Agenda

Conferència Decreixement de l’aviació
Del 12 al 14 de juliol de 2019 a Barcelona (Can Batlló)

Informe per a la preservació i restauració del curs mitjà de la Tordera

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA

-Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic-

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Sant Celoni. Novembre de 2002

Composició de felicitació nadalenca (anys 2000), presa, espontàniament, des de la   C-251. Un cirerer i les 4 estacions de l’any, amb el Montnegre de fons, a tocar de la masia la Verneda, a tocar de la Ferreria

Antecedents

La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat.

 

Justificació

Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1).

Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural.

Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable.

A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble.

 

Valors de l’espai

 

-Històrics-

El fet que s’hi conservi més d’un quilòmetre del traçat de l’antic camí Ral (usat per reis, comerciants, població local, viatgers), amb el ferm original de terra i en un entorn agrícola ja és un element d’un gran valor, atès que arreu ha estat eliminat o transformat. És possible que el seu traçat coincideixi amb l’antiga Via Augusta romana, la qual cosa en magnificaria la importància i atorgaria a la zona un valor patrimonial d’excepció.

D’altra banda, consta que a l’hostal del camí Ral s’hi esdevingueren fets històrics en relació a revoltes de la guerra de Successió.

Finalment, destacar que a l’extrem est del Parc s’hi inclou el sector del gorg Negre (molt proper a Perxistor), on segons la tradicció s’occí el Cap d’Estopes.

 Detall d’una finestra i de la porta de la façana de l’hostal del camí Ral

-Ambientals-

L’existència d’un mosaic d’erms, conreus, arenys fluvials... hi comporta una notable biodiversitat, que representa un element important en la conservació del medi natural; és remarcable l’existència de certes espècies rares i/o emparades per la legislació, com ara la ruda de muntanya (Ruta montana) o la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). A tall d’exemple, incloem un fragment extret de la documentació corresponent al PEFCAT de la Tordera (ACA; Agència Catalana de l’Aigua), en curs de redacció, que preveu la designació de la Ferreria com a zona d’especial interès per a la conservació:

En determinats casos, són formacions amb una elevada biodiversitat i/o un interès paisatgístic o testimonial. És el cas, per exemple, de les formacions de teròfits de l’Helianthemion guttati (plantes anuals pròpies de sòls sorrencs, acidòfils), que s’estableixen en ambients fortament batuts per les aigües i amb deposició de material sorrenc. Els canvis produïts els darrers decennis en la dinàmica fluvial han fet que aquest tipus d’espais oberts per la dinàmica fluvial s’enrareixin, i que els existents prèviament es perdin mica en mica, sigui per causes antròpiques o per la pròpia successió vegetal. Així, els espais d’aquest tipus que encara es conserven haurien de reservar-se com a relictes d’unes pulsacions fluvials gairebé perdudes, com a fragments amb una biodiversitat elevada (en l’inventari pres a la Ferreria hom ha arribat a recomptar 45 espècies diferents en tan sols 10 metres quadrats), com a hàbitat per a espècies de fauna invertebrada o vertebrada associada als espais oberts (per exemple, el corriol petit: Charadrius dubius), com a medi per a algunes espècies de flora poc freqüents (com ara Corynephorus canescens o Plantago bellardii), o, simplement, per llur interès paisatgístic com a extensions més o menys bastes, de fisiognomia singular i poc comuna, amb uns pradells efímers de plantes de port menut, sobre substrat sorrenc i amb alguns arbres o arbusts (principalment pi pinyer, sigui o no per influència antròpica) realment molt esparsos, a manera adevesada.

D’altra banda, l’existència d’algun fragment de bosc de ribera i de verneda, fa que siguin presents comunitats considerades com a hàbitats d’interès (92A0 i 91E0) per la Directiva Hàbitats (97/62/CE), essent considerada la verneda com a hàbitat prioritari.

Altres hàbitats d’interès comunitari existents a la zona serien, per exemple, els herbassars de Bidention (codi 3270), les gespes de Paspalo-Agrostidion (codi 3280), les formacions codoloses amb Glaucium flavum (codi 3250) o la vegetació terofítica de l’Isoeto-Nanojuncetea (codi 3130)

 Fotografia presa a la Ferreria, després d’una torderada que va estar a punt d’endur-se la casa. Uns pins que van tombar allà on l’aigua picava van salvar-la de l’embat de les aigües.

