Ens fem ressó d'aquesta notícia:
 
Girona (ACN).- La conca de la Tordera ha augmentat en els últims cinquanta anys un total de dos graus de temperatura durant el període estival, com a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta és una de les conclusions dels primers resultats del projecte ACCUA de Caixa Catalunya, que estudia les conques del Fluvià i la Tordera, a les comarques gironines, i el de Siurana, a les Terres de l'Ebre. L'estudi és pioner perquè avalua la vulnerabilitat de les conques posant l'accent en les característiques territorials d'aquestes zones i tenint en compte no només el canvi climàtic sinó també els usos del sòl i la gestió del territori.

 
Aquest estudi de Caixa Catalunya està coordinat pel Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) i compta amb la participació d'investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’European Topic Centre (ETC) i la Universitat de Barcelona (UB).
 
Es tracta d'un projecte de tres anys, del qual ara es disposa dels primers resultats. En concret, s'han analitzat les sèries de temperatura i precipitació de les tres conques esmentades durant el període 1951-2000 per estudiar l'evolució climàtica recent. De les primeres anàlisis se'n desprèn que les temperatures mitjanes anuals de les conques s'han incrementat gairebé 2ºC en les tres darreres dècades (1979-2008). En concret, a partir dels anys 90 tenen lloc els anys més càlids dels darrers 150 anys a Catalunya i a les conques d'estudi. Les temperatures mitjanes actuals de les tres conques són similars i es troben al voltant dels 13ºC (Tordera 13,6ºC/ Fluvià 12,8ºC/ Siurana 13,6ºC). L'augment més significatiu es produeix durant els mesos d'estiu, donant-se el major increment a la temperatura màxima estival de la conca de la Tordera on ha estat de gairebé 2ºC en 50 anys.

Tot i que s'ha donat una reducció generalitzada de la precipitació, a les conques gironines no arriba a ser significativa en comparació amb l'altra conca objecte d'estudi (Siurana). Aquesta última és de caràcter més àrid, donat que no arriba als 600 mm de mitjana de precipitació anual, front dels 1.000 mm del Fluvià i els 800 mm de la Tordera. Per mesos, sí s'han detectat davallades importants de les precipitacions, en concret al març i al juliol. En canvi, al mes de gener és quan hi ha l'augment més significatiu, sobretot a la conca del Fluvià.

Més terrenys forestals i menys superfície de conreu

L'estudi analitza també els canvis que s'han donat en els usos del sòl entre els anys 1993 i 2000. En aquest sentit, ha augmentat el percentatge de terrenys forestals entre 2 i 5 punts percentuals. En el cas dels terrenys forestals, a la conca del Fluvià ha passat de superfícies de matollar cap a arbrat dens. En canvi, a la conca de la Tordera, es dóna la situació inversa on el principal canvi ha estat d'arbrat dens a matollar. Mentre, els conreus han disminuït entre 3 i 5 punts percentuals. En només 7 anys l'agricultura ha patit un important retrocés.

En concret, les pèrdues de conreu se situen a l'entorn del 15-25% de la superfície de l'any 1993 a les conques estudiades, passant a arbrat dens i improductiu artificial en ambdues conques gironines i en el cas del Fluvià, majoritàriament a matollar.

A partir d'aquestes anàlisis, el projecte ACCUA elaborarà escenaris futurs d'usos del sòl que, sota un context de canvi climàtic, serviran per simular les disponibilitats d'aigua per a les properes dècades. De moment, l'estudi revela que s'espera un elevat increment de la demanda d'aigua en les viles costaneres i moderat en els municipis interiors de la conca de la Tordera.

Font: http://acn.cat/webACN/detallNoticia.do?idNoticia=526704