La Sitja del Llop
La Sitja del LlopLa Sitja del Llop-Revista del Montseny és la publicació regular que edita la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM).
Nascuda ara fa vint-i-dos anys, aquesta publicació és defineix en paraules del Dr. Pladevall: «No és cap obra exclusivista ni elitista, ben al contrari, el tarannà dels seus responsables és el de defugir tota mena de lligams a interessos polítics, partidistes o econòmics i intentar fer una publicació lliure, objectiva i sobretot pràctica» (vegeu La Sitja del Llop-Revista del Montseny, número 1, juliol de 1991).
Coherentment amb l'anterior, La Sitja del Llop - Revista del Montseny, és una publicació de caire cultural (literari, etnològic, periodístic, científic i naturalístic), la temàtica de la qual se centra, principalment, en aspectes relatius a la vida d'aquesta muntanya i a l’àmbit dels Parcs Naturals del Montseny i del Montnegre. Tanmateix, alhora que pretén divulgar els seus valors naturals i socials, tracta també de qüestions d’interès mediambiental general, sense oblidar els treballs de denúncia contra les agresions al medi natural que s'esdevenen al nostre pais.
La nostra publicació a permès la difusió d’un seguit d’articles científics sobre la situació de la flora i la fauna (vegeu-ne p. e. «El tritó del Montseny, descobriment d’una raresa amagada» La Sitja del llop-Revista del Montseny, núm. 29, abril de 2009, un dels temes més difosos pels mitjans de comunicació en l'actualitat), en referència a la riquesa natural del massís montsenyenc.
Confegida en base als recursos propis i el treball voluntari i gratuït aportat pels seus socis i sòcies, a més de diferents col•laboracions científiques i culturals desinteressades, de l’àmbit acadèmic, La Sitja del Llop-Revista del Montseny és una publicació que s’ha mantingut econòmicament independent al llarg de la seva història i, per tant, aliena a qualsevol pressió externa que pugui mediatitzar el seu esperit crític. Això li ha permès incloure a les seves pàgines col•laboracions d’autors ben diversos, intentant mantenir sempre un alt nivell de qualitat, tant pel que fa als continguts, com en relació a la seva edició.
Tot i que la seva periodicitat no és absolutament regular, és habitual la publicació d’un a tres números anuals, que poden oscil•lar entre les vint i les trenta-sis pàgines. A més del seu repartiment als socis de la CSM, la revista es distribueix en més d’una vintena de poblacions escampades entre les comarques gironines i barcelonines, a través de la gestió directa dels seus editors.
La seva distribució abasta, a més, un seguit de biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, així com CEIP's, institucions i entitats diverses i les biblioteques de la Universitat Autònoma i de la Universitat de Barcelona.
Si no sou socis i voleu subscriure-us, o bé voleu aconseguir algun número antic, publicar un article, esmenar una errada, etc. envieu-nos un missatge al correu-e.
Trobareu la revista en les principals llibreries i quioscos de la contrada.
La Sitja del Llop número 45 ja és al carrer
La Sitja del Llop número 45 ja és al carrer
Amigues i amics de la CSM,
Com podeu veure La Sitja de Llop-Revista del Montseny (número 45) ja és al carrer. En breu la podreu trobar als punts habituals de distribució. També ens la podeu demanar a través d'aquest mateix web, escrivint-nos a info@salvaguardamontseny.cat . Podeu llegir-ne l'editorial d'aquest mateix número en el document adjunt a aquesta pàgina.
Aprofitem l’avinentesa per encoratjar-vos a participar activament en la confecció del proper número, aportant notícies, articles, reportatges, denúncies i col·laboracions directes.
Altrament, us anunciem que a partir de gener posarem en marxa una nova campanya de recuperació del Pla Especial de protecció del Montseny, de la qual us anirem informant a mesura que es vagin desenvolupant les diferents iniciatives. Per engegar aquestes iniciatives ens caldrà la màxima col·laboració de totes i tots el socis, i amigues i amics de la CSM.
Mantingueu-vos alerta i passeu unes bones festes de Nadal!
Esperem que l’any 2019 sigui el millor en la defensa del nostre estimat Montseny!
Sant Celoni, 19 de desembre de 2019
Mots mig perduts - XI
Mots mig perduts - XI annaLa Sitja del Llop, núm. 44
La Sitja del Llop, núm. 44 joanMots mig perduts - X
Mots mig perduts - X annaLa Sitja del Llop, núm. 43
La Sitja del Llop, núm. 43 joanMots mig perduts - IX
Mots mig perduts - IX annaLa Sitja del Llop, núm. 42
La Sitja del Llop, núm. 42 joanResum: La papallona de les ortigues. Una espècie al marge de l'extinció al Montseny.
