Què passa amb els boscos del Montseny?

Coincidint amb la celebració de la II Cimera Social de la Sequera, que se celebrarà el proper dia 30 de setembre a Amposta, sembla que s’ha desfermat una campanya a diversos mitjans de comunicació, que té un objectiu comú: convèncer-nos de que, si més no, una gran part del problema de la manca d’aigua a Catalunya i, en particular, al massís del Montseny, es deu a l’augment de la massa forestal de manera més o menys incontrolada.

Els darrers mesos, persones de diverses condicions, polítics, empresaris, tècnics i fins i tot “naturalistes”, han coincidit a remarcar que la manca d’aigua als nostres rius i fonts prové del fet que aquesta aigua és absorbida, en gran mesura, pel procés d’evapotranspiració dels arbres. D’aquesta faiçó, el problema de la recesió hídrica es focalitza exclusivament en aquest aspecte, suggerint que cal gestionar els boscos per tal de recuperar una part d’aquest líquid preciós, atès que no arriba als rius perquè la utilitza la vegetació pel seu cicle hídric.

Tot plegat vol servir d’argument per a fer una campanya generalitzada, que pretén posar dins del circuit econòmic, via intervenció pública, grans quantitats de fusta procedent dels boscos catalans. Així doncs, es pretén “matar dos pardals d’un sol tret.” Però la realitat és més complexa que tot això. I no podem permetre que ens amaguin els altres vectors que determinen la manca d’aigua a casa nostra.

En l’article aparegut el 22 de setembre al periòdic el 9NOU, es plantegen els diversos factors que influeixen en la situació actual de sequera, la necessitat de promoure un debat públic sobre lús de l’aigua i de cercar solucions per a preservar aquest bé. Perquè ens trobem davant d’un problema de Drets Humans i de conservació de la biodiversitat planetària. No podem deixar l’assumpte de l’aigua en mans dels qui se’n apoderen i especulen.

A continuació, trobareu una còpia facsímil de l’article aparegut al 9NOU.