-Socials-

La previsió de creixement sostingut en l’ocupació del sòl per a la conca de la Tordera fa imprescindible d’assegurar la preservació de reserves de sòl lliure, que espongi el territori i asseguri l’existència d’àrees naturals o seminaturals per a una població que amb els anys de ben segur que tindrà unes necessitats de lleure diferents a les actuals, en el context d’una societat més abocada al lleure i a la interacció amb el paisatge (la prova n’és la proliferació de parcs naturals, espais protegits, serveis ambientals...).

 

-Constructius i arquitectònics-

A l’entorn del camí Ral s’hi conserven elements constructius de gran interès, per llur conjunt, per llur funcionalitat i per les singularitats que contenen. Així, a tocar del camí Ral es conserva l’hostal de camí Ral (S XV-XVI), en el qual s’hostatjaven els viatgers, així com, davant per davant, l’edifici de la Ferreria, en el qual ferraven i estabulaven els cavalls. L’hostal té alguna finestra gòtica digne d’esment (vegeu la imatge 2), i és protegit en l’àmbit arquitectònic en el Pla General (fitxa nº 132; vegeu els annexes); la Ferreria (SVI-XVII) també és protegida en el Pla General (fitxa nº 133; vegeu els annexes).

Més prop de la Batllòria hi ha el Molí, i més enllà, en direcció a Viabrea, hi ha la masia la Verneda, de manera que el conjunt forma una unitat estretament relacionat amb l’existència del camí Ral.

És molt important remarcar que és possible que al dessota del camí Ral s’hi conservi l’antiga Via Augusta, de manera que l’ocupació d’aquest sòl representaria la pèrdua d’un element patrimonial de valor excepcional.

 

-Paisatgístics-

A banda de l’interès que té el conjunt de masies a l’entorn del camí Ral, amb el paisatge agrari associat (de ben segur que són nombrosos els qui s’han adonat que a la Ferreria és potser l’únic o dels únics punts de la comarca on encara s’hi conserven pallers), cal destacar el fet que al llarg del curs mitjà de la Tordera (en el qual el riu circula paral·lel a la C-251 o l’autopista A-7) és gairebé l’únic punt d’una certa importància en el qual és possible de contemplar la plana i el Montnegre al fons sense l’obstacle visual de indústries o sòl urbanitzat.

Aquesta circumstància, per ella mateixa, atorga al sector de la Ferreria una importància paisatgística clau en relació a la conservació d’un medi més habitable i digne per a la població (vegeu, per exemple, la imatge 1).

 

-Hidrològics-

L’ACA qualifica la plana al·luvial de la Tordera al sector de la Ferreria com a sòl inundable des del camí Ral fins la Tordera, de manera que a dret a llei, no hi és permès edificar, en virtut de la magnitud de les torderades, que representen una amenaça a la seguretat civil (vegeu la imatge 3). No en va, algunes torderades catastròfiques van estar a punt d’endur-se la Ferreria, que fou salvada in extremis (vegeu la imatge 4), i van arribar a menjar-se un tros del camí Ral (el van haver de desviar uns metres).

En aquest sector, l’amplada de la plana de la Tordera representa un factor vital de seguretat per a la laminació de les revingudes, no tan sols en aquest punt sinó en els que es situen aigües avall.

 

-Connexió biològica-

La creació d’aquest espai lliure representaria un pas decidit cap a la connexió biològica, no tan sols entre els espais protegits de Montnegre i de Montseny, sinó també entre al llarg del passadís natural que representa la Tordera, bo i permetent els fluxes de fauna i flora entre aquests espais. Cal recordar que la Tordera és la via fonamental per a la migració de l’avifauna al llarg del continent europeu.

Certament, doncs, són nombrosos els aspectes que fan del sector de la Ferreria una zona d’especial interès. Si bé alguns dels valors són especialment remarcables per ells mateixos, el conjunt de tots ells fan que l’espai tractat tingui unes característiques singulars i pròpies, amb una personalitat que el fa mereixedor no tan sols de preservació sinó també de revalorització i de millora.

 

Actuacions previstes

 Fotografia del pont sobre la Tordera a la Batllòria, que fou destruit per la torderada de l’any 1971.

Per a la preservació i revalorització del conjunt d’espais agraris, històrics i fluvials es preveu la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic, que abasti prop de 235 hectàrees, a banda i banda de la Tordera, entre Gualba de Baix i Viabrea, bo i incloent espais com el pla de Lloró (vegeu la cartografia adjunta).

Així, un Parc d’aquesta grandària garanteix una unitat mínima de gestió i de intervenció, que hauria de ser designada zona d’especial protecció mitjançant la requalificació dels usos del sòl i mitjançant altres possibles figures específiques com un Pla Especial o la declaració d’Espai d’Interès Local (figura de protecció de recent creació, a la qual encara no figura, creiem, cap espai de Catalunya adscrit).

