquest procés participatiu, efectuat entre els mesos d’octubre i desembre de 2012, al qual no va ser convidada la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, implicà la participació de dues-centes nou persones, comptant que s’invitava a participar-hi la població de quinze municipis diferents, amb un cens conjunt de 50.000 habitants, i que la majoria dels assistents van ser els mateixos edils dels ajuntaments que hi van participar. Aquest és, doncs, el balanç de la participació! Font: «Memòria  del  Projecte d’Ampliació  de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Resum executiu. Gener 2013», pàg. 10.

13    Apartat 3.2 de la «Memòria  del Projecte  d’Ampliació  de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Resum Executiu. Gener 2013», el subratllat és nostre.


 

Mots mig perduts (II)

Mots mig perduts (II) joan dv., 21/03/2014 - 18:39

En el número anterior d’aquesta revista vam encetar aquesta nova secció amb l’objectiu d’aplegar, bo i deixant-ne constància escrita, un seguit de paraules en desús o, àdhuc, en risc de desaparèixer de la parla. S’emplaça, alhora, els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives. Semblantment, s’exhorta les persones que coneguin mots en desús o que no han estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem, tot seguit, les paraules següents, tres de les quals podrien representar aportacions substancials al català per tal com no les recullen els tres diccionaris principals de la nostra llengua: Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

 

Businyar: Verb. Gratar per cercar una cosa, com ara la deu perduda d’una font.

Paraula que no és recollida en cap dels tres diccionaris. Això no obstant, l’Alcover-Moll recull busigar amb un significat similar: furonar, burxar insistentment.

Mosqueroles. Gener de 2007

 

Patotxa: Nom femení. Escorça del pi.

Paraula que no és recollida en cap dels tres diccionaris.

Vallgorguina. Tardor de 2006

Al Corredor i rodalies també hem recollit el terme patarota en referència a l’escorça del pi pinyer. Aquest mot només és recollit a l’Alcover-Moll.

 

Heuró: Nom masculí. Fruit de l’heura.

Paraula que no és recollida en cap dels tres diccionaris malgrat que no és gaire rara al Maresme ni al Vallès Oriental.

Fogars de Montclús. Gener de 2004

 

Bei: Nom masculí. Dit dels punts fràgils, de trencament, de les roques (com ara esquerdes). Pronunciat amb e oberta.

Fogars de Montclús. Gener de 2012

 

Reva: Nom femení. Cadascuna de les generacions successives de bestiar, solapades o quasi solapades en el temps, que hom cria. Pronunciat amb e oberta.

Ex.: Demà vaig a comprar la reva de pollastres de Nadal.

Fogars de Montclús. Gener de 2012

 

Tòria: Nom femení. Peduncle d’un fruit, principalment si és mínimament llarg i/o el fruit gros, com ara una síndria o un meló.

Breda. Agost de 2007

 

Pelar a born: pelar el suro amb una sola línia de tall, amb la qual cosa la panna surt d’una sola peça, no pas en dos o més fragments.

Mosqueroles. Gener de 2007

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

La Sitja del Llop, núm. 35

La Sitja del Llop, núm. 35 carlesl dg., 21/04/2013 - 23:29

Benvolguts lectors i lectores de La Sitja del Llop-Revista del Montseny,

Acaba de sortir al carrer el número 35 de la nostra revista. En pocs dies el podreu trobar als punts de venda habituals.

Adjuntem la portada i l'editorial d'aquest número. Esperem que el gaudiu.

 

Salutacions cordials,

Consell de Redacció                                                                 abril de 2013


 

Mots mig perduts (I)

Mots mig perduts (I) joan dv., 21/03/2014 - 17:39

La dissociació entre l’home i l’entorn natural és una de les derivades més tristes de l’evolució socioeconòmica de les societats més avançades tecnològicament. Les formes en què aquesta disfunció es manifesta són nombroses i variades: desarrelament, desinterès envers la natura o el sector primari, desconeixement de la flora o la fauna més comuna i empobriment lèxic.

Lògicament, en no relacionar-se amb l’entorn natural o la ramaderia o la pagesia, tot un seguit de paraules imprescindibles per designar la quotidianitat resten oblidades i en risc de desaparició (atès que algunes d’elles no figuren als diccionaris).

