Agenda

Sortida per netejar la riera de Pertegàs. Setmana de la Natura 2019
Rectoria Vella de Sant Celoni (Pg. Rectoria Vella, s/n)

Mots mig perduts - IX

 

 

MOTS MIG PERDUTS – IX

Aquest és el novè article que publiquem dins d’aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o fins i tot en risc de desaparèixer de la parla. Les hem recollides en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor. En aquest número, però, aportem alguna referència bibliogràfica extreta d’obres etnogràfiques.

Fins ara hem aportat prop d’una seixantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua. Creiem prioritari, doncs, deixar-ne constància escrita.

 

Els diccionaris consultats són els següents:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/

 

Presentem tot seguit cinc nous mots dels quals només dos (“aixarnador” i “esclòvia”) són recollits amb l’accepció que esmentem al DCVB. Els altres tres mots (“gargamella”, “giscle” i “tirot-ninot”) no són recollits per cap dels tres diccionaris amb el significat que hem trobat.

Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de mantenir-les vives. També animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris esmentats abans que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

 

 

Gargamella: Nom femení. Cuca que serveix d’esquer en un parany.

Observacions: Rangil transcriu: “Amb un aixadellet d’un mànec de dos pams gratava la terra fent un petit clot net d’herbes on posava la ballesta oberta amb la gargamella enganxada”.

Jaume Aliva, dins RANGIL, D. 2008. Històries i llegendes de l’any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades.

Cap dels tres diccionaris recull aquesta accepció tot i que els tres recullen el mot amb un altre significat.

 

 

Aixarnador: Nom masculí. Comporta que bo i parada en un rec obstrueix el pas de l’aigua i permet de desviar-ne el pas cap a una fibla per al rec.

Només el DCVB recull aquest mot i ho exemplifica amb un text de Ruyra.

Breda. Febrer 2005

 

 

Giscle: Nom masculí. Encaix en un rec, generalment de metall, on es col·loca l’aixarnador per a desviar les aigües del rec .

Només el DCVB recull el mot, tot i que amb una accepció diferent, sinònima de “xiscle”.

Breda. Febrer 2005

 

 

Tirot-ninot: Adjectiu. Insensat, amb poc seny, que pren decisions precipitades i poc entenimentades.

Exemple: Apa aquí, en Lluís... Quin tirot ninot!

Cap dels tres diccionaris recull el mot.

Tordera (tot i que l’àvia, de 91 anys, és filla de Grions). Agost 2017

 

 

Esclòvia. Nom femení. Closca o clovella, tant de mol·luscs com d’ous de rèptils i ocells o de fruita seca (avellanes, ametlles...).

Exemple: necessitem un plat per a llençar-hi les esclòvies dels musclos i de les petxines.

Només el DCVB recull el mot, i el circumscriu a Pineda i Caldes d’Estrac.

Arenys de Mar. 1980. Breda. Desembre 1992.

 

 

Cabra: En el número 40 d’aquesta revista (Mots mig perduts, VI) presentàvem el mot cabra, que no figura al DCVB. La paraula, però, l’hem trobada recollida en bibliografia pirinenca -pallaresa- exactament amb la mateixa accepció que ressenyàvem.

Violant i Simorra, R. 2001. La vida pastoral al Pallars. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, I. Garsineu edicions. Tremp. Pàg. 234.

 

 

Espellincar : En el número 38 d’aquesta revista (Mots mig perduts, IV) presentàvem aquest mot, que no figurava en cap dels tres grans diccionaris de la nostra llengua. El mot, però, també l’hem trobat recollit en bibliografia pirinenca –pallaresa- amb la mateixa accepció. Aspellincar: mossegar d’ací i d’allà bo i caminant les bèsties (Sarroca de Bellera).

Recentment (octubre de 2017), també hem constatat que és conegut a Fogars de Montclús.

Violant i Simorra, R. 2001. La vida pastoral al Pallars. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, I. Garsineu edicions. Tremp. Pàg. 296.

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny