L'estat dels nostres rius. El cas de la Tordera // rectoria de Riells de Montseny // Diumenge 13 de novembre a les 12h

Rectoria de Riells de Montseny

Benvolguts amics i amigues,

Després de la presentació de la CSM a la UVic, amb la participació del Dr. Pladevall, ens disposem a celebrar l'acte que hem preparat pel proper dia 13 de novembre (diumenge), a les 12h, a Riells de Montseny.

Aquest cop, el biòleg i naturalista Enric Badosa ens explicarà la situació actual d'un riu emblemàtic del nostre Montseny com és la Tordera.

L'actualitat del tema és evident, més tenint en compte les notícies aparegudes a TV3 la darrera setmana, que anunciaven l'aturada total de la planta dessaladora de Blanes, notícies que posen en qüestió, un cop més, les obres de canalització efectuada per l'ACA i Aigües Ter-Llobregat a través de la llera de la Tordera, obres que van comportar la destrucció d'un bon nombre d'habitats protegits.

Us convidem a participar-hi i us informem que els nostres amics de l' AA VV de Riells de Montseny, que col·laboren amb l'organització d'aquest acte, ens preparen una torrada de castanyes per a obsequiar els assistents a l'acte.

Us hi esperem!

 

 

Entrevista a VOTV per les obres que estan arrassant la Tordera

El 29 de juliol VOTV (Vallès Oriental TV) va emetre l'entrevista amb en Sergi Travessa, membre de la junta de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, sobre les obres que estan destruint part de la ribera de la Tordera.

Podeu veure l'entrevista clicant aquí (comença en el minut 19, aprox.).

Crida l'atenció un dels arguments usats pel Departament de Medi Ambient; que estan aprofitant les obres per talar les espècies al·lòctones i deixar només les autòctones. És el mateix que si un lladre us diu que, per compensar que us ha robat, ha aprofitat per treure la pols dels mobles... Bravo!

Reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Aigües Ter - Llobregat (ATL)

Comunicat de premsa

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Orchis (Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme), i el biòleg Enric Badosa han mantingut, en el dia d’avui, una reunió amb responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i d’Aigües Ter - Llobregat (ATL), per tal de concretar l’abast de les afectacions generades per les obres que aquesta darrera empresa està executant en el curs de la Tordera, per a la connexió de la ITAM de la Tordera (a Blanes) i la ETAP del Ter (a Cardedeu). Aquestes afectacions ja van ser denunciades davant la Fiscalia de Medi Ambient, el passat 21 de juny, per les entitats conservacionistes dalt esmentades.

Els denunciants han fet notar als responsables de l’ACA i d’ATL que la tramitació del projecte, així com el control de les obres referenciades, no han complert, des l’inici, les normatives en vigor en matèria ambiental, i, han manifestat la necessitat de paralitzar-les de manera precautòria mentre no s’efectuí un estudi seriós dels danys causats a les espècies i els espais protegits de la Tordera i es cerquin les mesures correctores i compensatòries adients.

Els responsables de l’ACA i l’ATL no han aportat la còpia del projecte de connexió, malgrat el seu compromís previ.  Ha estat acordat, però, que en un termini molt breu facilitaran còpia d’aquest, així com de les mesures correctores que ATL proposa, a les entitats denunciants.

Posteriorment es discutirà la idoneïtat o no de les mesures proposades, independentment de la tramitació judicial de la denúncia presentada per les entitats i persones sotasignades.

Denuncia de les obres de connexió entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu

Es denuncien les obres de connexió entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu a càrrec de l’empresa pública ATLL (Aigües Ter Llobregat), per irregularitats en l’execució de les obres i la seva afectació sobre espècies i espais protegits de la Tordera.

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis, Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, han denunciat les obres de Connexió entre la ITAM de la Tordera (a Blanes) i la ETAP del Ter (a Cardedeu) a la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Territorial de Barcelona i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per les irregularitats i pels incompliments en l’execució de l’obra per part d’ATLL, ACA i el propi DMAH, i que han afectat greument a espècies i espais protegits de la Tordera.

Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu)  s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona.

Informe per a la preservació i restauració del curs mitjà de la Tordera

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA

-Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic-

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Sant Celoni. Novembre de 2002

Composició de felicitació nadalenca (anys 2000), presa, espontàniament, des de la   C-251. Un cirerer i les 4 estacions de l’any, amb el Montnegre de fons, a tocar de la masia la Verneda, a tocar de la Ferreria

Antecedents

La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat.

 

Justificació

Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1).

Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural.

Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable.

A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble.