La Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, a la qual hi donem suport, ens transmet el comunicat que publiquem a continuació
Anunciem Mobilitzacions el 6 de desembre
Talls de carreteres en 12 punts del territori
Exigim als nostres Governs que impulsin una transició energètica al servei de la ciutadania
El centenar de plataformes integrades a la Xarxa CTEJ anunciem que el proper 6 de desembre es duran a terme talls de carreteres en 12 punts del territori català afectats greument per la política del nostre Govern que autoritza la construcció de macrocentrals eòliques, fotovoltaiques i de biogàs que no són la millor solució per lluitar de forma efectiva contra el canvi climàtic i la progressiva desertització del nostre país. El Govern autoritza la seva instal·lació en punts que permeten maximitzar els beneficis empresarials (per exemple sobre terres de regadiu), atemptant contra els drets fonamentals de la ciutadania.
Denunciem que el model actual de transició energètica, impulsat pels nostres governs, vulnera els drets bàsics dels ciutadans perquè es basa en construir macrocentrals eòliques, fotovoltaiques i de biogàs que són molt perjudicials per al territori i també per a la lluita contra el canvi climàtic. Aquest model sols respon a les exigències de les multinacionals energètiques, àvides de subvencions i de grans marges de beneficis empresarials.
Som víctimes de les portes giratòries entre empreses energètiques i governs. Catalunya està immersa en una situació d’autèntica bombolla especulativa al voltant de les energies renovables. Fons d’inversió internacionals i grans empreses de l’Ibex-35 inverteixen en macrocentrals de renovables, no per lluitar contra el canvi climàtic, sinó per a enriquir-se encara més i acaparar les subvencions públiques que paguem entre totes.
DENUNCIEM:
- Denunciem que a Catalunya cal lluitar de forma global contra el canvi climàtic, especialment per contenir la progressiva desertització, però l’actual model de transició energètica té molts impactes negatius e irreversibles que l’agreujaran
- Exigim que el Govern planifiqui correctament la Transició Energètica posant la ciutadania en el centre, que sigui realment sostenible i eficient i que minimitzant els efectes colaterals adversos
- L’actual model de transició energètica, que centralitza la producció elèctrica en macrocentrals, és obsolet, tremendament ineficient i provoca greus impactes irreversibles sobre el territori.
- Els impactes de les grans macrocentrals eòliques i fotovoltaiques seran molt greus i irreversibles. Atempten directament contra la biodiversitat del nostre territori provocant la pèrdua d’ecosistemes valuosos i la mort de milers d’aus (moltes d’espècies protegides) entre d’altres impactes negatius.
Provocaran la destrucció de milers d'hectàrees de bosc i de conreus arreu de Catalunya, que són superfícies captadores de CO2, fonamentals per lluitar contra el canvi climàtic global, reduir els efectes del progressiu escalfament a Catalunya i frenar el consegüent avenç de la desertització.
Denunciem que destruir terres de conreu per instal·lar macrocentrals de renovables és contraproduent a nivell global i local, perquè reduirà la nostra ja limitada sobirania alimentària, ens farà més dependents de les importacions i comportarà l’increment de les emissions en el sistema agroalimentari.
Lluitem per la implantació d’un nou model de transició energètica que prioritzi les instal·lacions d'autoconsum a les llars i a les empreses, que impulsi les comunitats energètiques, els projectes públics i les iniciatives locals amb participació ciutadana.
Exigim que es prioritzi la instal·lació de grans projectes de renovables sobre espais antropitzats (xarxa viària, línies ferroviàries, polígons industrials, etc.) i sobre els sòls degradats (pedreres en desús, abocadors, espais periurbans en estat d’abandó, etc.). A Catalunya disposem de 38.000 Ha d’aquests tipus de sòls i superfícies que, alhora són aptes per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Podrien produir l’electricitat que necessiten els 8 milions de catalans.
Defensem un model de transició energètica:
1.- PLANIFICAT I SOSTENIBLE.
Cal que es planifiqui un model d’implantació de renovables proporcionat amb les necessitats actuals, i que prioritzi l’ocupació d’espais ja alterats pel ser humà i sòls degradats (carreteres, canals, polígons, teulades, entre molts d’altres). Prioritzant la ocupació de sòl públics i aproximant el lloc de generació d’energia al lloc de consum. Els càlculs inicials afirmen que es podria produir l'electricitat que necessitem 8 milions de catalans sense destruir espais naturals ni conreus.
Segons l’ICAEN només amb les instal·lacions fotovoltaiques sobre les edificacions podrien cobrir el 52 % del consum mitjà. Si hi afegim les xarxes viàries d’alta capacitat es podria assolir el 72 % de tot el consum. Sense comptar amb la ocupació d’altres elements com canals o la utilització d’altres energies com la geotèrmia.
Ara no es fa així, s’ocupen espais d’alt valor agrològic i d’alt interès ecològic, històric i paisatgístic de manera innecessària, posant en risc poblacions rurals mil·lenàries que es troben en situació de fragilitat demogràfica extrema, així com el seu patrimoni i la seva biodiversitat.
La majoria de projectes de macrocentrals preveuen ocupar sòl agrari productiu. En un context d’emergència climàtica, no ens podem permetre perdre ni un pam de terra.
Actualment tenim projectades infraestructures dins de jaciments arqueològics únics en tot el món, a la vora de béns d’interès nacional i de béns d’interès per al humanitat segons la UNESCO. Tot això amb el vistiplau de l’administració.
Cal protegir la biodiversitat, en els darrers anys, estem vivint una pèrdua de biodiversitat sense precedents, també a Catalunya. No podem sacrificar més hàbitats naturals si hi han alternatives.
Alguns dels projectes es situen de manera innecessària en llocs on hi ha espècies protegides en perill d’extinció i poden suposar la seva mort (com l’àguila daurada, la calçada o el milà reial i moltes més).
En d’altres està prevista la destrucció massiva de boscos malgrat haver-hi alternatives.
Malgrat tot, l’administració aprova igualment aquests projectes.
La lluita contra el canvi climàtic no es pot fer en detriment de la protecció de la biodiversitat, de la sobirania alimentària i de l’equilibri territorial.
Cal accelerar la tramitació d’un pla territorial sectorial que incorpori les idees que expressem en aquest manifest. No es justificable que aquest no estigui enllestit fins a finals del 2024 i mentrestant es vagin aprovant projectes a tota pressa eludit dita planificació. Demanem que s’aturi la tramitació o l’aprovació d’aquests projectes fins que el PLATER no estigui enllestit.
2.- RESPECTUÓS AMB LA SALUT I EL BENESTAR HUMÀ, RESPECTUÓS AMB EL TERRITORI.
Molts del projectes que s’estan tramitant contenen infraestructures que es troben massa a prop de nuclis habitats i de les cases quan no hi ha cap necessitat de que sigui així.
La terra també és cultura història i patrimoni. Casa masia que s’ensorra, cada poble que es buida és una pèrdua irreversible. És imprescindible protegir el patrimoni rural i garantir la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
Cal regular per llei unes distàncies mínimes dels parcs eòlics i fotovoltaics, subestacions i línies d’evacuació, a les masies, habitatges i nuclis de població. Les distàncies mínimes que estableix el Decret 16/2019 en relació als aerogeneradors són insuficients, queden per sota de les recomanacions de les pròpies empreses promotores, de la ponència ambiental i dels estudis encomanats pel Ministeri de Transició Ecològica. Sinó augmenta el perímetre de seguretat es posa en compromís la salut i el benestar humà de manera innecessària. I en relació als parcs fotovoltaics, la llei no estableix cap distància mínima, cosa totalment inversemblant i greu. Demanem una revisió d’aquestes distàncies aplicant el principi de prudència.
Demanem que la mida dels projectes s’adeqüi a les possibilitats de cada zona. Ens trobem amb projectes absolutament desproporcionats, d’impossible integració al paisatge, que frustren les possibilitats turístiques de les zones afectades i malmeten tot l’atractiu de l’entorn, despersonalitzant-lo per sempre més.
3.- QUE PRIORITZI L’AUTOCONSUM, ELS PROJECTES COMUNITARIS I ASSEGURI UNA SOBIRANIA ENERGÈTICA REAL, REBAIXANT LES FACTURES QUE PAGUEM ELS CIUTADANS
Es necessita una acció política més contundent en ordre a impulsar la instal·lació de renovables a tots els habitatges de Catalunya per tal de que produeixin tota l’energia possible i aboquin els excedents a la xarxa de distribució.
Alhora cal impulsar els projectes de comunitats energètiques locals en totes les seves variants. Aprofitant totes les innovacions tecnològiques.
Ara no es fa així, hi ha molts sostres sense renovables per manca de subvencions, fins i tot hi ha molts espais i equipaments públics que no disposen d’instal·lacions d’energia renovable. S’ha de començar per aquí.
Fomentar l’autoconsum, les comunitats energètiques assegurarà una reducció molt rellevant del rebut elèctric que ha de pagar el ciutadà. Deixar la producció de la llum en mans d’unes poques empreses privades no.
Cal avançar cap a una sobirania energètica real, que redueixi la dependència de l’oligopoli energètic i posi la ciutadania en el centre. Demanem als nostre governs que treballin per la recuperació del control públic de l’energia.
4.- QUE SIGUI EFICIENT I APROPI ELS LLOCS DE GENERACIÓ D’ENERGIA ALS LLOCS DE CONSUM. VOLEM UN MODEL EFICIENT. NO A LES MAT.
Cal produir l’energia prop dels llocs de consum per guanyar eficiència, durant el transport es perd molta energia que no arriba als punts de consum.
Sota cada MAT (Línia de Molt Alta Tensió) és obligatori arrasar tots els arbres en una franja de 56m d’amplada per evitar incendis. I de cada macrocentral instal·lada en espais naturals i rurals sortiran LAT per transportar l’electricitat formant una densa teranyina que cobrirà bona part de la Catalunya rural. Sota cada LAT cal eliminar els arbres en una franja de 20m d’amplada
Calen infraestructures d’emmagatzematge per aprofitar tota la energia produïda. No volem veure aerogeneradors parats o fotovoltaiques que llencen energia perquè la xarxa no la pot absorbir.
5.- VOLEM UN MODEL DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA JUST, DISTRIBUÏT I NO MASSIFICAT.
Actualment només uns pocs territoris concentren gran part de la generació d’energia renovable, no és just ni cal que sigui així. L’actual model massifica i fa malbé el territori en perjudici de les zones rurals. Per exemple, a la Segarra es genera energia per a més de 500.000 persones quan només hi viuen 23.000 persones. Hi ha comarques (com les Garrigues, Noguera entre moltes d’altres de ponent) que el 2019 generaven més del 100% de la demanda elèctrica. En canvi n’hi ha moltes d’altres que no generaven menys del 1% de la demanda elèctrica (Garraf, Tarragonès, Maresme, entre d’altres).
6.- QUE PRESERVI ELS CONREUS I LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
A Catalunya el sòl agrari és un bé escàs i actualment importem una part important dels aliments que consumim. Les macrocentrals fotovoltaiques que s’estan autoritzant s’implanten sobre les terres de conreu més planes i fèrtils, fins i tot les de regadiu. Si substituïm sòl agrari per macrocentrals energètiques, reduirem la nostra producció d’aliments i haurem d’augmentar les importacions, multiplicant les emissions del sistema agroalimentari. És inconcebible que, en nom de la lluita contra el canvi climàtic, posem en perill la nostra sobirania alimentària, que és tant o més important que la sobirania energètica.
Els sòls sota les plaques fotovoltaiques poden arriben als 65ºC, calcinant el sòl i comprometent la seva fertilitat. Els sòls fèrtils són imprescindibles per produir aliments i capten el CO2.
Cal potenciar la sobirania alimentària, canviant el model de producció agrària i evitant la destrucció dels sòls més productius.
DEMANEM:
1- La paralització immediata de la tramitació de macrocentrals de fotovoltaica, eòlica i biogàs (projectes lesius i amb greus impactes sobre els territoris d’implantació) fins que no s’aprovi el PLATER. Aquests macro projectes no poden eludir la planificació prèvia.
2- Que s’elabori un PLATER de forma participativa, donant veu a la ciutadania, que tuteli les zones rurals d’aquests macroprojectes de conformitat amb el Decàleg “Renovables Responsables i al Servei de la Ciutadania”. Que en el mateix ja s’estableixin distàncies mínimes recomanades, per tal de preservar la salut humana.
3- Que es modifiqui el text del decret 16/2019 millorant aspectes notablement defectuosos com els següents, entre d’altres:
La regulació de les distàncies.
La participació i la informació ciutadana durant la tramitació administrativa.
La transparència en la elecció dels membres de la ponència de renovables, s’ha de basar en principis de mèrit i capacitat, establint un règim d’incompatibilitats.
4- Que es comencin a aplicar polítiques actives per a instal·lar energia renovable en sòl públic, sòls degradats o intensament antropitzats. I que es fomentin l’autoconsum i les comunitats energètiques amb els corresponents ajuts. Així com i l’estalvi amb una potent campanya de sensibilització.
5- Que s’incorporin mesures de millora de l’eficiència en la xarxa de distribució, les empreses industrials amb consums elevats i altres. Així com potenciar l’estalvi energètic entre els ciutadans a través d’una potent campanya de sensibilització.
6- Que en tot cas, un cop esgotada la moratòria demanada, l’administració el departament d’energia desautoritzi tots aquells projectes que no són idonis per la biodiversistat, pels entorns dels espais protegits, pel patrimoni, per les zones rurals fràgils o per la salut humana i apliqui d’una vegada el principi de prudència o precaució en els casos dubtosos (aplicant amb rigor i en defensa de les zones rurals els articles 7 i 8 del decret 16/2019 i la Llei 7/2021 del canvi climàtic). Els macroprojectes energètics no ens poden fer perdre sobirania alimentària i per això s’ha d’aplicar de manera rigorosa la Llei 3/2019 dels espais agraris, per tal de protegir la terra agrària. Igualment haurà de desestimar tots aquells projectes que han estat fragmentats incorrent en un evident frau de llei per tal d’eludir la tramitació estatal.
Si l’administració no té en compte aquests requeriments i continua autoritzant macrocentrals de renovables continuant amb l’actual model de transició energètica i la seva política destructiva del territori català:
1.- Continuarem les mobilitzacions amb caràcter indefinit juntament amb altres accions reivindicatives.
2.-Demanarem les dimissions dels principals responsables polítics i administratius que ocupen càrrecs de responsabilitat si no fan res per esmenar aquesta situació.
Vegeu el mapa dels talls de carreteres del dia 6 de desembre adjunt!
Afegeix un nou comentari