Benvolgudes i benvolguts,

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), hem estat Informats de l'existència d'un projecte que promou l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals (Diputació de Barcelona), amb l'objectiu de construir una Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) a la vall de Santa Fe (municipi de Fogars de Montclús).

Immediatament, la CSM ha estudiat la documentació exposada a la pàgina web de Territori i Sostenibilitat. L'estudi d'aquesta documentació (que no inclou una bona part de la que, tèoricament, integra el projecte presentat per la Diputació), a més de  la reunió que membres de la CSM van mantenir el 26 de febrer passat amb la directora del Parc i el redactor del projecte, plantegen un seguit de qüestions que han menat la nostra entitat a presentar l'informe d'al·legacions que trobareu annex a aquesta informació.

Les qüestions que ens van cridar l'atenció sobre aquest projecte són prou evidents:

¿Com és que la Diputació està disposada a gastar 167.713,03€ per construir una EDAR a la vall de Santa Fe (un indret on, de les catorze edificacions existents, només una és habitatge permanent, tres són instal·lacions del Parc, dues instal·lacions hoteleres i la resta habitatges de cap de setmana), amb un cens total de nou persones; mentre que no ha bellugat ni un sol paper, ni molt menys un euro, per tal que es construeixi la depuradora del poble de Montseny, que compta amb un cens reconegut de 314 persones (2011) i està llençant les seves aigües fecals a la Tordera, malgrat les denúncies de la CSM i altres col·lectius?

¿Per què s'atribueixen ratios de càrrega contaminant a la zona de la vall, quan les ocupacions són mínimes i estacionals?

¿Quins arguments de pes es fan servir per invalidar els sistemes de depuració individual existents, sense la presentació d'analítiques específiques?

¿Per quin motiu s'escull el sistema més car, tecnològicament més complicat, i que suposa una càrrega econòmica molt important vers el futur, quan, per una altra banda existeixen sistemes més senzills, igualment fiables i que requereixen menys despesa de manteniment?

¿Per què no està reflectida en aquest projecte la repercussió econòmica d'aquesta xarxa?

¿Com és que al projecte hi manca la part que pot tenir més impacte ambiental, com és la xarxa d'interconnexió i distribució de col·lectors d'aigües fecals, en un lloc d'alta sensibilitat com Santa Fe?

Aquestes preguntes (i moltes altres), que vam formular a la reunió esmentada, van produir, finalment, unes respostes prou reveladores:

Com a mínim, una de les dues instal·lacions hoteleres existents a Santa Fe, no disposa, des fa temps, d'un sistema de depuració que compleixi la normativa d'abocaments, però sembla que l'ACA (com la resta de les administracions ambientals, entre la que es troba l'Oficina del Parc) fa la vista grossa a l'espera que se solucioni el problema. Però és que, a més, l'instal·lació hotelera esmentada està pendent d'una ampliació de la seva capacitat hotelera, amb la restauració i nova construcció de fins a quaranta habitacions, el qual requereix disposar d'un sistema de depuració prou eficaç per suportar aquesta càrrega afegida.

I ara ens preguntem ¿com és que instal·lacions d'aquestes característiques, que ve obligada per llei a disposar d'un sistema de depuració operatiu i acomplir amb les característiques de qualitat exigibles per la normativa, està operant, al bell mig d'un Parc Natural sense disposar-ne?

D'acord amb els números presentats al projecte, descobrim que, de la càrrega contaminant prevista, el 60% correspon a les dues instal·lacions hoteleres existents a Santa Fe i que la resta es deu bàsicament a les instal·lacions públiques i habitatges, als quals se'ls assigna unes ratios exageradament altes.

Llavors ¿a qui beneficia, principalment,  la construcció d'aquesta EDAR sobredimensionada i cara? ¿Potser no ens mostren tota la informació

¿Per què hem de pagar, amb diners públics,  unes instal·lacions que, obligatòriament, haurien de tenir operatives els negocis privats? ¿Com és que es permet la seva activitat sense complir la normativa?

Però és que, un cop discutit el projecte amb els seus redactors, descobrim també que la documentació presentada oficialment no és la bona. S'està encara treballant amb el projecte, modificant una part del sistema projectat, fent-la més complexa del que s'havia previst inicialment, perquè l'emplaçament d'una part de la maquinària molestava una de les instal·lacions hoteleres. Tampoc s'havia previst el detall de la xarxa de connexió i distribució de les aigües fecals, que ara s'inclouria al projecte.

Dit d'una altra manera, la informació exposada al web de Territori i Sostenibilitat no és la definitiva. La sol·lució tècnica difereix i complica encara més el sistema proposat "oficialment" i, a més, el projecte es pot encarir, com a mínim, al doble del pressupost indicat a la documentació exposada al públic.

¿Com es pot avaluar correctament una informació que no és la correcta? ¿Quina mena de participació és aquesta, que obliga a opinar sobre dades parcials, incompletes o errònies?

Algunes d'aquestes preguntes les hi trobareu al document adjunt però, en qualsevol cas, podem dir ben clar:

Estem a favor de la depuració de totes les aigües que es llencen als nostres rius i, particularment, als rius del Montseny. Però no ens deixarem ensarronar fàcilment per quatre arguments oportunistes.

Si ha d'haver un sistema de depuració comú, ha de ser el menys complexe, tècnicament parlant i el més ajustat des del punt de vista del seu dimensionat. Ha de ser el menys impactant des del vessant ambiental. Ha de ser el més econòmic, tenint en compte la hipoteca futura que contempla el seu manteniment. Ha de ser el més equitatiu des de l'angle del repartiment de les càrregues contributives, repercutint el cost en funció de l'ús i dels beneficis associats. Els projectes públics han de ser diàfans i participatius, per tal que no es jugui amb els nostres diners i perquè siguin ambientalment acceptables.

No ens enganya aquest fals sistema de participació. Ja ni ha prou de fer pagar a tots per beneficiar a uns pocs. Els diners dels nostres impostos són per a beneficiar la comunitat i el medi ambient. No pas per afavorir interessos privats.

Sant Celoni, 10 de març de 2015