Campanyes en les que la Coordinadora hi està treballant activament

Entrevista a RTV Cardedeu per les obres que estan arrassant la Tordera joan dc., 21/07/2010 - 10:54

Denuncia de les obres de connexió entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu

Es denuncien les obres de connexió entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu a càrrec de l’empresa pública ATLL (Aigües Ter Llobregat), per irregularitats en l’execució de les obres i la seva afectació sobre espècies i espais protegits de la Tordera.

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis, Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, han denunciat les obres de Connexió entre la ITAM de la Tordera (a Blanes) i la ETAP del Ter (a Cardedeu) a la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Territorial de Barcelona i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per les irregularitats i pels incompliments en l’execució de l’obra per part d’ATLL, ACA i el propi DMAH, i que han afectat greument a espècies i espais protegits de la Tordera.

Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu)  s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona.

Rectificació de la Plataforma "Un altre POUM és possible" en relació a la nota de l'IBI de Santa Maria de Palautordera

Rectificació sobre la nota enviada en relació a l'IBI de Santa Maria de Palautordera

L'Ajuntament rectifica sobre la resposta enviada a aquesta Plataforma en la que es basa la nota de premsa: quan va respondre que hi havia 3.643 habitatges, volia dir que hi havia 3.643 edificis que tributen IBI,  i responsabilitza la Plataforma dels seus propis errors.

Santa Maria de Palautordera, 19 de març de 2010

En el Ple extraordinari celebrat en caràcter d'urgència el passat dimecres 17 de març, l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera va admetre que la seva resposta en relació als habitatges que tributen IBI, remesa a aquesta Plataforma era incorrecta. Quan l'alcalde va respondre que hi havia 3.643 habitatges, volia dir que hi havia 3.643 edificis que tributen IBI.  Per tant, a Palau hi ha molts blocs de pisos que paguen un sol IBI (no un per habitatge). És per aquest motiu precisament que la informació apareguda en la nota no és correcta.

Per això, i com no podia ser d'una altra manera, aquesta Plataforma RECTIFICA la informació derivada del mateix i així ho farà saber en els mitjans en que s'havia publicat la informació.

En el decurs del Ple, l'Ajuntament va desacreditar-se diverses vegades públicament manifestant que la Plataforma hauria d'haver  contrastat les dades  - lliurades oficialment pel mateix  Govern municipal que disposa de la capacitat d'accés a les fonts necessàries - amb altres organismes, és a dir, eludint en tot moment la responsabilitat dels seus propis errors.

Els ciutadans de Palau entenem que les respostes de l’administració pública haurien de garantir credibilitat provada.

Un altre POUM és necessari i possible joan dl., 22/03/2010 - 18:51

La Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny participa a la campanya contra el POUM de Santa Maria de Palautordera, que es veihicula des de la web de Un altre POUM és necessari possible, que vehicula el moviment en contra d'aquest POUM.

Us adjuntem el resum de les al·legacions:

UN ALTRE POUM ÉS POSSIBLE I NECESSARI

Per la nostra qualitat de vida i la dels nostres infants i joves , defensem el poble!

Des de la coordinadora veïnal formada per cinc entitats palauenques i desenes de veïns i veïnes de pràcticament tots els barris de Palautordera, després d’estudiar el Pla d’Ordenació Urbanística de Palau (POUM) creiem que és necessari i possible un nou POUM; Presentarem més de 50 al·legacions a aquest POUM, en les que volem:

Cada any l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera deixa de percebre entre 440.422,88€ i 483.863,68€ de l'IBI d'habitatges

Nota de premsa de la Plataforma per un nou POUM de Palautordera

Cada any l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera deixa de percebre entre 440.422,88€ i 483.863,68€ de l'IBI d'habitatges


El nombre d’habitatges existents actualment és d’entre 4.302 i 4.367 dels que entre 659 i 724 no tributen IBI. Cal actuar amb celeritat per tal d'evitar que prescrigui el deute tributari que pujaria entre 2,2 i 2,4 milions €, si sumem la xifra dels darrers 5 anys.


Santa Maria de Palautordera, 5 de març de 2010


La Memòria d'Informació i Ordenació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Santa Maria de Palautordera posa de manifest una pluja de dades respecte el nombre d’habitatges existents al municipi. És per això que la Plataforma “Un altre POUM és possible” va entrar una instància a l'Ajuntament sol·licitant el nombre real d’habitatges existents, que va ser resposta per l’Alcalde el passat 22 d’octubre del 2009, afirmant que:

“Referent al nombre d’habitatges actualitat a l’any 2009: 3.643 habitatges que tributen IBI” (annex 1 resposta instància 6799). Aquesta xifra és inferior al mínim nombre d’habitatges que esmenta el POUM, fet que va fer que accedíssim al Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de contrastar el nombre real d’habitatges existents. D'acord amb el Departament i un cop fets els sumatoris pertinents a Santa Maria de Palautordera actualment el nombre d’habitatges existents és d’entre4.302 i 4.367 fet que suposa que al menys, hi ha entre 659 i 724 habitatges que no tributen IBI (annex 2 dades Departament Medi Ambient i Habitatge).

Al·legacions de l'Associació de Veïns de Riells del Montseny

L'Associació de Veïns de Riells del Montseny ens ha fet arribar les al·legacions al POUM de Riells i Viabrea que ha elaborat.

Son al·legacions que probablement la Coordinadora subscriurà i presentarà, i les donem a conèixer per si algú més, abans del 10 de març, dia en el que acaba el termini, les vol presentar (es pot fer a l'ajuntament, per correu administratiu o entregant-les a la gent de l'Associació, que les recollirà el 7 de març al migdia, a l'Abadia de Sant Martí de Riells.

Cliqueu aquí per anar a la web d'on pengen les al·legacions  o aquí per visualitzar-les directament.

Informe per a la preservació i restauració del curs mitjà de la Tordera

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA

-Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic-

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Sant Celoni. Novembre de 2002

Composició de felicitació nadalenca (anys 2000), presa, espontàniament, des de la   C-251. Un cirerer i les 4 estacions de l’any, amb el Montnegre de fons, a tocar de la masia la Verneda, a tocar de la Ferreria

Antecedents

La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat.

 

Justificació

Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1).

Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural.

Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable.

A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble.