El MITECO treu una proposta d’actualització del Plan nacional integrado de energía y clima (PNIEC) que genera incertesa i preocupació.

Des de les plataformes i associacions en defensa dels territoris, qüestionem el model poc democràtic amb el qual s'estan plantejant les polítiques i estratègies que posen en perill el futur de les zones rurals a tot l’estat. Amb processos de participació ciutadana oberts únicament durant els 2 mesos centrals de l’estiu.

Novament al mig de l’estiu, i gairebé sense publicitat, més enllà dels butlletins oficials o les seves pròpies xarxes socials, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), per cobrir el seu expedient de transparència i bon govern, intenta colar, sense que se n’assabentin els ciutadans, les polítiques i mesures que regiran durant els propers anys la implementació del model del sistema energètic centralitzat: l'actualització del Pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC).

Una estratègia (PNIEC 2021-2030) que, a la vista d'aquesta nova proposta sembla que s'havia quedat curta, i ara amenaça d'agreujar-se (PNIEC 2023-2030) i que continua provocant el caos a les administracions competents, davant les muntanyes de tramitacions de macro plantes industrials de renovables (fotovoltaiques, eòliques, hidrogen verd…) i que ens força, principalment a les persones que habitem el medi rural, a haver d'analitzar-les i presentar esmenes a marxes forçades, utilitzant les poques eines disponibles per a la ciutadania.

Una ciutadania que ha demanat, una i mil vegades, que s'estableixin límits al desmesurat afany de lucre de les empreses energètiques, emparades per les polítiques i les administracions europees, estatals, regionals, i per sort, cada cop menys de les administracions locals i ajuntaments, perquè la construcció de tots els macropolígons d’energies renovables projectats suposarà una amenaça gravíssima i irreversible per al conjunt del patrimoni natural i cultural, i per al futur del medi rural, de la biodiversitat i de les persones que hi habiten.

Amb aquest marc estratègic, desenvolupat al voltant del PNIEC, es pretén assegurar el compliment, per part de l’estat espanyol, dels objectius de l'Acord de París: utilitzant aquest marc afirmen falsament que contribueixen a facilitar la descarbonització i la modernització de l'economia espanyola, cosa que és difícilment abordable sense plantejaments de mesures d'estalvi que evitin l’actual malbaratament de l'energia i que suposarà la destrucció de quantitats enormes de sòls (principalment conreus i espais naturals) i dels béns comuns de la ciutadania: aigua, terra, minerals…, en definitiva, els nostres recursos.

Ens trobem amb problemes reals molt greus que posen en qüestió aquest desplegament, com ara la manca de demanda d'energia elèctrica o la ineficiència (quasi inexistència) dels sistemes d'emmagatzematge, que es plantegen sobre la base de tecnologies immadures com l'hidrogen verd o tècniques tan agressives com les centrals hidroelèctriques de bombament, les potències pic que saturen la xarxa elèctrica, la futura construcció d’innumerables subestacions, una densíssima nova xarxa de línies de transport i distribució de l’energia, que pagarem tots els consumidors a les nostres factures de la llum.

No es pot formular aquest procés, en termes de justícia social i ambiental, si tal com es projecta el desplegament de les renovables, sense ordenació del territori, ni una regulació i planificació estratègica adequades, suposa una pèrdua gravíssima de sòl agroforestal, afectacions a espais naturals protegits i a la sostenibilitat territorial, que amenaça la nostra capacitat de proveir-nos d’aliments i reduirà greument les superfícies captadores de CO2, o que incideix en la pèrdua neta d'ocupació rural i d'un teixit productiu inestimable vinculat al sector primari i al turisme en espais rurals.

El model de creixement injustificable i sense límits de les macroinstal·lacions de renovables es tradueix en un buidatge progressiu dels nostres pobles i espais naturals, en les mancances i pèrdua de gestió pública de l'aigua. Tal com es planteja tot aquest desenvolupament, suposa l'estocada definitiva per a molts territoris rurals.

Se sap com afectarà aquest desenvolupament, ja no només la salut del planeta, sinó també a la de les persones? O les repercussions negatives a  mig i llarg termini sobre el clima i el procés d'escalfament global? O on acabaran els milions de tones de residus que generaran aquestes infraestructures quan acabi la seva vida útil?

Són massa greus les incerteses. Gairebé sense informació objectiva traslladada a la ciutadania i amb les escasses eines per a la participació, en aquest intensiu i agressiu model de transició energètica. Demanem als nostres governants que es plantegin aquests processos, que ja estan afectant el futur immediat del nostre país i sobretot les oportunitats de desenvolupament de les generacions futures.

Des de les plataformes i entitats que defensem el territori s’han plantejat i traslladat a l’administració propostes alternatives que defensen un model energètic diversificat, que posi en el centre a les persones, al territori, a la biodiversitat; que plantegen una lluita real contra el canvi climàtic amb sistemes que prioritzen l'autoconsum, les comunitats energètiques, l'eficiència energètica, l’apropament de les instal·lacions de producció d’energia a les zones de consum (per a millorar-ne l’eficiència i reduir la xarxa de línies de transport), la priorització de les zones antropitzades per a la instal·lació de les renovables i, sobretot, deixar de prioritzar el compte de resultats de les grans empreses energètiques per damunt del be comú i els drets dels ciutadans.

Plataformes, entitats i ciutadans ben informats tenim molt per aportar en aquest procés de planificació del desplegament de les renovables al conjunt de l’estat espanyol, per aquesta raó demanem al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, acollint-nos al DRET DE PETICIÓ que estableix la Constitució Espanyola, al seu article 29 i desenvolupat per la Ley Orgánica 4/2001, de 12 de noviembre, reguladora del Derecho de Petición, que informi i escolti a la ciutadania, i actuï en conseqüència.

Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa