En el número anterior d’aquesta revista vam encetar aquesta nova secció amb l’objectiu d’aplegar, bo i deixant-ne constància escrita, un seguit de paraules en desús o, àdhuc, en risc de desaparèixer de la parla. S’emplaça, alhora, els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives. Semblantment, s’exhorta les persones que coneguin mots en desús o que no han estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem, tot seguit, les paraules següents, tres de les quals podrien representar aportacions substancials al català per tal com no les recullen els tres diccionaris principals de la nostra llengua: Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Businyar: Verb. Gratar per cercar una cosa, com ara la deu perduda d’una font.

Paraula que no és recollida en cap dels tres diccionaris. Això no obstant, l’Alcover-Moll recull busigar amb un significat similar: furonar, burxar insistentment.

Mosqueroles. Gener de 2007

Patotxa: Nom femení. Escorça del pi.

Paraula que no és recollida en cap dels tres diccionaris.

Vallgorguina. Tardor de 2006

Al Corredor i rodalies també hem recollit el terme patarota en referència a l’escorça del pi pinyer. Aquest mot només és recollit a l’Alcover-Moll.