Agenda

Manifestació central amb motiu de la Cimera del Clima (COP25)
Atocha-Nuevos ministerios, Madrid
Avís a les sòcies i socis de la CSM: Assemblea Extraordinària i Ordinària el 14 de desembre de 2019
Sala Polivalent de La Clau (c/Alguersuari, 16 -Sant Celoni)

català

Mots mig perduts (II)

En el número anterior d’aquesta revista vam encetar aquesta nova secció amb l’objectiu d’aplegar, bo i deixant-ne constància escrita, un seguit de paraules en desús o, àdhuc, en risc de desaparèixer de la parla. S’emplaça, alhora, els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives. Semblantment, s’exhorta les persones que coneguin mots en desús o que no han estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem, tot seguit, les paraules següents, tres de les quals podrien representar aportacions substancials al català per tal com no les recullen els tres diccionaris principals de la nostra llengua: Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

 

Businyar: Verb. Gratar per cercar una cosa, com ara la deu perduda d’una font.

Paraula que no és recollida en cap dels tres diccionaris. Això no obstant, l’Alcover-Moll recull busigar amb un significat similar: furonar, burxar insistentment.

Mosqueroles. Gener de 2007

 

Patotxa: Nom femení. Escorça del pi.

Paraula que no és recollida en cap dels tres diccionaris.

Vallgorguina. Tardor de 2006

Al Corredor i rodalies també hem recollit el terme patarota en referència a l’escorça del pi pinyer. Aquest mot només és recollit a l’Alcover-Moll.

Mots mig perduts (I)

La dissociació entre l’home i l’entorn natural és una de les derivades més tristes de l’evolució socioeconòmica de les societats més avançades tecnològicament. Les formes en què aquesta disfunció es manifesta són nombroses i variades: desarrelament, desinterès envers la natura o el sector primari, desconeixement de la flora o la fauna més comuna i empobriment lèxic.

Lògicament, en no relacionar-se amb l’entorn natural o la ramaderia o la pagesia, tot un seguit de paraules imprescindibles per designar la quotidianitat resten oblidades i en risc de desaparició (atès que algunes d’elles no figuren als diccionaris).

Aquesta secció regular vol contribuir a rescatar aquests mots i fer-vos-els a mans. Tots ells han estat recollits, vius, a muntanya, a peu de camp, de la veu de pagesos i ramaders que encara els fan servir.

Us animem vivament a “endreçar-vos-els” a la closca i fer-los servir quan s’escaigui per tal que aquest patrimoni arribi ben viu als nostres fills i néts. D’altra banda, també us convidem a col·laborar en la secció bo i oferint-nos aquelles paraules que hàgiu recollit o que es facin servir en el vostre entorn.

Una salutació ben cordial,

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

Pere Alzina i Bilbeny

 

 

Renadívol: Adj. Dit dels productes d’horta de tubercle o d’arrel, principalment patates, que no són recollits quan pertoca i que reneixen en donar-se les condicions adequades per a la germinació.

Fogars de Montclús