Resum: La papallona de les ortigues. Una espècie al marge de l'extinció al Montseny. joanA la Sitja del Llop núm. 43 trobareu, a la secció Patrimoni Natural, l'article que parla sobre l' Aglais urticae, una papallona que es troba actualment en una situació força crtítica al massís del Montseny.
En ell l'Andreu Ubach, investigador del Museu de Granollers explica com en el context de canvi global i fragmentació d'hàbitats les espècies de muntanya tenen l'òptim climàtic per a viure cada vegada més amunt degut a l'increment de temperatura i les condicions estivals més o menys extremes.
La papallona de les ortigues fa la posta d'ous sobre les pròpies ortigues, d'això el nom, i és molt típic de trobar-la en ambients muntanyencs del Pirineu, a la vora de refugis i a prats. Al Montseny, és una espècie que fa unes poques dècades tenia poblacions sanes amb molts individus a la part més alta del massís i hi ha citacions de fins als pobles a la falda, com Sant Pere de Vilamajor.
Actualment la situació és crítica i aquests últims anys pràcticament ha desaparegut del massís, trobant-se solament uns pocs individus a les parts més altes. Cada cop és més difícil que es donguin les condicions per aguantar l'estrés estival i trobar refugis climàtics on la papallona pugui sobreviure, inclús a 1700 m d'alçada.
Ara són les millors setmanes per a veure-la, si teniu sort, i feu un cop d'ull als ortigars, per exemple, de la zona del Turó de l'Home.
Mots mig perduts - VIII
Mots mig perduts - VIII annaLa Sitja del Llop, núm. 41
La Sitja del Llop, núm. 41 joanJa fa unes setmanes que està disponible el número 41 de la Sitja del Llop. El trobareu als punts de venta habituals. En aquest volum trobareu el següent contingut:
- Editorial: "Què volem els ecologistes?"
(Consell de Redacció)
- Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir!
(Helena Barril Graells)
- El Poble del Montseny
(Antonio Mora Vergés)
- Salvament de Crancs autòctons al Montseny. Un exemple de col·laboració crítica
(Equip de recerca i protecció del medi de CSM)
- Mots mig perduts (VII)
(César Gutiérrez i perearnau, Pere Alzina i Bilbeny)
- El dolmen, també dit "la pedra gentil". Vallgorguina. Vallès Oriental
(Antonio Mora Vergés)
- Primer pas perquè no hi hagi un circuit internacional de karting a Llinars
(Plataforma Stop Karting Llinars)
- Ni un pam de terra, ni una gota d'aigua, ni una alenada d'aire
(Plataforma <No ens vendreu la Moto>)
- 2016 combats, incerteses i alguns petits èxits
(Consell de redació)
- Un baixmontsenyenc voltant pel massís
(Josep Lluís Òdena Rodríguez)
EcoConsells (VI). EL destí de les tovalloletes higièniques.
(Equip de tècnics ambientals CSM)
Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir!
Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir! joanEn el número 41 de la Sitja del Llop l'Helena Barril Graells aborda el món de les abelles en un article on explica la seva biologia, les causes del declivi que estan patint i un exemple de com s'estudien al Montseny. L'Helena treballa al grup d'ecologia de la pol·linització del CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals) des de fa 10 anys i ens explica que al massís del Garraf, per exemple, han trobat més de 100 espècies d’abelles. D’aquestes, "només l'espècie Apis melifera fa mel i la majoria són solitàries i no pas socials. De fet, les abelles socials representen només un 10% de les espècies a nivell mundial".
El declivi d'abelles i altres pol·linitzadors és de vital importància per al bon funcionament dels ecosistemes terrestres, així com a nivell econòmic per conreus en la producció d'aliments. Les causes de l'esmentat declivi van des de "factors que redueixen els recursos de nidificació (arbres morts d’empeus, parets de fang,...) i els recursos d'alimentació(flors d'on treure el nèctar i el pol·len) (...), com ara l'asfalt, l’ús d'herbicides, el monocultiu (...). També l’ús de certs agroquímics (...) alguns dels quals tenen un efecte letal o subletal quan són barrejats amb altres productes (efecte sinèrgic)".
L'Helena ens proposa que tota acció a nivell local pot ajudar a augmentar les poblacions d'abelles i els seus efectes beneficiosos pels ecosistemes i conreus.. Parla dels hostalets d'abelles i la promoció de l'agricultura extensiva i ecològica.
Per acabar, ens explica que al Montseny s’hi van instal·lar caixons amb blocs de fusta amb foradets que van servir d'estació de mostreig per a caracteritzar la comunitat d’abelles i vespes solitàries de diferents zones, concretament detectar si hi ha diferències entre les que es troben a les clarianes dins d’alzinar de mida gran, les clarianes petites, les zones obertes i connecatdes i pròpiament dins l’alzinar. Tot això en un context de fragmentació del paisatge i pèrdua d'hàbitats.
Mots mig perduts - VII
Mots mig perduts - VII annaLa Sitja del Llop, núm. 40
La Sitja del Llop, núm. 40 carlesl
Benvolgudes i benvolguts lectors,
Coincidint amb el 25è aniversari del seu llançament, la celebració del qual s'ha dut a terme el dissabte passat, dia 16 d'abril, a la Rectoria Vella de Sant Celoni, ha vist la llum el número 40 de la nostra publicació La Sitja del Llop-Revista del Montseny. En breu estarà dispònible a les llibreries i punts habituals de venda. També podeu trobar-la a la majoria de les biblioteques públiques del Baix Montseny.
Per tal que en tingueu un breu tast, us oferim la portada d'aquest nou número. També podeu llegir l'editorial, en format pdf, que trobareu com arxiu adjunt d'aquesta notícia.
Sant Celoni, 17 d'abril de 2016
Mots mig perduts - VI
Mots mig perduts - VI annaLa Sitja del Llop, núm. 39
La Sitja del Llop, núm. 39 joanBenvolgudes i benvolguts,
Degut a problemes organitzatius no havíem publicat fins ara el número 39 de La Sitja del Llop-Revista del Montseny. Demanem disculpes pel retard i us la presentem, amb l'aclariment que, d'ací a pocs dies, estarà també al carrer el número 40, que commemora el 25è aniversari de la nostra publicació. Esperem que us agradin tant l'una com l'altra.
Podeu veure la resta d'articles comprant La Sitja del Llop-Revista del Montseny, en edició de paper, als punts habituals de venda.
Salutacions cordials!
La Redacció
Mots mig perduts - V
Mots mig perduts - V annaLa Sitja del Llop, núm. 38
La Sitja del Llop, núm. 38 joanMots mig perduts - IV
Mots mig perduts - IV annaLa Sitja del Llop, núm. 37
La Sitja del Llop, núm. 37 joanMots mig perduts - III
Mots mig perduts - III annaLa Sitja del Llop, núm. 36
La Sitja del Llop, núm. 36 carleslJa es troba a la venda, als punts habituals, el número 36 de La Sitja del Llop-Revista del Montseny.
A continuació us oferim un facsímil de la seva portada, a més de l'Índex i l'Editorial corresponent al mateix.
Índex
Editorial
Parcs Naturals, Reserves de la Biosfera i privatitzacions (pàg. 2)
Consell de redacció
La Coordinadora per a la Salvaguarda del
Montseny (CSM), compromesa amb la
preservació de les espècies protegides (pàg. 5)
Equip de recerca i protecció del medi (CSM).
Un baixmontsenyenc voltant pel massís (II) (pàg. 7)
Josep Lluís Òrdena Rodríguez
Avis savis: La Maria Barlet
L’ofici de portar criatures al món entre el
Montseny i el Montnegre (pàg. 9)
Mariona Pascual Alfaras
Mots mig perduts (II) (pàg.14)
Cèsar Gutiérrez i Perearnau
Pere Alzina i Bilbeny
Presentació del llibret que recull la històrica ‘Real Cédula de Ordenanzas para el Gremio de Alfareros de la Villa de Santa Maria de Breda, en el
Principado de Catalunya’ de l’any 1777 (pàg.15)
Corresponsalia del Baix Montseny (CSM)
La recuperació de la memòria històrica a la
muntanya (pàg.16)
Corresponsalia del Baix Montseny (CSM)
Es detecten irregularitats en la construcció
d’un aparcament a Collformic (pàg.17)
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
Un nou-vell cas de despotisme muntà al
Parc Natural del Montseny (pàg.18)
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
El Montseny, per a qui? (pàg. 20)
Iago Otero Armengol
El llop va a l’escola, un exemple de seducció ambiental (pàg. 22)
Ignasi Castellvi
EcoConsells (II):
Quant consumeix el telèfon mòbil? (pàg.24)
Equip de tècnics ambientals (CSM)
Portada: Perdiu roja (Alectoris rufa)
Fotografia: Jordi Novell
Editorial
Parcs Naturals, Reserves de la Biosfera i privatitzacions
Aquest estiu hem assistit a un nou capítol de l’onada ultraliberal que tot ho arrasa darrerament. Aquest cop, amb l’excusa de la manca de recursos deguda a la crisi econòmica, els ha tocat rebre als Espais Naturals Protegits (ENP).
De fet, la campanya de preparació ideològica s’inicià el 15 de març en unes declaracions del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, a COM Ràdio, en les quals s’afirmava que la Generalitat estava estudiant la possibilitat de fer pagar per accedir als parcs i els espais naturals del país. Citant les seves reeixides paraules: «Si vostè va als parcs dels Estats Units o del Canadà, vostè paga per uns serveis que li presta el parc».1
El 13 d’agost, el mateix conseller, a través d’unes declaracions a l’ACN,2 afirmava que «els parcs naturals són de tothom i entre tots els hem de conservar».3 Uns dies després repetia aquestes declaracions al Telenotícies de TV3.
