MANIFEST:

Després de tres anys de lluita, tornem a la casella de sortida!

El 14 de desembre passat, el Departament de Territori i Sostenibilitat feia públic un comunicat on assegurava haver donat el vistiplau, amb condicions, al projecte que l’Ajuntament de Montseny ha tractat de vendre, durant tres anys, com «d’arranjament i pavimentació» de la pista entre les Illes i Sant Marçal, quan, eufemismes a banda, el que vol és construir una nova carretera en l’indret més delicat del Parc.

Ni les al·legacions presentades per organitzacions ecologistes com SEO/BirdLife, DEPANA, Ecologistes en Acció o la mateixa Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny; ni les manifestacions i concentracions de protesta que s’han succeït durant els darrers anys; ni els informes emesos pel Consell de Protecció de la Natura o per la Secció de Biodiversitat de l’antic departament d’Agricultura; ni les declaracions efectuades per científics reconeguts, com els biòlegs Josep Peñuelas  o l’Antoni Arrizabalaga ; han fet repensar els que dirigeixen la política ambiental del nostre país, que aquest projecte no s’havia de fer.
Probablement, alguns alts funcionaris d’aquest departament pensin que la seva resolució permet protegir aquest espai natural i, alhora, facilitar els negocis a la zona. D’altra banda els especuladors es deuen estar fregant les mans en els seus despatxos, convençuts que, gràcies a la decisió de Territori,  ja s’ha acabat l’oposició a aquest projecte nefast.

Però uns i altres s’equivoquen. Els primers, perquè col·laborar a la degradació dels espais naturals protegits, mai ha sigut la millor via per conservar-los. I els segons, perquè veuran,  ràpidament, que les mobilitzacions contra els seus plans no han fet més que començar.

En qualsevol cas, la gran pregunta segueix encara sense resposta: Per què cal construir aquesta nova carretera?
Fins la data , ningú no ha demostrat la seva necessitat. És cert, però, que el títol del projecte hi dóna algunes pistes: «pavimentació del camí de connexió».

Però què, o a qui, es pretén connectar? No serà pas als veïns, inexistents en aquesta banda de la vall. No serà tampoc a persones que hagin d’anar a treballar a l’altre costat del Montseny. Ningú a aportat dades sobre aquesta necessitat. Així doncs, un cop oblidat pels seus promotors l’argument de l’estalvi de temps, quins motius reals resten per a justificar-lo?
Potser serà la necessitat de connectar els dos hotels existents a la zona (Sant Bernat i Sant Marçal)? O la connexió amb un tercer hotel que, gràcies a la iniciativa de l’alcalde, i els interessos de grups promotors, sembla que es vol construir al bell mig d’aquesta vall?

Compte! Aquest no és un problema exclusiu del Montseny, altres espais naturals, més o menys “protegits” del nostre país, estan patint també les urpades del capital especulatiu.

Grups inversors, propis o estrangers, cerquen rendibilitzar els valors naturals d’aquests espais, molts cops en mans de propietaris absentistes, que l’última consideració que tindran en compte, a l’hora de comprar o vendre, serà el seu amor per aquesta terra.

La diferència, per aquesta gentussa, és que el Montseny reuneix totes les condicions necessàries per ser una bona inversió, per la seva situació estratègica i pels seus valors naturals únics.

Per altra banda, els comptes són clars: si aconsegueixen eliminar les traves legals al Montseny, també ho faran a la resta d’espais naturals. Es tracta d’acabar de mica en mica amb les barreres que han impedit, fins ara, introduir la nova “economia del totxo”, que amenaça perpetuar la crisi social amb un altre boom, encara pitjor que l’anterior.

Això, ens permet afirmar avui que el problema d’aquesta carretera, que es vol construir al municipi de Montseny, no és tant sols una qüestió local, ni tant sols de les comarques i pobles que integren el Parc natural del Montseny. El problema es planteja a nivell de país i no es pot amagar sota el paraigües de la suposada autonomia municipal.

El problema és definir quin futur volem pel territori. L’assumpte de fons és si permetrem que segueixin especejant-lo i venent-lo, o bé el recuperarem per aconseguir un reequilibri territorial autèntic, que dignifiqui i faciliti la vida d’aquells que hi treballen a l’entorn rural, i permeti la conservació dels nostres valors naturals.

No ens oblidem de que les lleis de protecció les hem aconseguit lluitant, com totes les altres conquestes socials. No oblidem tampoc que la protecció dels espais naturals el paguem totes i tots amb els nostres impostos. Tenim el dret de decidir el seu futur i això és el que reivindiquen avui aquí.

No a la carretera Illes-Sant Marçal!
No a l’especulació als espais naturals!
Sí a la dignificació del món rural!
Protecció real dels espais naturals!
La nostra lluita només acaba de començar!

Sant Celoni, 15 de gener de 2017

7