La declaració d’una figura de protecció per a un espai d’aquestes dimensions implica, és clar, la inversió d’esforços per tal de consolidar un Parc Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic que rebi un tractament anàleg al de qualsevol altre espai protegit. Així, caldria dur a terme intervencions en àmbits diversos adreçades a compatibilitzar l’esbarjo i l’ús públic amb la conservació i difusió dels valors patrimonials. En serien alguns exemples:

 

Restauració patrimonial

-Restauració de les masies existents

-Excavació del camí Ral (Via Augusta)

-Arranjament i restauració del camí Ral

-Recuperació dels boscos de ribera de la Tordera

-Restauració i recreació de zones humides (pla de Lloró, les Llobateres, estanyol del tall d’en Bosc)

 

Titularitat del sòl

-Compra de certes propietats

-Afitament del Domini Públic.

 

Ús public

-Creació de diversos itineraris (ambiental, històric, d’aiguamolls, agrari i paisatgístic, i fluvial)

-Construcció d’aguaits per a l’observació dels ocells de zones humides

-Senyalització de l’espai

-Establiment de faristols i de panells explicatius

-Creació de les mínimes infrastructures necessàries per a l’acolliment dels visitants

-Creació o catalització de projectes i iniciatives d’educació ambiental

-Creació o catalització de projectes i iniciatives de recerca i investigació (projectes de fi de carrera, doctorats, màsters...)

 

Gestió

-Contractació de personal per a la vigilància i gestió

-Zonificació i ordenació dels usos del sòl

-Creació d’apantallaments visuals i sònics

-Recuperació, foment i gestió d’espais agraris sota criteris ambientals i paisatgístics

-Regulació de les activitats que s’hi duen a terme

-Restauració d’espais degradats

 

Difusió

-Edició de material explicatiu

-Edició de tríptics de difusió

-Aparició de la iniciativa als mitjans de comunicació

 

Fonts de finançament

Atès l’abast de les intervencions que es proposen, és gairebé imprescindible (si no econòmicament, si logísticament i estratègica) el suport econòmic de diversos organismes i entitats, el suport dels quals faria guanyar cos i entitat a la iniciativa.

Entre d’altres, hom ha previst els següents suports econòmics:

 

Diputació de Barcelona

L’existència d’un Parc que estableixi unes funcions efectives de connexió entre el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor és una iniciativa que podria interessar la Diputació de Barcelona.

 

Departament de Medi Ambient

El fet que inclogui diverses zones humides, actualment existents o en vies de restauració podria ser objecte d’ajuts.

D’altra banda, la pròpia creació del Parc mereixeria el suport d’aquest Departament.

 

 

Departament de Cultura

Talment com s’ha esdevingut amb el camí romà del Capsacota, la restauració i el condicionament del camí Ral i del patrimoni constructiu del Parc podria ser objecte de suport específic.

 

Fundació Territori i Paisatge

Podria comptar-se amb l’ajut d’aquesta fundació per a la senyalització de l’espai i per a la redacció del Pla d’Ús i Gestió de l’espai (segons el model Eurosite).

 

Ministerio de Medio Ambiente (Govern central)

Són nombrosos els projectes relacionats amb la conservació de l’entorn natural i la compatibilització de l’ús social que han merescut el suport del Ministerio de Medio Ambiente, de manera que hom preveu la possibilitat d’obtenir-ne suport al respecte.

 

Agència Catalana de l’Aigua

L’ACA podria donar-hi suport mitjançant conveni per a la restauració del bosc de ribera de la Tordera, bé mitjançant el programa de conservació de lleres, o bé a través de les conclusions que derivin del PEFCAT de la Tordera, que determina per al sector de la Ferreria i per a altres sectors del Parc l’existència d’àrees d’especial interès per a la conservació, que podrien ser objecte de mesures específiques d’ajut.

 

Unió Europea

L’ajut de la UE és, sens dubte, una de les possibilitats més valuoses amb les que es pot comptar per a donar suport a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic; sigui a través dels fons FEOGA (per exemple, a través de la “protecció i conservació del patrimoni rural”, o a través de la “conservació de l’espai rural i reconstrucció de paisatges” en els objectius 1, 5-B i 6), FEDER (com ha estat el cas del Pont Trencat) o LIFE (com és el cas de la creació d’una zona humida a Tordera per a la recàrrega de l’aqüífer i la depuració terciària de les aigües residuals).