El 18 d’agost, un dels principals portaveus dels amos del nostre país, publicava un editorial titulat «El cost dels parcs naturals»,4 en què es decantava a favor del pagament de serveis i pontificava amb arguments tan punyentment conservacionistes com: «Allò que es paga directament se sol respectar més». El mateix dia en què es publicava això, la nostra emetia un reportatge en el qual es presentava una mostra del que podia significar el pagament de serveis dins d’un paratge natural.5
Un altre article, aparegut al mateix número de La Vanguardia i titulat «El finançament dels espais naturals protegits», reblava el clau, amb declaracions d’un dels més preclars naturalistes de l’establishment, el qual afirmava sense vergonya (i gairebé parafrasejant les declaracions del conseller): «Els nord-americans ho veuen com una cosa lògica, ja que són diners per conservar el seu patrimoni natural». Tots sabem que quan els americans es moquen.... Però no prou content amb aquesta afirmació, l’a?ludit naturalista afegia: «Quan alguna cosa és de franc, es devalua. Ningú la valora. Si dónes un tríptic en un centre d’educació, la gent el llença tan bon punt surt».6 Sí, senyor: si el personal no té educació ambiental, fem-l’hi pagar i així n’aprendrà! Tot una concepció mercantilista de l’educació ambiental.
Sofismes a part, no resulta gens evident que el pagament directe per l’usdefruit de la natura garanteixi que els que paguen siguin més respectuosos amb l’entorn.
El més curiós i indignant de tot plegat és que, després de mesos d’insistir-nos a través dels mitjans que la Generalitat no té diners per mantenir els ENP, d’iniciar accions per vendre’n una part a la iniciativa privada7 i d’intentar tancar serveis veritablement necessaris (com el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà8), el conseller de Territori i Sostenibilitat es despenjà fent unes declaracions en què afirmava que la comarca del Ripollès gaudirà, ben aviat, del dinovè Parc Natural de Catalunya.9 Vet ací. Ara resulta que no hi ha diners per conservar els existents, però sí què n’hi ha per establir- ne de nous!
Davant de tot aquest enrenou, quod erat demonstrandum, s’ha creat una certa polèmica, més o menys pública, però particularment maniquea, sobre si la ciutadania ha de pagar o no per protegir els ENP. I és que les intencions de la campanya, tot i estar emparades per un ampli embolcall demagògic, no poden amagar el veritable objectiu dels promotors, que ja han començat a ensenyar l’orella involuntàriament.
Per si a algú se li escapa, és la ciutadania la que paga la protecció dels ENP10amb els seus impostos. Els mateixos que els nostres governants fan servir per sufragar els bancs en fallida.
Ens atrevim a afirmar que, darrere d’aquesta cerimònia de la confusió, s’amaga un intent d’abusar de la credulitat, de la bona voluntat, si no de la butxaca, de la major part de la ciutadania, creant un ambient favorable per fer negocis privats. Els nostres polítics i alguns empresaris i propietaris espavilats han fet seu aquell refrany castellà que diu «a río revuelto, ganancia de pescadores». Pel que fa als negocis no hi ha opressió lingüística.
Refoci?lant-se en aquesta filosofia del diner, que tot ho arrabassa, no poden concebre que es perdi l’oportunitat de fer-se rics amb un altre àmbit de l’entorn humà. Animats pel tsunami privatitzador (i per la minsa resposta social), han decidit d’atacar ara pel costat dels espais naturals.
El concepte de protecció que tenen aquests senyors és molt semblant al d’un circuit temàtic, perquè, per ells, el que resta viu de la natura és quelcom que cal explotar i vendre com si fos un producte. Si no, no és rendible, ni té sentit per ell mateix. Per poder presentar la natura com un parc temàtic, però, cal oferir als potencials consumidors les mateixes prestacions. És a dir: serveis d’aparcament, d’hostaleria, de lleure, de promocions audiovisuals, etc. Però, a més, i sobretot, cal anar difuminant les eines de protecció jurídica o normativa dels suposats espais protegits. Finalment, també calen inversions.
Pel que fa al primer condicionant, hem tocat el moll de l’os. Perquè quan l’honorable conseller afirma que «els parcs naturals són de tothom» menteix descaradament. El cas més paradigmàtic és precisament el del Parc Natural del Montseny-Reserva Mundial de la Biosfera, la superfície del qual es troba en mans privades, en un 80%.11 Aquest fet no ha privat mai els grans propietaris de la comarca de beneficiar-se de les subvencions que han estat amollades per l’Administració amb diner públic, des de 1977, pel fet que les seves propietats s’inscrivien dins del territori delimitat com a Parc Natural. Tampoc ha impedit que el diner públic, gastat en actuacions de conservació (més aviat minses, veient el que s’ha fet en els darrers trenta anys), els hagi beneficiat, tot i que indirectament, conferint una marca de qualitat i un valor afegit a les seves activitats lúdiques i turístiques, que restaven emparades pel paraigua de la Reserva de la Biosfera, territori fins ara simètric al del Parc Natural.
Avui, alguns d’aquests grans propietaris estan frisosos per aprofitar la situació, servint-se d’uns governants més favorable als seus interessos i d’una legislació cada cop més laxa, que els permet actuar impunement contra el medi.
En definitiva, s’estan buscant suports institucionals, la complicitat d’un sector de l’opinió pública i diners de tots per afavorir projectes privats. Uns projectes que, anys enrere, ningú hauria tingut ganes de defensar públicament. Ens trobem tan sols a l’inici d’una ofensiva que, de ben segur, comportarà (en un futur immediat) agressions que rebran la benedicció d’algunes persones i d’institucions que ningú hauria imaginat fa poc temps. Estem segurs, també, que aquestes agressions despertaran un ampli rebuig entre la població que encara estimem el Montseny i els altres espais naturals
Santa Fe, març de 2013.
Respecte a la segona condició, resulta força simptomàtic el suposat procés participatiu (que es podria titllar de semiclandestí12) que va ser engegat per les diputacions de Barcelona i Girona de cara a l’ampliació de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Malgrat que hi aprofundirem en futurs escrits, no ens podem estar d’assenyalar la filosofia general que se’n desprèn. Quan anem a la Memòria podem llegir que: «La revisió de la Reserva de la Biosfera ha de fonamentar- se en la coordinació de les polítiques municipals i de l’administració del Parc del Montseny i ha d’afavorir la captació i administració dels recursos derivats de la condició de Reserva de la Biosfera, mitjançant la contribució al finançament de projectes d’àmbit municipal o supramunicipal.»13
L’objectiu que persegueixen sembla ben clar. D’altra banda, quan parlen de projectes d’àmbit municipal probablement s’estan referint a les places d’aparcament que s’han construït darrerament, en diferents punts del Montseny, a tota velocitat i amb diner públic. Si el model que es pretén implantar ací és el mateix que s’acaba d’aprovar a la Garrotxa, llavors és clar que anem cap a un sistema en el qual s’inverteix diner públic per després cedir-lo a privats per tal que en facin negoci.
Però la pregunta que ens hauríem de fer és: quins serveis són necessaris dins d’un Espai Natural Protegit? Quan parlem d’Espais Naturals Protegits, de quina mena de protecció estem parlant?
No veiem, al llarg de les trenta-cinc pàgines de la Memòria esmentada, més enllà d’una nebulosa on es barregen les definicions de les zones nucli, les zones tampó i les zones de transició, que ara es pretén difuminar amb els nous límits proposats per a la Reserva de la Biosfera. No es defineix, d’una manera clara i per totes, quin serà el Pla de Conservació, pel qual malden des de fa anys tècnics, conservacionistes i ciutadans d’aquesta muntanya. Aquest és el principal servei que necessita el Parc Natural del Montseny!
Santa Fe, octubre de 2013.
En cap lloc es parla de les agressions que, en aquests mateixos moments, s’estan produint al massís del Montseny, dins d’espais qualificats com d’Interès Natural o d’Especial Protecció. Tampoc no es parla de la jurisdicció que tindran les autoritats de l’esmentada Reserva per impedir-les. I el que és pitjor, no veiem cap intent de rectificar una política feta des dels despatxos de Barcelona que s’ha fonamentat en la massificació (no pas en la humanització) d’aquesta muntanya al llarg d’unes quantes dècades. Una política que ha oblidat totalment la seva funció com a element d’educació activa, evitant posar els límits i les mesures necessàries per tal que aquesta Reserva de la Biosfera Mundial en fos realment l’instrument.
Ni a les diferents administracions, per motius polítics, ni als grans propietaris, per motius econòmics venals, els ha interessat convertir-la en aquest instrument que, ara s’està veient clarament, és més necessari que mai. Per comptes d’això, passen a l’ofensiva. Volen aprofitar la massificació propiciada per ells mateixos per tal que alguns facin negoci i per treure’n rèdit polític, malgrat que això comporti pèrdues ambientals irreparables, fins i tot contra l’opinió dels tècnics i científics que hi treballen.
No veiem enlloc d’aquesta Memòria la protecció dels espais naturals, ni l’educació ambiental efectiva, ni la compatibilització de les activitats econòmiques amb els objectius de la preservació que predica el programa MAB. Només trobem l’avarícia d’uns quants propietaris i la desídia, si no la complicitat, dels governants.
El que cal, senyors, és una protecció activa. Un suport decidit a la rehumanització de la muntanya. Una política clara d’educació ambiental, adreçada a impedir la hiperfreqüentació dels punts més sensibles. I una valorització ètica dels espais naturals que n’eviti la mercantilització, siguin aquests de propietat pública o privada.
Allà on alguns veuen un negoci rodó, nosaltres hi veiem el futur del planeta i la mateixa supervivència dels humans.
Consell de redacció
Fotografies: CSM
Novembre de 2013
1 Vegeu «El Govern estudia fer pagar per accedir als parcs naturals», Nació Digital.cat, 15/3/13.
2 Agència Catalana de Notícies.
3 Vegeu «Agricultura busca ingressos fent pagar als parcs naturals», El Punt Avui. Comarques gironines, 13/8/13.
4 Vegeu La Vanguardia, 18 de juliol de 2013, pàg. 22.
5 «Parcs naturals de pagament», www.tv3.cat › Vídeos TV3alacarta, 18/08/2013.
6 Vegeu «La conservació té un preu. Les administracions generalitzen el cobrament de serveis en els espais protegits», La Vanguardia, 18 de juliol, pàg. 28.
7 Vegeu «En venda 90 hectàrees del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà», www.tv3.cat › Vídeos TV3alacarta, 17/04/2012.
8 El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà es va crear l’any 1984 i actualment es troba ubicat al Parc Natural dels Aiguamolls, al municipi de Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà. Des de l’inici ha tingut diverses funcions i s’ha especialitzat en la recuperació de fauna salvatge durant els últims anys. La seva funció principal és rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides de les comarques gironines, analitzant-ne les causes de mortalitat -si és el cas- o alliberant-los posteriorment en el medi natural. L’estiu de 2013 la Generalitat va anunciar que tancava el centre, mitjançant un ERO que afectava la totalitat de la plantilla. Posteriorment es va arribar a un acord per mantenir-lo que només en garanteix el funcionament a mig gas. L’acord assolit expira el desembre de 2013. Font: IAEDEN-Salvem l’Empordà.
9 Vegeu «El Ripollès tindrà un parc natural el 2015», La
Vanguardia, 2 de setembre de 2013.
10 Acrònim d’Espais Naturals Protegits.
11 Font: «Reserves forestals al Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera». Anna Sanitjas, Narcís Vicens i Josep Maria Gomis. Servei de Medi Ambient. Diputació de Girona.
12 Aquest procés participatiu, efectuat entre els mesos d’octubre i desembre de 2012, al qual no va ser convidada la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, implicà la participació de dues-centes nou persones, comptant que s’invitava a participar-hi la població de quinze municipis diferents, amb un cens conjunt de 50.000 habitants, i que la majoria dels assistents van ser els mateixos edils dels ajuntaments que hi van participar. Aquest és, doncs, el balanç de la participació! Font: «Memòria del Projecte d’Ampliació de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Resum executiu. Gener 2013», pàg. 10.
13 Apartat 3.2 de la «Memòria del Projecte d’Ampliació de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Resum Executiu. Gener 2013», el subratllat és nostre.
Mots mig perduts (II)
Mots mig perduts (II) joanLa Sitja del Llop, núm. 35
La Sitja del Llop, núm. 35 carleslBenvolguts lectors i lectores de La Sitja del Llop-Revista del Montseny,
Acaba de sortir al carrer el número 35 de la nostra revista. En pocs dies el podreu trobar als punts de venda habituals.
Adjuntem la portada i l'editorial d'aquest número. Esperem que el gaudiu.
Salutacions cordials,
Consell de Redacció abril de 2013
Mots mig perduts (I)
Mots mig perduts (I) joanLa Sitja del Llop, núm. 34
La Sitja del Llop, núm. 34 carleslBenvolguts amics,
Fa unes poques setmanes ha sortit al carrer el número trenta-quatre de la nostra revista, La Sitja del Llop-Revista del Montseny. En ell trobareu uns quants articles
que parlen d'assumptes ben diferents relacionats amb aquesta muntanya, així com altres d'interès històric especial. També hi podreu trobar una ressenya del
seguit d'actes que van acompanyar la celebració del 25è aniversari de la nostra entitat, així com de l'acte de cloenda dels mateixos.
Ací teniu la fotografia de la portada. Trobareu adjunt un arxiu en PDF on s'indica l'índex dels treballs publicats en aquest número i una reproducció de l'Editorial
del mateix.
D'ací a pocs dies podreu trobar en aquesta pàgina web un llistat dels punts de venda de La Sitja del Llop-Revista del Montseny, escampats pel territori montsenyenc o fora d'ell. Esperem que us sigui útil per trobar-la més fàcilment,
Salutacions cordials a totes i tots els nostres lectors,
Consell de Redacció
Setembre de 2012
La Sitja del Llop, núm. 33
La Sitja del Llop, núm. 33 joanAcabem de publicar un nou número de la Sitja del Llop, i ja fa 20 anys del primer! En ell, entre altres, trobareu el programa d'actes organitzats pel 25è aniversari de la Coordinadora.
La Sitja del Llop-Revista del Montseny número 33
La Sitja del Llop-Revista del Montseny número 33 carleslUs oferim l'Editorial i una entrevista molt especial que trobareu adjunta a sota en format pdf.
Editorial
Vint-i-cinc anys no són res...Les noces de plata de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
Ja fa vint-i-cinc anys que aquesta particular travessia montsenyenca va començar. Fou l’aventura d’un grup de persones que, arran de la ceguesa dels polítics del moment i de l’avarícia dels poders econòmics, van saber bastir una eina de resistència més enllà de la reivindicació concreta que les menà a unir-se.
Allò que havia nascut com a vehicle de la indignació popular va acabar convertint-se en una organització formal, arrelada al territori i disposada a treballar, permanentment, per a la conservació d’aquesta petita i estimada terra del Montseny i del Montnegre. La salvaguarda, l’estudi i la recerca científica dels seus valors naturals, l’afavoriment i la dignificació de les formes de vida tradicionals del massís, i la preservació dels seus trets culturals específics han estat els elements definitoris de la seva trajectòria a partir del moment de la consolidació.
Els darrers anys, però, l’activitat principal de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) s’ha hagut de centrar, malauradament, en la lluita contra l’agressió urbanística continuada que s’exercia damunt d’aquest territori. L’ambició de tota mena de promotors sense escrúpols i la complicitat d’alguns polítics locals, més preocupats a mantenir els càrrecs que a raonar assenyadament sobre l’esdevenidor del territori, han castigat, de manera severa, les condicions naturals de l’entorn d’ambdós massissos. La superfície que envolta el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre, i fins el seu espai interior han estat afectats per uns plans urbanístics que pretenen mantenir un futur expansionista, calcat del model que ens ha dut a la crisi econòmica que patim actualment.
Aquests fets, acompanyats de l’actuació d’una Administració que ha tingut com a norma la transgressió de les seves pròpies lleis i normatives, han obligat a mantenir l’activitat de la CSM, en el pla dels recursos jurídics, contra les actuacions dels organismes institucionals o de particulars que s’han evidenciat contràries a la preservació del territori.
Malgrat aquesta situació, la CSM, a través de LA SITJA DEL LLOP-REVISTA DEL MONTSENY, ha tractat en tot moment de mantenir-se fidel als seus criteris difonent temes de recerca i de cultura relatius a la vida del massís, a més de les denúncies d’agressions comentades més amunt. I així, amb aquesta brega, és com hem arribat al vint-i-cinquè aniversari d’una petita organització, la nostra, que avui, com el primer dia, continua resistint.
Ara bé, no ho fa pas sola, sinó en col•laboració amb algunes altres organitzacions que han sorgit sobre el terreny els darrers anys. Persones, com nosaltres, preocupades per la defensa de la integritat natural i per la preservació dels valors etnològics, del saber popular i d’una existència equilibrada en una terra que s’ha convertit en paradigma dels valors que volem conservar per al futur.
Dissortadament, el nostre vint-i-cinquè aniversari també coincideix amb un altre - funest aniversari - conegut per tothom a causa de la seva repercussió mundial. Ens referim ací al desastre nuclear de Txernòbil, del qual, encara avui, no es possible avaluar completament els efectes deleteris que acabarà tenint sobre la vida humana i el medi ambient en general.
Enguany, aquest terrible capítol dels anomenats «accidents nuclears» pren encara molta més volada. La situació catastròfica que viu actualment el Japó desprès del gravíssim accident nuclear de Fukushima ve a recordar-nos, un altre cop, les conseqüències de l’estupidesa i la fatxenderia humanes, portades al límit, en aquest cas, per l’ambició d’aquells qui controlen la indústria energètica. D’altra banda, malgrat l’espès bosc de desinformacions i d’enganys que envolta el cas de Fukushima, de mica en mica la veritat s’anirà sabent; i ja va tenint repercussions, com el pla de tancament de totes les centrals nuclears a Alemanya i la paralització dels plans a Itàlia.
Seran tan estúpids els nostres governants que perllongaran la vida de les centrals nuclears que existeixen ací? Després dels darrers episodis protagonitzats per la central d’Ascó, hom diria que hauria de prevaler el sentit comú. Ens caldrà mobilitzar-nos per a ajudar-los a decidir-se o seran els amos de les energètiques els qui se’n sortiran un altre cop?
Quants accidents més haurà de suportar aquest castigat planeta? Quan eliminarem la idea que tot allò que és rendible econòmicament per a uns quants és intrínsecament bo per a hom? Quan deixarem d’empassar-nos mentides tan evidents com el famós concepte del desenvolupament sostenible, mentre anem anorreant el món que ens envolta? El temps ens anirà donant la resposta sobre quina d’aquestes actituds acabarà arrelant al cor i al cervell de la societat futura.
Malgrat tot, pel que fa al medi ambient, no totes les notícies són dolentes a casa nostra. Ens hem de felicitar ací per la sentència obtinguda amb referència al recurs presentat pels companys de Respectem l’Albera i la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) - Salvem l’Empordà contra l’acord del Govern de la Generalitat de l’1 de juny de 2010, en què s’aprovaven les Zones de Desenvolupament Prioritari dels parcs eòlics. Aquesta sentència ha fet palès que, contràriament al que pregonen alguns corifeus de la indústria eòlica, no s’hi val tot en nom del «desenvolupament sostenible».
També cal felicitar els companys de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la IAEDEN-Salvem l’Empordà (amb els quals ens sentim plenament identificats), per la sentència obtinguda amb referència al recurs que varen presentar contra l’Ajuntament de Roses, l’Institut Català del Sòl i la Generalitat de Catalunya que anul•la el Pla Parcial del Sector Industrial de Roses. D’aquestes dues sentències, que podreu conèixer més extensament en una altra part d’aquesta revista, es pot deduir una major sensibilitat dels tribunals catalans respecte a les infraccions i/o els delictes mediambientals. Les sentències comentades han evidenciat també un problema recurrent dins l’Administració a Catalunya: l’incompliment de les normatives i les lleis que ella mateixa ha dissenyat i aprovat.
Finalment, convé felicitar-nos, en aquest racó del Montseny, per la sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona respecte a la obligació de demolir l’hotel que Baden Grup havia construït il•legalment a la masia de Santcliment (municipi d’Arbúcies), dins dels límits del Parc Natural. Aquesta sentència ve a reforçar la que ja anteriorment havia emès el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el mateix sentit.
No cal dir que, a més de celebrar aquesta sentència, farem tots els esforços possibles per tal que s’acompleixi. Ja va essent hora de parar els peus als especuladors i demostrar-los que els diners i els «contactes», no poden comprar-ho tot.
En resum, aquests primers vint-i-cinc anys ens han fet més vells, és cert, però no ens han pas estovat. Continuem creient que defensar la natura i els valors humans més positius és una bona tasca, una tasca solidària amb els nostres iguals, amb tots els éssers vius i amb un planeta que esperem que ens sobreviurà, malgrat els esforços que fa un grapat d’exemplars de l’espècie humana per evitar-ho.
Gràcies a totes i tots els nostres socis, als amics i als lectors, i a totes les persones que en un moment o un altre han ajudat a fer gran aquesta petita eina de treball i resistència que és la CSM. Feliç aniversari i bona feina!
Salvem el Montseny!
Consell de Redacció
Sant Celoni, juny de 2011 
La Sitja del Llop, núm. 32
La Sitja del Llop, núm. 32 joan
Ja tenim nova Sitja! 
Us adjuntem l'índex i l'editorial.
Pd.: la foto de la portada mostra el respecte del dep. de Medi Ambient a la ribera i la llera de la Tordera... Amb "amics" així...
La Sitja del Llop, núm. 31
La Sitja del Llop, núm. 31 joan
Ja ha sortit la nova Sitja, la trenta-unena :-) Us adjuntem la portada, l'índex i l'editorial... Entre altres, trobareu articles sobre les ferreries, sobre el POUM de Riells i Viabrea, les obres de can Cuc, la nova carretera al Montseny, els prats de dall de Breda...
Comentaris
Els prats de dall a la vall de Breda
Els prats de dall a la vall de Breda joanMancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea
Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea joan
Al darrer número de la Sitja del Llop hem publicat un article sobre una nova amenaça per l'entorn natural del Montseny, en aquest cas al voltants de l'Abadia de Riells del Montseny. Us el podeu descarregar aquí..
Comentaris
Nota de rectificació
Nota de rectificació joanComentaris
La Sitja del Llop, núm. 30
La Sitja del Llop, núm. 30 carleslLa Sitja del Llop, núm. 29
La Sitja del Llop, núm. 29 joanLa Sitja del Llop, núm. 28
La Sitja del Llop, núm. 28
La Sitja del Llop, núm. 27
La Sitja del Llop, núm. 27
La Sitja del Llop, núm. 26
La Sitja del Llop, núm. 26 joanLa Sitja del Llop, núm. 25
La Sitja del Llop, núm. 25
La Sitja del Llop, núm. 22
La Sitja del Llop, núm. 22 joan