Agenda

Emergència climàtica i ecològica
Sant Celoni, Sala Bernat Martorell, plaça de la Vila, 25

la Tordera

Denuncia de les obres de connexió entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu

Es denuncien les obres de connexió entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu a càrrec de l’empresa pública ATLL (Aigües Ter Llobregat), per irregularitats en l’execució de les obres i la seva afectació sobre espècies i espais protegits de la Tordera.

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis, Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, han denunciat les obres de Connexió entre la ITAM de la Tordera (a Blanes) i la ETAP del Ter (a Cardedeu) a la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Territorial de Barcelona i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per les irregularitats i pels incompliments en l’execució de l’obra per part d’ATLL, ACA i el propi DMAH, i que han afectat greument a espècies i espais protegits de la Tordera.

Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu)  s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona.

Informe per a la preservació i restauració del curs mitjà de la Tordera joan dc., 03/03/2010 - 16:54

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA

-Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic-

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Sant Celoni. Novembre de 2002

Composició de felicitació nadalenca (anys 2000), presa, espontàniament, des de la   C-251. Un cirerer i les 4 estacions de l’any, amb el Montnegre de fons, a tocar de la masia la Verneda, a tocar de la Ferreria

Antecedents

La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat.

 

Justificació

Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1).

Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural.

Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable.

A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble.