Benvolgudes i benvolguts amics,

Tot i que ja han passat gairebé tres mesos des la seva publicació inicial, reproduïm aqui el text íntegre de les consideracions que la CSM va fer sobre el projecte de passos de fauna per amfibis a la carrtera de Santa Fe. D'aquesta manera hom podrà disposar de més elements per poder contrastar les informacions aparegudes en uns quants mitjans de comunicació, alguns dels quals han obviat les nostres raons per condicionar aquest projecte. Entre d'altres, la necessitat de sotmetre'l a una consulta popular. A sota d'aquestes ratlles hi trobareu el text íntegre de les nostres consideracions.

Consideracions que efectua la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) en referència al projecte Millora connectivitat i passos d’amfibis a la BV-5114. PK 19+700 al 23+000. Fogars de Montclús –Arbúcies. Novembre 2015, promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat

Partint d’un criteri comú, pel que fa a la identificació dels impactes que afecten les poblacions d’amfibis, ocasionats pels vehicles que hi circulen a través d’aquesta zona nucli del Parc natural del Montseny, la CSM vol plantejar les consideracions següents:

- La CSM no qüestiona la validesa tècnica, intrínseca, de les solucions proposades, atès que les considera part de la solució global que cal implementar, tot i remarcant que és imprescindible avaluar, detalladament, els impactes associats que pot provocar la dimensió d’un projecte d’aquestes característiques.

- Conseqüentment, la CSM entén que la proposta tècnica exposada al projecte, és tant sols una part de la solució al problema de l’atropellament massiu d’amfibis.

- La CSM entén que la solució al problema dels atropellaments d’herpetofauna ha de tenir, inevitablement, un caràcter polièdric. Això vol dir que la proposta de passos de fauna s’hauria de contemplar conjuntament amb altres mesures d’abast diferent.

- Resulta evident que la definició d’una solució estratègica, per evitar l’alta mortalitat en les poblacions d’amfibis, requereix de la combinació de mesures diverses, totes elles força complexes. En definitiva, es tracta de salvaguardar, en primer lloc, els hàbitats que els hi donen sopluig, però també d’adoptar mesures que afecten a les activitats antròpiques i, especialment, les actituds i les activitats socials en aquests punts.

- Entre altres mesures a considerar, a més de la creació de passos de fauna, s’ha d’incloure la  pacificació necessària, i, fins i tot, la restricció del trànsit de vehicles privats per aquesta carretera, així com la limitació de les àrees d’aparcament turístic en les zones nucli del Parc. Tot això hauria d’anar acompanyat d’una promoció decidida i efectiva del transport públic, que permetés l’accés als seus nuclis poblacionals i als seus serveis, siguin públics o privats. I això, sense oblidar una política activa d’educació ambiental.

- Per tot l’anterior, la CSM creu que cal obrir un debat públic, entre tots els sectors socials i estaments implicats, en el qual es plantegi, de manera integral, el problema de fons que significa la massificació aguda que estan patint les àrees centrals del Parc natural, i el seu impacte sobre la pervivència dels valors naturals que el van convertir en zona protegida.

- Tant el debat necessari com les mesures a implementar, només poden ser promocionats si les administracions concernides contemplen una solució integradora, que contingui tots els aspectes relacionats, i treballen coordinades amb els sectors socials implicats.

- La intenció d’executar aquest projecte, per part del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTeS),  obviant l’existència d’un debat sobre la conveniència d’establir mesures que solucionin la manca de transport col·lectiu al Parc (debat ja iniciat entre actors socials diferents), fa pensar que el DTeS està actuant unilateralment, sense comptar amb la participació ciutadana necessària.

- En qualsevol cas, una aposta unilateral per aquest projecte, deixant de banda solucions que incideixin en la reducció del trànsit i en l’evitació de la massificació de vehicles rodats, induiria a pensar, erròniament, que és factible mantenir la pressió del trànsit actual (o fins i tot augmentar-la), creient que les solucions tècniques, per si soles, poden resoldre un problema que té implicacions diverses.

- D’aquesta manera, l’execució d’aital projecte, significaria la pèrdua d’una ocasió magnífica per a restablir el diàleg entre territori i administració. Diàleg que, en tenir la possibilitat d’integrar altres propostes possibles, permetria, amb tota seguretat, habilitar una solució ambiental i social més efectiva a llarg termini, i també més econòmica que la proposada pel Departament de territori (1.533.689,65€).

- La CSM no pot obviar les greus mancances, existents a diferents localitats del Montseny, pel que fa a temes de tractament d’aigües residuals, transport col·lectiu, etc., problemes que exigeixen revisar les prioritats pressupostàries. A aquestes mancances, que podrien quedar compensades tant sols amb una fracció del pressupost esmentat, no s’hi està donant resposta per part de l’administració.

- Finalment, la CSM considera que la presentació d’aquest projecte, pocs dies després que el Departament de Territori i Sostenibilitat fes pública una nota de premsa en la que es donava llum verda a la construcció parcial de la carretera Illes-Sant Marçal, és una contradicció flagrant. Per una banda es pretén dur a terme un projecte milionari per evitar l’impacte dels vehicles sobre l’herpetofauna i per l’altra s’autoritza la construcció, de fet, d’una nova carretera, en un dels llocs més ben conservats del Parc natural del Montseny, on, indefectiblement, el pas de vehicles ocasionarà una mortaldat d’amfibis i altres animals que a dia d’avui no es produeix.

Sant Celoni, 13 de gener de 2017