MOTS MIG PERDUTS - IV
Aquest exemplar de la revista inclou el quart lliurament de la secció “Mots mig perduts”, que recull paraules en desús o, àdhuc, en risc de desaparèixer. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives i també animem aquells que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.
Presentem tot seguit diverses paraules, tres de les quals podrien representar aportacions substancials al català per tal com no les recullen els tres diccionaris principals de la nostra llengua: Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Una quarta és recollida a l’Alcover-Moll tot i que sota una accepció no coincident.
Sura: Nom femení. Lleves de suro que segueixen la del suro pelagrí, que és la primera lleva que es fa a l’arbre.
Paraula que tan sols figura a l’Alcover-Moll, tot i que com a sinònim de “pelagrí”, és a dir, en un sentit oposat al que hem recollit nosaltres. El fet que sigui un nom femení (augmentatiu) fa semblar més plausible l’accepció que nosaltres en donem.
Arbúcies. 1995
Tortís: Nom masculí. Tany flexible d'arbust (generalment de marfull) que hom retorça sobre ell mateix a fi de dominar-lo i donar-li encara més flexibilitat perquè serveixi per lligar feixines o altres feixos de material forestal.
Mot sentit en el context de l’explotació forestal del castanyer.
Dels tres diccionaris només figura a l’Alcover-Moll, que es fonamenta en dos documents medievals.
Sant Hilari. 1996
Cavall d'aigua: Nom masculí. Insecte que es desplaça surant amb les potes damunt de l'aigua (pertanyent al gènere Gerris, sovint conegut com a “sabater”)
No figura a cap dels tres diccionaris.
Vallgorguina. 2006
Feram: Nom femení. Conjunt de feres del bosc.
Fogars de Montclús. 2015
Samós: Adjectiu. Aliment de consistència pastosa al paladar.
Sentit aplicar a la textura del kiwi.
No figura a cap dels tres diccionaris
Viabrea. 1994.
Espellincar: Verb. Picar amb el bec de manera més o menys ràpida i repetida.
Sentit aplicar al típic moviment de les gallines quan s’alimenten.
L’informant ens explicava d’una herba que es diu “espellincagallines” (Spergula arvensis).
Verb que no figura a cap dels tres diccionaris
La Batllòria. 1996.
Cap i arreu: Locució adverbial. Expressió referida a una acció que abasta tot l'espai existent.
Ex.: La finca era molt atapeïda de brucs i arítjols. Vam agafar els dalls i vam estassar cap i arreu
Fogars de Montclús. 2013
Cèsar Gutiérrez i Perearnau
Pere Alzina i Bilbeny