Aquesta secció regular vol contribuir a rescatar aquests mots i fer-vos-els a mans. Tots ells han estat recollits, vius, a muntanya, a peu de camp, de la veu de pagesos i ramaders que encara els fan servir.

Us animem vivament a “endreçar-vos-els” a la closca i fer-los servir quan s’escaigui per tal que aquest patrimoni arribi ben viu als nostres fills i néts. D’altra banda, també us convidem a col·laborar en la secció bo i oferint-nos aquelles paraules que hàgiu recollit o que es facin servir en el vostre entorn.

Una salutació ben cordial,

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

Pere Alzina i Bilbeny

 

 

Renadívol: Adj. Dit dels productes d’horta de tubercle o d’arrel, principalment patates, que no són recollits quan pertoca i que reneixen en donar-se les condicions adequades per a la germinació.

Fogars de Montclús

 

Gat: Subst. Núvols esfilagarsats, esqueixats o petits, que s’arrapen als vessants de muntanya, en condicions d’inestabilitat atmosfèrica.

Riells de Montseny

 

Comarc: Subst. En una muntanya, sot poc aprofundit que marca un vessant rost, a manera de ratlla vertical.

Montseny

 

Bandera: Subst. Clap d’herba que resta sense dallar en un prat mal dallat.

Fogars de Montclús

 

Burat: Adj. Dit de l’arbre buit de dins.

Breda

 

Cavorca: Subst. Forat d’un arbre buit de dins.

Breda

 

Xaupo: Adj. Es diu que “va xaupo” qui camina amb dificultat, com una persona d’edat avançada.

Sant Celoni

La Sitja del Llop, núm. 34

La Sitja del Llop, núm. 34 carlesl dt., 25/09/2012 - 13:48

Benvolguts amics,

Fa unes poques setmanes ha sortit al carrer el número trenta-quatre de la nostra revista, La Sitja del Llop-Revista del Montseny. En ell trobareu uns quants articles

que parlen d'assumptes ben diferents relacionats amb aquesta muntanya, així com altres d'interès històric especial. També hi podreu trobar una ressenya del

seguit d'actes que van acompanyar la celebració del 25è aniversari de la nostra entitat, així com de l'acte de cloenda dels mateixos.

Ací teniu la fotografia de la portada.   Trobareu adjunt  un arxiu en PDF on s'indica l'índex dels treballs publicats en aquest número i una reproducció de l'Editorial

del mateix.

 

D'ací a pocs dies podreu trobar en aquesta pàgina web un llistat dels punts de venda de La Sitja del Llop-Revista del Montseny, escampats pel territori montsenyenc o fora d'ell. Esperem que us sigui útil per trobar-la més fàcilment,

 

Salutacions cordials a totes i tots els nostres lectors,

Consell de Redacció

Setembre de 2012

                                                                                                                              

La Sitja del Llop, núm. 33

La Sitja del Llop, núm. 33 joan dj., 04/08/2011 - 00:11

Acabem de publicar un nou número de la Sitja del Llop, i ja fa 20 anys del primer! En ell, entre altres, trobareu el programa d'actes organitzats pel 25è aniversari de la Coordinadora.

La Sitja del Llop-Revista del Montseny número 33

La Sitja del Llop-Revista del Montseny número 33 carlesl ds., 23/08/2014 - 21:08

Us oferim l'Editorial i una entrevista molt especial que trobareu adjunta a sota en format pdf.


Editorial

Vint-i-cinc anys no són res...Les noces de plata de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Ja fa vint-i-cinc anys que aquesta particular travessia montsenyenca va començar. Fou l’aventura d’un grup de persones que, arran de la ceguesa dels polítics del moment i de l’avarícia dels poders econòmics, van saber bastir una eina de resistència més enllà de la reivindicació concreta que les menà a unir-se.    

Allò que havia nascut com a vehicle de la indignació popular va acabar convertint-se en una organització formal, arrelada al territori i disposada a treballar, permanentment, per a la conservació d’aquesta petita i estimada terra del Montseny i del Montnegre.  La salvaguarda, l’estudi i la recerca científica dels seus valors naturals, l’afavoriment i la dignificació de les formes de vida tradicionals del massís, i la preservació dels seus trets culturals específics han estat els elements definitoris de la seva trajectòria a partir del moment de la consolidació.

