El cas de la Tordera: la inconseqüència del sistema jurídic ambiental

El passat dia 3 d’agost rebíem el decret d’arxivament de la Fiscalia de Medi Ambient, relacionat amb una denúncia que vam presentar, plegades, quatre entitats ambientals (Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, DEPANA, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife), el 10 de juny de 2020, és a dir, fa més de dos anys.

Paga la pena recordar que l’objecte d’aquesta denúncia eren les actuacions fetes per l’ACA a la Tordera (principalment al seu curs mitjà), amb la invasió de la llera utilitzant maquinària pesant, aprofitant l’excusa dels danys causats pel Glòria el gener de 2020  (vegeu http://salvaguardamontseny.cat/node/1100).

D’acord amb l’atestat dels Mossos d’Esquadra, que s’incorpora a l’esmentada interlocutòria de la Fiscalia, «l'ACA, a l'hora de promoure les actuacions en els espai denunciats no va tenir en compte ni va adoptar cap mesura específica per tal de valorar la repercussió negativa que aquelles actuacions urgents, fetes amb maquinària pesada, podrien tenir sobre espècies protegides que hi habitaven, com la llúdriga i el barb de muntanya».

Aquestes actuacions, que van ser executades a l’empara d’una «declaració d’emergència» emesa pel director de l’ACA, el 18 de febrer d’aquell any, van comportar impactes greus sobre la flora i la fauna del nostre riu, tal i com reflecteix l’informe que a redós de la nostra denúncia va fer, més tard, la Secció de Biodiversitat de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural  de la Generalitat, el contingut del qual també ha quedat recollit a la interlocutòria de la Fiscalia.

L’informe reconeix que «les actuacions realitzades per l'ACA van tenir una afectació greu a un gran nombre d'espècies de fauna, flora i hàbitats rellevants, especialment per a la llúdriga i el barb de muntanya referits.». Encara més, l’informe citat assegura «que l'actuació es podia haver fet per emergència, com es va fer, però es podrien haver valorat els efectes d'aquella actuació en relació a aquell hàbitat i aquelles espècies, la qual cosa hagués permès l'aplicació de mesures preventives que podrien haver evitat afectacions importants.»

A la vista d’aquests antecedents es podria concloure que els arguments que plantejàvem a la nostra denúncia han sigut escoltats per la justícia. El cert, però, és que només han estat  recollits lateralment.

Aclarim aquesta afirmació: la interlocutòria, tot i admetre que «es podia haver fet l’actuació d’una manera menys agressiva per la fauna protegida i el seu hàbitat i unes mínimes mesures correctores que haguessin impedit els danys causats», acaba decidint l’Arxivament de les diligències d’investigació tot admetent, com ho fa l’atestat de Mossos, que l’actuació de l’ACA no incompleix la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental, ni tampoc la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, perquè «malgrat que podria tractar-se d'hàbitats d'interès comunitari o que presentaven característiques per a la connectivitat ecològica no disposaven d’una figura concreta de protecció (sic)». En aquest punt deixem que cadascú faci la seva pròpia interpretació del tema.

En qualsevol cas, l’aspecte positiu que incorpora l’escrit de la Fiscalia rau en la petició a l’ACA de que es posin en marxa mesures de reversió dels impactes causats. Aquestes mesures són les que proposa l’esmentat informe de la Secció de Biodiversitat de la DGPA integrat a la interlocutòria de Fiscalia (podeu veure-les al document adjunt).

Si bé és cert que aquesta petició de la Fiscalia constitueix una clatellada a l’actuació de l’ACA, considerem que l’aplicació efectiva de les mesures correctores serà, exclusivament, conseqüència directa de la pressió que les entitats signants de la denúncia siguem capaços d’exercir sobre els organismes governamentals implicats en aquest afer.

En aquesta tasca ens hi trobareu a partir d’ara.

Sant Celoni, 10 d’agost de 2021