El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.

L’àlber tenia unes mides considerables i era se’ns dubte un dels exemplars d’aquesta espècie de majors dimensions dins del terme municipal de Sant Celoni. Tot i que no va ser possible mesurar-ne el seu diàmetre, sí que se’n va poder quantificar el perímetre i diàmetre basals, de 4,62 m, i més de 1,5 m respectivament.
En el tram de riu on es trobava l’àlber, la vegetació formava un bosc de ribera mixt, amb altres espècies pròpies d’aquests ambients com pollancres, salzes i verns, i alguns plàtans de grans dimensions. Tots aquests arbres també han estat talats.
El motiu de la tala són les obres per el pas i soterrament de la canonada que connectarà la dessalinitzadora de Blanes (ITAM de la Tordera) amb la planta del Ter (ETAP Ter), que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) té a Cardedeu – La Roca.
L’obra, que presenta

un cost aproximat de 2,7 milions d’euros per quilòmetre, sorgeix després de la sequera de l’any 2008 com a obra amb caràcter d'urgència, i amb l’objectiu d’interconnectar les diferents xarxes de subministrament del recurs aigua, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. El fet de ser declarada obra d’urgència li ha permès estalviar-se part de la normativa d'avaluació d'impacte i no haver de tenir direcció ambiental d'obra.
Les obres estan afectant part de la llera i la zona de ribera del curs mitjà i baix de la Tordera, des de la seva desembocadura fins a Sant Celoni, amb una amplada de 30 metres, tot i que la canonada només té un diàmetre de 1,2 metres!. En aquests ambients hi són propis hàbitats que la Directiva 97/62/CE considera d’interès, com l’hàbitat d'interès comunitari prioritari (91E0) de les vernedes, o l’hàbitat d'interès comunitari (92A0) de les alberedes i polledes.

Cal remarcar que l’àrea de ribera de la Tordera és un espai ja de per sí prou fràgil i alterat per els usos que històricament s’hi han anat desenvolupant, com extraccions d’àrids, pas d’infraestructures, hortes il·legals, extraccions d’aigua freàtica, abocaments d’aigües residuals, etc.
Caldria preguntar-nos d’una banda, quin era el nivell real d’urgència que va portar a promoure una obra d’aquestes dimensions amb tanta celeritat i poca planificació; i de l’altra, quin ha estat el paper de l’Agència Catalana de l’Aigua (que, recordem-ho, depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge!) i de l’Ajuntament de Sant Celoni en el seguiment i vigilància de l’obra, i quines són les mesures de restauració previstes per l’entorn afectat.

Sant Celoni, 4 de març de 2010.