Els darrers anys, però, l’activitat principal de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) s’ha hagut de centrar, malauradament, en la lluita contra l’agressió urbanística continuada que s’exercia damunt d’aquest territori. L’ambició de tota mena de promotors sense escrúpols i la complicitat d’alguns polítics locals, més preocupats a mantenir els càrrecs que a raonar assenyadament sobre l’esdevenidor del territori, han castigat, de manera severa, les condicions naturals de l’entorn d’ambdós massissos. La superfície que envolta el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre, i fins el seu espai interior han estat afectats per uns plans urbanístics que pretenen mantenir un futur expansionista, calcat del model que ens ha dut a la crisi econòmica que patim actualment.

Aquests fets, acompanyats de l’actuació d’una Administració que ha tingut com a norma la transgressió de les seves pròpies lleis i normatives,  han obligat a mantenir l’activitat de la CSM, en el pla dels recursos jurídics, contra les actuacions dels organismes institucionals o de particulars que s’han evidenciat contràries a la preservació del territori.

Malgrat aquesta situació, la CSM, a través de LA SITJA DEL LLOP-REVISTA DEL MONTSENY, ha tractat en tot moment de mantenir-se fidel als seus criteris difonent temes de recerca i de cultura relatius a la vida del massís, a més de les denúncies d’agressions comentades més amunt. I així, amb aquesta brega, és com hem arribat al vint-i-cinquè aniversari d’una petita organització, la nostra, que avui, com el primer dia, continua resistint.

Ara bé, no ho fa pas sola, sinó en col•laboració amb algunes altres organitzacions que han sorgit sobre el terreny els darrers anys. Persones, com nosaltres, preocupades per la defensa de la integritat natural i per la preservació dels valors etnològics, del saber popular i d’una existència equilibrada en una terra que s’ha convertit en paradigma dels valors que volem conservar per al futur.

Dissortadament, el nostre vint-i-cinquè aniversari també coincideix amb un altre - funest aniversari - conegut per tothom a causa de la seva repercussió mundial. Ens referim ací al desastre nuclear de Txernòbil, del qual, encara avui, no es possible avaluar completament els efectes deleteris que acabarà tenint sobre la vida humana i el medi ambient en general.

Enguany, aquest terrible capítol dels anomenats «accidents nuclears» pren encara molta més volada. La situació catastròfica que viu actualment el Japó desprès del gravíssim accident nuclear de Fukushima ve a recordar-nos, un altre cop, les conseqüències de l’estupidesa i la fatxenderia humanes, portades al límit, en aquest cas, per l’ambició d’aquells qui controlen la indústria energètica. D’altra banda, malgrat l’espès bosc de desinformacions i d’enganys que envolta el cas de Fukushima, de mica en mica la veritat s’anirà sabent; i ja va tenint repercussions, com el pla de tancament de totes les centrals nuclears a Alemanya i la paralització dels plans a Itàlia.

Seran tan estúpids els nostres governants que perllongaran la vida de les centrals nuclears que existeixen ací? Després dels darrers episodis protagonitzats per la central d’Ascó,  hom diria que hauria de prevaler el sentit comú. Ens caldrà mobilitzar-nos per a ajudar-los a decidir-se o seran els amos de les energètiques els qui se’n sortiran un altre cop?

Quants accidents més haurà de suportar aquest castigat planeta? Quan eliminarem la idea que tot allò que és rendible econòmicament per a uns quants és intrínsecament bo per a hom? Quan deixarem d’empassar-nos mentides tan evidents com el famós concepte del desenvolupament sostenible, mentre anem anorreant el món que ens envolta?  El temps ens anirà donant la resposta sobre quina d’aquestes actituds acabarà arrelant al cor i al cervell de la societat futura.

Malgrat tot, pel que fa al medi ambient, no totes les notícies són dolentes a casa nostra. Ens hem de felicitar ací per la sentència obtinguda amb referència al recurs presentat pels companys de Respectem l’Albera i la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) - Salvem l’Empordà contra l’acord del Govern de la Generalitat de l’1 de juny de 2010, en què s’aprovaven les Zones de Desenvolupament Prioritari dels parcs eòlics. Aquesta sentència   ha fet palès que, contràriament al que pregonen alguns corifeus de la indústria eòlica, no s’hi val tot en nom del «desenvolupament sostenible».

També cal felicitar els companys de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la IAEDEN-Salvem l’Empordà (amb els quals ens sentim plenament identificats), per la sentència obtinguda amb referència al recurs que varen presentar contra l’Ajuntament de Roses, l’Institut Català del Sòl i la Generalitat de Catalunya que anul•la el Pla Parcial del Sector Industrial de Roses. D’aquestes dues sentències, que podreu conèixer més extensament en una altra part d’aquesta revista, es pot deduir una major sensibilitat dels tribunals catalans respecte a les infraccions i/o els delictes mediambientals. Les sentències comentades han evidenciat també un problema recurrent dins l’Administració a Catalunya: l’incompliment de les normatives i les lleis que ella mateixa ha dissenyat i aprovat.

Finalment, convé felicitar-nos, en aquest racó del Montseny, per la sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu  número 1 de Girona  respecte a la obligació de demolir l’hotel que Baden Grup havia construït il•legalment a la masia de Santcliment (municipi d’Arbúcies), dins dels límits del Parc Natural. Aquesta sentència ve a reforçar la que ja anteriorment havia emès el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el mateix sentit.

No cal dir que, a més de celebrar aquesta sentència, farem tots els esforços possibles per tal que s’acompleixi. Ja va essent hora de parar els peus als especuladors i demostrar-los que els diners i els «contactes», no poden comprar-ho tot.

En resum, aquests primers vint-i-cinc anys ens han fet més vells, és cert, però no ens han pas estovat. Continuem creient que defensar la natura i els valors humans més positius és una bona tasca, una tasca solidària amb els nostres iguals, amb tots els éssers vius i amb un planeta que esperem que ens sobreviurà, malgrat els esforços que fa un grapat d’exemplars de l’espècie humana per evitar-ho.

Gràcies a totes i tots els nostres socis, als amics i als lectors, i a totes les persones que en un moment o un altre han ajudat a fer gran aquesta petita eina de treball i resistència que és la CSM. Feliç aniversari i bona feina!

Salvem el Montseny!

Consell de Redacció 

 

Sant Celoni, juny de 2011  

 

La Sitja del Llop, núm. 32

La Sitja del Llop, núm. 32 joan dv., 17/09/2010 - 04:04

Ja tenim nova Sitja! Portada del número 32 de la Sitja del Llop

Us adjuntem l'índex i l'editorial.

Pd.: la foto de la portada mostra el respecte del dep. de Medi Ambient a la ribera i la llera de la Tordera... Amb "amics" així...

La Sitja del Llop, núm. 31

La Sitja del Llop, núm. 31 joan dc., 23/12/2009 - 08:36

Ja ha sortit la nova Sitja, la trenta-unena :-) Us adjuntem la portada, l'índex i l'editorial... Entre altres, trobareu articles sobre les ferreries, sobre el POUM de Riells i Viabrea, les obres de can Cuc, la nova carretera al Montseny, els prats de dall de Breda...

Comentaris

Hauria estat bé que haguéssiu esperat a veure la documentació de l'aprovació inicial, ja que moltes coses que dieu no són certes o són errònies, com per exemple la rajoleria, que es qualifica com a equipament cultural i no està previs enderrocar-la.

La Llei d'urbanisme OBLIGA a redactar un informe de sosteniblitat ambiental (aprovat amb l'aprovació inicial). Llegiu-vos el document i veureu les vostres rouredes i els camps de dall

Informeu-vos una mica abans de difamar i crear mal ambient

Salut

Els prats de dall a la vall de Breda

Els prats de dall a la vall de Breda joan dt., 12/01/2010 - 02:45

Us adjuntem l'article de l'Àlex March i raurell, publicat al número 31 de la Sitja del Llop sobre un hàbitat cada cop més escàs al nostre pais, els prats de dall. L'article, d'orientació científica, centra el seu estudi en els darrers prats de dall que es conserven (alguns malmesos a dia d'avui, tal és la seva fragilitat) a la Vall de Breda.

Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea

Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea joan dc., 23/12/2009 - 08:50

Al darrer número de la Sitja del Llop hem publicat un article sobre una nova amenaça per l'entorn natural del Montseny, en aquest cas al voltants de l'Abadia de Riells del Montseny. Us el podeu descarregar aquí..

Comentaris

Jo sí que he llegit la documentació.
Puc assegurar que "disbarats" és poc qualificatiu per el que es proposa aquest Planejament.
No només atenta contra la Natura, amb cap sostenibilitat, tan en captació d'aigües com en la seva depuració i sanejament (Veieu l'annex al mateix POUM sobre Sostenibilitat Ambiental, emés per AGRO90,SL), sinò que també és una eina per la recaptació ferotge de recursos econòmics dels actuals veïns i la especulació més salvatge amb requalificacions de sòl que només faran omplir les butxaques d'uns quants... Si us plau, informeu-vos bé!... Fins i tot l'Ajuntament hi presenta Al·legacions...

Suposo que ja n'esteu assebentats, però veieu que en diu el Sr. Alcalde de Riells, en contradicció amb el POUM que ell mateix ha aprovat. Cal estar a l'aguait per si això es reflecteix o no en el Planejament que es presentarà a l'aprovació "provisional"...

Nota de rectificació

Nota de rectificació joan dc., 10/03/2010 - 13:18

A finals del desembre passat publicàvem a la Sitja del Llop - Revista del Montseny, número 31, un escrit titulat «Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea». L’esmentat article aparegué posteriorment a la nostra pàgina web.

 

Com sigui que la publicació d’aquest treball ha convocat l’aparició d’algunes crítiques, directes en alguns casos i anònimes en altres, pensem que cal expressar el nostre parer sobre aquestes crítiques, assumpte sobre el qual, per diferents limitacions no hem pogut treballar fins ara. Esperem que sabreu disculpar-nos per aquesta tardança en respondre.

 

Al marge que el to general de l’escrit hagi pogut generar malestar o rebuig en determinades persones, creiem que, en qualsevol cas, cal distingir aquelles coses que formen part de l’exercici de la llibertat d’expressió, estrictament parlant, d’aquelles que són errades dels autors de l’escrit.

 

D’acord amb això, aquestes ratlles volen expressar que en l’article citat es va escolar una errada de certa consideració, que passem a tractar a continuació.

 

En la revisió crítica de la documentació continguda dins l’avanç del planejament (de 20 de novembre de 2008) afirmavem: «...és de doldre com, més enllà de les deficiències tècniques, existeixin encara capteniments que ens semblen incomprensibles, com és ara preveure l’enderrocament de la Rajoleria (a tocar de l’ajuntament de Riells i Viabrea), una de les darreres masies que mantenen encara l’activitat agrícola...».

 

Doncs bé, l’afirmació que l’avanç de planejament del POUM preveia l’enderrocament de la Rajoleria era totalment incorrecta, com es pot comprovar en la documentació de l’aprovació inicial del POUM publicada a la pàgina web de l’Ajuntament.

 

En aquesta documentació gràfica es pot verificar que, en el sector Ppr-3, parcel·la E3, les edificacions principals de la Rajoleria es conserven sense enderrocar-se. Per tant, en aquest sentit estricte, la formulació referent a la previsió d’enderrocament resulta, com a mínim, inexacta, extrem que volem rectificar en honor al treball periodístic ben entès i al text del POUM aprovat inicialment.

 

Aclarit l’anterior, només ens resta puntualitzar que la nostra actitud és totalment contrària a la manipulació de la informació que pretengui desqualificar ningú. D’ací poden deduir els nostres lectors, que si l’errem serà per manca de precisió, o per excés de passió, i no pas pel desig de confondre ningú.

 

Dit això, convé aclarir també que el sentit profund de la crítica sobre el tema de la Rajoleria segueix intacte. El rerafons d’aquesta qüestió segueix sent vigent. El que es mira d’impedir és la pèrdua «...de les darreres masies que mantenen encara l’activitat agrícola i que contribueixen que els nostres paisatges, particularment a la plana de la Tordera, no siguin un continu de sòl urbà o industrial, o d’erms i terrenys descurats. Amb un terme prou gran com és el de Riells i Viabrea no costaria massa trobar un altre emplaçament (per a construir una pista poliesportiva!), que no foragités un dels darrers pagesos de la zona.»

 

Aquesta observació crítica segueix tenint plena vigència en el cas de la Rajoleria, per quant la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana iniciada per l’Ajuntament de Riells i Viabrea, paral·lelament a la tramitació simultània del nou POUM, cancel·la tota possibilitat de mantenir l’activitat agrícola, extrem fàcilment comprovable en el plànol normatiu N-4.3 (5/22) que forma part de l’aprovació inicial d’aquest document.

 

Com a mostra de l’anterior, només cal veure els acords urbanístics pactats amb uns quants propietaris, fins i tot abans de l’aprovació del POUM, atès: «Que l'Ajuntament de Riells i Viabrea està interessat en construir immediatament el nou camp de futbol municipal i per això li cal obtenir la cessió anticipada deIs terrenys compresos en l'àmbit de la citada Modificació puntual del Pla General.»i

 

Qualsevol que vulgui consultar la documentació al·ludida podrà veure fins on s’hipoteca el municipi darrera de l’operació urbanística esmentada. No és objecte del present escrit comentar el contingut del POUM, pel que fa al plantejament general sobre infrastructures o altres aspectes urbanístics que s’hi desenvolupen.

 

Deixem la crítica d’aquests aspectes per les al·legacions presentades, que ja han estat publicades al nostre lloc web. Que cadascú jutgi la correcció o no dels nostres arguments.

 

Ara, pretenem que l’esperit que va presidir, si més no formalment, les jornades de participació ciutadana sobre el POUM, comporti que l’equip municipal incorpori les aportacions crítiques que s’han fet des les organitzacions ciutadanes, entre les qual es troba la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.

 

Sigui com sigui, seguirem maldant en la tasca d’eliminar els aspectes del POUM que considerem incorrectes o injustos.

 

Riells i Viabrea, 5 de març de 2010.

 

Notes:

i Veieu pàgina 4/10 del document 2 NORMATIVA ANNEX 6 CONVENIS URBANÍSTICS

 

 

Comentaris

 A títol personal et respondria que:

  1. Els ajuntament estan endeutats fins al capdamunt. Volem que s'endeutin encara més? No conec el deute del de Riells, però el pressumeixo alt, com els de la resta...
  2. Perquè cada municipi vol tenir el SEU camp de futbol? Perquè, per estalviar costos econòmics i impacte ambiental, no es planteja l'aprofitament mancomunat de les insfraestructures? Per exemple, si els veïns de Riells, majoritàriament han d'agafar el cotxe, la moto o la bici per arribar a la part d'abaix. Doncs ja posats, perquè no s'aprofita el camp de futbol de Breda? I així Breda pot compartir despeses amb Riells (i/o la Batlloria) ii tothom en surt guanyant?
  3. L'ajuntament de Riells ha permés l'urbanització, per a ús residencial i industrial, de moltíssimes hectàrres en els darrers 20-30 anys... És que no hi ha d'haver aturador? Sembla com que, si poguessin, voldrien depredar tot el territori del que disposen. En això, malauradament, son la "norma" i no l'excepció.

 

La Sitja del Llop, núm. 30

La Sitja del Llop, núm. 30 carlesl dl., 25/05/2009 - 23:23

Ja és al carrer el darrer número de la revista La Sitja del Llop, que reproduim a continuació amb tot el seu contingut, que esperem us agradi. Preveiem l'aparició del proper número cap el mes de novembre d'enguany. Que en gaudiu del seu contingut, tant com nosaltres hem patit en la seva confecció!!

La Sitja del Llop, núm. 29

La Sitja del Llop, núm. 29 joan dj., 20/12/2018 - 13:05

La Sitja del Llop, núm. 28

La Sitja del Llop, núm. 28
Portada Sitja #28
joan dj., 20/12/2018 - 13:03
Adjunt Size
Index Sitja #28 246.9 KB

La Sitja del Llop, núm. 27

La Sitja del Llop, núm. 27
Portada Sitja #27
joan dj., 20/12/2018 - 13:02
Adjunt Size
Index Sitja #27 96.89 KB

La Sitja del Llop, núm. 26

La Sitja del Llop, núm. 26 joan dj., 20/12/2018 - 12:56
Adjunt Size
Index 26.pdf 17.04 KB

La Sitja del Llop, núm. 25

La Sitja del Llop, núm. 25
Portada Sitja #25
joan dj., 20/12/2018 - 11:55
Adjunt Size
Index Sitja #25 18.85 KB

La Sitja del Llop, núm. 22

La Sitja del Llop, núm. 22 joan dj., 20/12/2018 - 13:05

Portada Sitja 22