Hem d’acceptar aquest desastre com una activitat tradicional al Parc Natural del Montseny?

Fa uns quants dies hem rebut unes fotos d’allò que està passant, un altre cop, al pla de la Calma (1.270 msm). Una clara mostra del que comporta l’exercici de l’agricultura intensiva, totalment aliena a un espai natural que, suposadament, hauria d’estar protegit.

Veiem amb indignació com van desapareixent els darrers espais ocupats per les landes atlàntiques, que tenen en aquest punt el seu límit geogràfic més meridional i acullen part de la biodiversitat més amenaçada d’Europa. La gestió tradicional d’aquestes landes es fonamenta en la pastura i el foc prescrit. Aquestes són les eines per conservar els seus valors naturals. Son formacions que no admeten la llaurada, ni la fertilització, ni la sembra de cereals. Quan és llauren, simplement es perden i ja no es recuperen.

No es tracta d’un caprici de quatre bojos de l’ecologisme: la riquesa i la biodiversitat que contenia aquest tipus de vegetació arbustiva, única al massís, sigui com aixopluc o hàbitat natural de múltiples espècies de micromamífers, d’ocells (com és el cas del Lanius collurio), o d’insectes, la fan especialment vulnerable als canvis i a les actuacions invasives.

Aquests impactes ja van ser denunciats anteriorment a la direcció del Parc Natural-Reserva de la biosfera en dues ocasions, fins i tot acompanyats d’indicacions de l’existència d’algunes poblacions d’orquídies, que podien ser eliminades per aquest tipus d’agricultura massiva industrialitzada.

S’ha optat per desoir els raonaments ambientals, no respectant els condicionants que pretenien preservar la biodiversitat, i aquests son els resultats d’aquesta manera perversa de tractar amb un espai protegit: no s’ha salvat ni un sol rodal de vegetació autòctona sota el pretext de plantar espècies polifites per afavorir les pastures. Quines pastures?

Ningú, amb dos dits de front, pot defensar que aquesta és una manera tradicional de desenvolupar les tasques agràries tradicionals al Parc Natural-Reserva de la Biosfera del Montseny. Ja fa anys que a Catalunya es desenvolupen tècniques agràries com el model regeneratiu (vegeu el projecte LIFE-Polyfarming), que semblen idònies per compatibilitzar el sector agrari amb els espais protegits. Per què no s’han utilitzat tècniques similars en el cas del pla de la Calma?

És ben curiós, que mentre es publica amb grans titulars i fotografies l’alliberament al medi d’exemplars de tritó del Montseny criats en captivitat, ningú en parla de la condició essencial per salvar aquesta espècie, que consisteix en salvaguardar el medi que l’aixopluga. Exactament igual és allò que està passant al pla de la Calma.

Com és que s’ha permès la devastació de la majoria d’aquests espais, que encara conservaven les seves vàlues naturals? Per a què ens serveix un ens com l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, si a l’hora de la veritat qualsevol propietari poc escrupolós pot prescindir de les prescripcions emanades de l’Oficina del Parc Natural? Qui en respondrà de tot això? Què protegeix, en realitat, el nou decret de Parc Natural del Montseny?

La resposta està en una reglamentació que empari de debò els valors ambientals del Montseny, prou estudiats i coneguts a hores d’ara, fent-los compatibles i potenciant les activitats primàries que s’han vingut desenvolupant en els darrers segles al massís. Una llei que protegeixi verament aquest espai únic i que garanteixi la pervivència dels seus tresors naturals, assegurant, d’altra banda, que cap agressió contra ells no quedarà impune.

És per això que hem presentat la proposició de llei de declaració de Parc Natural del Montseny, d’Espais Naturals d’Interès Nacional i de Reserves Integrals, que esperem arribi a ser aprovada pel Parlament de Catalunya.

També és per això que exigim les autoritats del Parc Natural-Reserva de la Biosfera del Montseny que intervinguin. Cal posar fre a aquest tipus d’activitats descontrolades i sancionar aquells que no respecten les poques figures de protecció existents al Parc. De ben segur hi ha una altra manera de fer les coses.

Sant Celoni, 20 de juliol de 2021

Així és com era abans la zona afectada