El passat divendres 30 d’abril la plataforma SOS Protegim Sant Pere de Vilamajor (https://protegimsantpere.wordpress.com) va informar d´una nova aturada de les polèmiques obres per construir setanta-sis pisos al voltant de les masies de Can Ravenissa i Can Duran. Segons la plataforma veïnal, les obres resten aturades des de fa una setmana per un presumpte nou defecte de planificació tècnica.

El projecte urbanístic es va iniciar el passat novembre per encàrrec de l’Ajuntament. La plataforma SOS Protegim Sant Pere denuncia que s’han comès les següents irregularitats:

- Les obres es van iniciar sense el seguiment arqueològic que requereix la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. Això va provocar que les obres s’aturessin el 5 de novembre de 2020 durant 3 mesos.

-Les obres es van iniciar sense l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a la zona policia i a la zona de servitud.

-Les obres es van iniciar amb un projecte del nou pont no autoritzat per l’ACA, segons el seu informe del 2017. El projecte es va licitar i contractar amb un projecte de pont que s’ha hagut de modificar amb les obres en marxa.

- Les obres es van iniciar sense tenir en compte la situació econòmica dels veïns que hauran de fer front al pagament de les obres d’urbanització i que temen l’expropiació de la seva finca en no poder pagar, tot i haver-ho posat de manifest reiteradament i amb antelació.

- Les obres es van iniciar sense tenir en compte les consideracions i peticions que van fer veïnes i veïns per respectar el patrimoni cultural i identitari del poble.

- No s’han respost, ni en termini ni forma, instàncies que han presentat SOS Protegim Sant Pere, entre d’altres, la que va presentar adjuntant més de 700 signatures.

- La Unitat Central de Patrimoni dels Mossos d’Esquadra va obrir investigació.

- L’Ajuntament de Sant Pere va anunciar que denunciaria per calúmnies la plataforma veïnal SOS Protegim Sant Pere, a través d’un article al 9Nou del 25 de gener. A hores d’ara, no s’ha rebut cap notificació, ni s’ha publicat cap rectificació.

- L’obra de canalització d’aigües pluvials contradiu els requeriments tècnics, cosa que posa en perill la zona de la riera.

- Les obres tornen a estar aturades, i sembla que degut a un nou defecte en la planificació tècnica.

A part de la construcció de pisos, el projecte contempla la construcció d’un nou pont a la riera de Canyes. Per SOS Protegim Sant Pere la nova passera afectarà la riera, la qual és un important connector ecològic que evita la fragmentació del territori. L’alteració de l’ecosistema local, contribuirà a  l’empobriment de la biodiversitat del Baix Montseny. Des de la plataforma es considera que també cal preservar la riera de Canyes per ser l’habitat d´espècies d’amfibis, com la salamandra.

Des de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny defensem que la riera s’ha de protegir i preservar, perquè tot i tractar-se d’un tram urbà i patir un cert grau de degradació antròpica, manté un bon estat de conservació i es fàcilment recuperable i renaturalitzable, afavorint el desenvolupament d’espècies autòctones, pròpies d’un hàbitat com la verneda.

Per altra banda, des de SOS Protegim Sant Pere ens recorden que un dels principals impulsors de les obres és el Bisbat de Terrassa, que figura entre els propietaris dels terrenys. La història es remunta a l’any 2007, quan el Bisbat volia construir dinou cases unifamiliars als camps adjacents a la Rectoria de Vilamajor, a tocar del nucli medieval del poble. L’ordenació urbanística ho permetia, però l’Ajuntament va convèncer al Bisbat perquè desistís del projecte, a canvi de la cessió d’uns terrenys propers. És en aquests terrenys on ara es volen construir els pisos.

Per tal d’acomplir aquest conveni amb el Bisbat, l’Ajuntament va requalificar els terrenys adjacents a Can Ravenissa i Can Duran, que eren sòl rústic, establint cinc propietaris a la zona urbanitzable: Can Ravenissa -que va aportar la major part dels terrenys- , Can Duran, el Bisbat de Terrassa i dos veïns més.

El projecte es va recollir al POUM del 2012 on s’acordava que els propietaris es comprometien a urbanitzar en un termini de sis anys.  La crisi econòmica dels anys posteriors, així com la pandèmia del Covid, van deixar el projecte al calaix, fins que l’Ajuntament, emparant-se en la llei urbanística, va decidir fer-se càrrec de les obres d’urbanització i obligar als propietaris a pagar els costos.

Actualment, els propietaris de Can Ravenissa no poden assumir el pagament dels 300.000 euros dels costos d’urbanització que els exigeix l’Ajuntament, amb la qual cosa, o enderroquen la casa per pagar les despeses amb la construcció dels pisos o els expropiaran la propietat. Paradoxalment, serà el Bisbat qui acabarà edificant la part dels terrenys rústics que pertanyien a Can Ravenissa – els hi van cedir amb la requalificació- i la històrica masia podria desaparèixer.

Autor: Òscar Romero