Quatre entitats ecologistes i conservacionistes denuncien l'ACA a Fiscalia

La denúncia va contra les actuacions de l’ACA al nostre territori, pels disbarats ambientals que aquesta agència ha vingut practicant sobre la Tordera i els seus afluents més importants. En la part més dura del confinament, i prenent com a excusa els efectes del temporal Glòria, l’ACA l’ha empès amb els nostres rius amb el pretext d’una “emergència” que ja no existia enlloc. Un cop solucionats els efectes més destructius del temporal sobre determinades infraestructures, ha procedit, en plena temporada de reproducció de les especies que viuen a les ribes de la Tordera, a arrasar les ribes del riu en diferents trams, com es pot constatar a la denúncia que han presentat la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), DEPANA, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife, a la Fiscalia de Barcelona.

Cedint probablement a les pressions de determinats sectors econòmics, que han convertit les planes d’inundació natural (i per tant no urbanitzables) en espais per expandir els seus negocis, l’ACA ha penetrat les lleres dels cursos fluvials principals amb maquinària pesant, arranant la vegetació de ribera existent, incloent-hi arbres vius quan li ha convingut, i convertint molts trams del riu en una mena de claveguera desertitzada, d’on ha desaparegut tota mena de complexitat. Això ha significat la desaparició dels micro-ambients que permeten la vida a invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, ocells i fins i tot mamífers com la llúdriga (Lutra lutra), quan aquest mustèlid, que figura com espècie amenaçada a Catalunya, començava a colonitzar després de molts anys aquests hàbitats que li són imprescindibles per viure.

Alguns diran que davant dels problemes que estem patint, relacionats amb la salut humana, la supervivència d’aquestes espècies pot ben ser una qüestió secundària. Però els que opinen això, tret que no estiguin defensant directament interessos particularment espuris, s’equivoquen radicalment. Dissortadament és prou comú que la nostra visió, radicalment antropocèntrica, ens impedeixi veure la relació que hi ha entre el que passa a la natura i el que ens passa als humans. Però resulta evident que els senyals d’alerta ja fa molts anys que ens haurien d’haver ensordit. Científics de totes les disciplines venen advertint els governs de tot el món de la greu crisi ecològica que pateix el planeta i de l’emergència climàtica que ens amenaça, evidenciada pels fenòmens atmosfèrics extrems que patim amb freqüència rampant. Cap d’aquests avisos no ha fet reaccionar encara la majoria dels nostres governants.

Cal comprendre que la salut de la biosfera està indissolublement lligada a la nostra. La qualitat de l’aire que respirem, l’estat dels boscos, la qualitat dels conreus, la contaminació de les masses d’aigua, l’estat i la vida existent als rius, tots aquests elements tenen una influència directa sobre la nostra salut, perquè la tenen sobre el conjunt de la vida al planeta Terra. Si la natura emmalalteix, la humanitat no pot romandre sana. Però, per alguns, tot plegat només és una qüestió d’empreses que guanyen diners.

 

---