Tot i haver estat inclòs a darrera hora a l’ordre del dia, la sessió de la Comissió Consultiva del Parc Natural del Montseny celebrada el passat dia 11, no ha aportat cap informació inèdita respecte als plans de l’Administració, en relació a la construcció d’un equipament al turó de l’Home.

L’exposició feta per Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunya (S M C), tant sols incorporà un nou element de confusió a la ja prou confusa imatge d’aquest projecte.

Com argument introductori, el director de l’ S M C, assegurà a tots els present que aquest «és un projecte estrella de la Generalitat en matèria de meteorologia, que compta amb el suport directe del conseller Santi Vila i del Govern de la Generalitat».

Si les informacions recollides en els mesos precedents (de la Diputació de BCN, de l’Ajuntament de Fogars de Montclús i del mateix Servei Meteorològic), havien apuntat denominacions i objectius diversos per l’equipament que es pretén construir, l’explicació oferta ahir és encara més sorprenent. El titular de la informació gràfica presentada, va nomenar aquest projecte com «recuperació de l’Observatori Meteorològic del Turó de l’Home». Parellament, insistí en assegurar que l’objecte d’aquesta nova construcció és la «recerca científica» i l’observació meteorològica «atès que resulta absolutament imprescindible fer-la en directe».

La CSM compromesa amb la preservació de les espècies protegides

El passat 18 d’abril, membres de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), indicaven, al biòleg del Parc Natural del Montseny (PNM), la localització d’unes poblacions de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), espècie que es troba en estat de perill, segons la classificació de la UICN.

La degradació  de les conques i subconques dels rius, ocasionada pels usos urbans i industrials, sumada a la introducció d’espècies al•lòctones invasores, com el cranc americà (principalment el Procambarus clarkii), portador del fong Aphanomyces astaci que causa una gran mortalitat en les poblacions autòctones, han contribuït en gran mesura a la pràctica desaparició d’aquestes poblacions dels cursos fluvials montsenyencs.

D’ací s’esdevé la importància del treball de conservació que ha vingut desenvolupant una sòcia de la CSM, la qual, de manera totalment desinteressada, i sense comptar amb cap mena d’ajut institucional, ha dut a terme una encomiable gestió d’aquestes poblacions durant dècades, permetent d’aquesta manera la seva pervivència, en el costat selvatà del Montseny.