Després  d’uns  quants  mesos  de  gestions,  reunions  i  consultes,  efectuades  a  instàncies  de  la  CSM
amb  els  organismes  implicats,  aquesta  entitat  està  en  condicions  d’informar  que  les  dues
administracions al?ludides preparen, molt discretament, un canvi normatiu que, passant per damunt
del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny, pretén autoritzar
una construcció al cim culminal d’aquesta muntanya.

La  CSM  ha  conegut,  oficiosament,  que  el  promotor  d’aquest  projecte  és  el  Servei  Meteorològic  de
Catalunya, organisme que comptaria també amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’excusa per
urbanitzar  aquesta  localització  natural,  conceptuada  com  a  ZAINEP⁽¹⁾  pel  Pla  Especial,  seria  la
construcció  d’un  suposat  museu  de  meteorologia,  que  ocuparia  una  superfície  aproximada  de  250
m² prop del lloc que fins ara presideix l’antic observatori que, al seu torn, seria enderrocat.

El procés de gestació d’aquest projecte, que s’inicià aparentment la primavera de 2013, ha estat un
exemple d’opacitat i manca de respecte per l’opinió pública. La CSM s’assabentà accidentalment de
la  seva  existència,  gràcies  als  comentaris  de  terceres  persones,  però  malgrat  els  esforços  per
conèixer  els  detalls  i  el  rerefons  legal  del  tema,  la  resposta  reiterada  de  les  administracions
consultades  ha  estat  que  no  en  podien  proporcionar  documentació  escrita  o  gràfica,  atès  que  «no
s’havia  produït  encara  la  cessió  del  terreny  per  part  del  Ministerio  corresponent»  i  que  «es
modificarà la legislació que calgui, de manera que es permeti la realització de l’obra».

Tot  el  que  els  representants  de  la  CSM  han  pogut  veure  d’aquest  projecte  han  estat  uns  quants
predissenys  exposats  damunt  d’una  taula  que  el  director  del  Servei  Meteorològic  de  Catalunya,
senyor Oriol Puig, s’avingué a ensenyar?los com a resultat de les peticions explícites de la CSM.

Altrament,  s’ha  tingut  notícia  de  contactes  tècnics  reiterats  entre  l’Ajuntament  de  Fogars  de
Montclús⁽²⁾  i  el  Servei  Meteorològic,  tal  com  han  reconegut  representants  del  primer,  que,  a  més,
consideren «imprescindible que hi hagi un bar al turó de l’Home». Tots aquests contactes, juntament
amb la dilatada preparació tècnica en el temps, sense cap tipus de concurs públic d’idees i sense cap
mena de consulta ciutadana, fa témer que el contingut final del projecte serà contrari a la normativa
actual i comportarà la modificació del Pla Especial, per tal d’adaptar?lo a interessos particulars. 

Resulta  prou  inaudit  que  la  mateixa  entitat  promotora  d’aquest  afer  (el  Servei  Meteorològic  de
Catalunya) estigui promovent un canvi de la legislació urbanística i de la normativa del Parc, per tal
que puguin encaixar en les seves expectatives. Dit d’una altra manera: si la Llei no s’ajusta als seus
interessos la canvien i prou.

No  es  pot  perdre  de  vista  que  l’obra  que  es  pretén  executar  s’emplaçaria  en  una  zona
extremadament  sensible  del  Parc  com  és  l’estatge  boreoalpí.  Precisament  ara  que  aquest  ja  es
començava a recuperar de la regressió a què ha estat sotmès en els darrers quaranta anys, per culpa
de la carretera i de la base militar que ha existit fins fa ben poc en aquest punt de la muntanya.

Com s’ha dit abans, el lloc escollit per fer les obres afectaria una zona d’especial protecció (ZAINEP),
que per les seves característiques peculiars pot albergar estacionalment un seguit d’espècies d’aus⁽³⁾,
sense  oblidar  poblacions  de  flora  que  es  troben  en  llocs  comptats  del  massís⁽⁴⁾.  Totes  aquestes
entitats  podrien  quedar  afectades  per  unes  obres  que,  pel  que  s’ha  pogut  esbrinar  fins  ara,
requeririen l’excavació d’una part del turó amb maquinària pesant.

La CSM vol remarcar que, fa tot just un any, el Parc Natural del Montseny acabava unes obres per
suprimir  la  meitat  de  la  calçada  existent  a  l’antiga  carretera  que  s’enfilava  fins  al  turó  de  l’Home,
convertint?la així en un camí de servei i tallant el trànsit de vehicles particulars a l’altura de la plana
Amagada. Aquestes obres, que van assolir un import de cent vuitanta?quatre mil euros, tenien com a
objectiu aparent reduir l’impacte de la carretera existent i permetre la recuperació de la flora i fauna
autòctones.

Paradoxalment,  ara,  la  Diputació  de  Barcelona  es  disposa  a  signar  un  conveni  amb  el  Servei
Meteorològic de Catalunya que cedirà a aquest organisme dos?cents cinquanta mil euros, només per
iniciar unes obres que són l’antítesi d’aquelles que es van executar fa un any. Sembla que no hi ha
problemes d’escrúpols per gastar diner públic en aquests moments en què la societat catalana està
patint les conseqüències de la desfeta bancària.

La CSM ha defensat la recuperació integral del turó de l’Home⁽⁵⁾ des de 1998, any en què va presentar
les  seves  conclusions  a  la  Diputació  de  Barcelona,  entre  les  quals  considerava  que  calia  incloure
l’estatge superior als 1.500 m dins la zonificació de Reserva Natural Qualificada, a més d’un seguit de
mesures per recuperar aquesta àrea i mantenir una zona d’exclusió i revegetació natural dels cims.

Tot i que el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny va quedar
força  lluny  de  les  pretensions  de  la  CSM  respecte  a  la  conservació  i  que,  segons  les  conclusions
esmentades, les obres de l’any 2013 no reunien tots els requisits necessaris, la CSM considera que
per  damunt  de  qualsevol  altra  consideració  la  normativa  del  Pla  Especial  ha  de  ser  respectada
escrupolosament i no modificada en funció d’interessos particulars o acords polítics foscos.

D’altra banda, avui, després de trenta?cinc anys de gestió pública del Parc Natural, i cinc després de
l’aprovació de l’esmentat Pla Especial, encara no s’ha elaborat un Pla de Conservació adequat, ni se
n’ha previst la dotació econòmica. Aquesta és la realitat de la conservació del patrimoni natural en
aquesta Reserva de la Biosfera: protecció formal sense contingut real.

Es  vol  deixar  clar  per  endavant  que  la  CSM  no  acceptarà  cap  imposició  que  pretengui  transgredir
l’actual  normativa  de  protecció  del  Parc,  ni  en  facilitarà  la  modificació  en  detriment  dels  valors
naturals que integra.

No s’evidencia cap raó social que justifiqui la realització d’aquesta obra ni, encara menys, la despesa
que porta associada. Més quan la majoria de nuclis poblacionals de l’alt Montseny tenen dèficits tan
importants com el sanejament de les seves aigües residuals, per citar?ne algun.

No existeixen motivacions històriques, pedagògiques o ambientals que puguin avalar la creació d’un
museu  de  la  meteorologia  en  aquest  indret  del  Parc.  En  cas  que  un  equipament  semblant  fos
necessari,  hi  ha  un  munt  de  llocs  del  massís  on  la  seva  inclusió  seria  més  raonable,  funcional  i
econòmica  que  la  proposada  en  aquest  projecte.  No  és  admissible  la  introducció  d’equipaments  a
l’interior de les zones protegides, a més dels que ja existeixen, ni hi ha cap justificació per introduir?
ne de nous.

Així  doncs,  la  CSM  no  avalarà  despeses  econòmiques  que,  en  comptes  de  corregir  els  dèficits
socioambientals  més  evidents,  contribueixin  a  la  degradació  del  medi  i  a  l’augment  de  la
terciarització d’aquest espai natural. 

Finalment,  la  CSM  fa  una  crida  a  la  societat  civil  en  general,  a  les  organitzacions  ecologistes  i
conservacionistes, als científics, als intel?lectuals i artistes, als municipis implicats i a les autoritats i
tècnics  del  Parc  Natural  a  presentar  un  front  comú  en  defensa  dels  valors  naturals  del  massís  del
Montseny  i  en  contra  de  manipulacions  polítiques  de  la  normativa  de  conservació  per  beneficiar
interessos particulars.

La  CSM  crida  a  estar  amatents  contra  l’aprovació  de  lleis  exprés  confegides  ad  hoc  per  saltar?se  la
normativa  de  conservació  vigent,  com  està  a  punt  de  succeir  en  el  cas  del  cap  de  Creus,  amb
l’autorització per construir?hi la fundació del Bulli.

Avui, vint?i?vuit anys més tard del primer crit d’alerta, la CSM seguim dient: salvem el Montseny!

Sant Celoni, març de 2014
                                                           

1. Zona d’Alt Interès Natural, Ecològic i Paisatgístic, segons la determinació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del  Paisatge del Parc del Montseny, aprovat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en data 11 de desembre de 2008 (DOGC, núm. 5.308, 30 de gener de 2009).
2. Municipi afectat pel projecte que integra la territorialitat del turó de l’Home.
3. «En els prats subalpins i en els matollars de ginebró nan ?presents al turó de l’Home? són significatives les estades hivernals de cercavores (Prunella collaris), la merla de pit blanc (Turdus torquatus), el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) i la nidificació de la merla roquera (Monticola saxatilis)». El medi natural a les comarques gironines. L’estat de la qüestió. El massís del Montseny, pàg. 431. Diputació de  Girona, 1993.
4. Com l’herba estelada (Alchemilla alpina), el nabiu (Vaccinium myrtillus), la pota de gat (Antennaria dioica), el corner (Cotoneaster integerrimus) o el lliri de neu (Galantus nivalis). Vegeu Quadre 8.5 Localitats de flora singular o excepcional, amb risc de persistència. Ídem anterior, pàg. 451. Diputació de Girona, 1993.
5. Vegeu «Conclusions i propostes de l’estudi, Aportacions al programa d’ús social del Parc Natural del Montseny». La Sitja del Llop?Revista del Montseny, CSM, juliol de 1999.