En el número 41 de la Sitja del Llop l'Helena Barril Graells aborda el món de les abelles en un article on explica la seva biologia, les causes del declivi que estan patint i un exemple de com s'estudien al Montseny. L'Helena treballa al grup d'ecologia de la pol·linització del CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals) des de fa 10 anys i ens explica que al massís del Garraf, per exemple, han trobat més de 100 espècies d’abelles. D’aquestes, "només l'espècie Apis melifera fa mel i la majoria són solitàries i no pas socials. De fet, les abelles socials representen només un 10% de les espècies a nivell mundial".

El declivi d'abelles i altres pol·linitzadors és de vital importància per al bon funcionament dels ecosistemes terrestres, així com a nivell econòmic per conreus en la producció d'aliments. Les causes de l'esmentat declivi van des de "factors que redueixen els recursos de nidificació (arbres morts d’empeus, parets de fang,...) i els recursos d'alimentació(flors d'on treure el nèctar i el pol·len) (...), com ara l'asfalt, l’ús d'herbicides, el monocultiu (...). També l’ús de certs agroquímics (...) alguns dels quals tenen un  efecte letal o subletal quan són barrejats amb altres productes (efecte sinèrgic)".

L'Helena ens proposa que tota acció a nivell local pot ajudar a augmentar les poblacions d'abelles i els seus efectes beneficiosos pels ecosistemes i conreus.. Parla dels hostalets d'abelles i la promoció de l'agricultura extensiva i ecològica.

Per acabar, ens explica que al Montseny s’hi van instal·lar caixons amb blocs de fusta amb foradets que van servir d'estació de mostreig per a caracteritzar la comunitat d’abelles i vespes solitàries de diferents zones, concretament detectar si hi ha diferències entre les que es troben a les clarianes dins d’alzinar de mida gran,  les clarianes petites, les zones obertes i connecatdes i pròpiament dins l’alzinar. Tot això en un context de fragmentació del paisatge i pèrdua d'hàbitats.