La dissociació entre l’home i l’entorn natural és una de les derivades més tristes de l’evolució socioeconòmica de les societats més avançades tecnològicament. Les formes en què aquesta disfunció es manifesta són nombroses i variades: desarrelament, desinterès envers la natura o el sector primari, desconeixement de la flora o la fauna més comuna i empobriment lèxic.

Lògicament, en no relacionar-se amb l’entorn natural o la ramaderia o la pagesia, tot un seguit de paraules imprescindibles per designar la quotidianitat resten oblidades i en risc de desaparició (atès que algunes d’elles no figuren als diccionaris).

Aquesta secció regular vol contribuir a rescatar aquests mots i fer-vos-els a mans. Tots ells han estat recollits, vius, a muntanya, a peu de camp, de la veu de pagesos i ramaders que encara els fan servir.

Us animem vivament a “endreçar-vos-els” a la closca i fer-los servir quan s’escaigui per tal que aquest patrimoni arribi ben viu als nostres fills i néts. D’altra banda, també us convidem a col·laborar en la secció bo i oferint-nos aquelles paraules que hàgiu recollit o que es facin servir en el vostre entorn.

Una salutació ben cordial,

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

Pere Alzina i Bilbeny

Renadívol: Adj. Dit dels productes d’horta de tubercle o d’arrel, principalment patates, que no són recollits quan pertoca i que reneixen en donar-se les condicions adequades per a la germinació.

Fogars de Montclús