Agenda

Presentació del llibre Racons del Montseny amb aigua
Tarambana, Cardedeu, c/ Bellsolar cant. C/ Barcelona (Barri L’Estalvi)

La rompuda del pla de la Calma comporta la desaparició de landa de bruga. Qui respon d'això?

Rompuda de landa al pla de la Calma_1
Foto: Sergi Travessa

 

Eliminació de landes de bruga amb  bruguerola (Calluna vulgaris), espècie característica de les pastures de caràcter atlàntic, al pla de la Calma

 

Des de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) denunciem una nova agressió ambiental dins del Parc Natural del Montseny que ha comportat l’eliminació d’hàbitats d’interès a la zona del pla de la Calma. L’agressió ha estat conseqüència de les actuacions realitzades per un propietari privat, amb l’agreujant d’una evident manca de seguiment i control per part de les autoritats del Parc.

 

Les actuacions, que s’han produït durant els darrers mesos, han afectat unes 25 hectàrees de la finca privada de la Móra al pla de la Calma, concretament a la zona entre el pla del Llamp Dret i el collet del Terrús. El nou propietari de la finca i promotor de les actuacions, disposava d’autorització del Centre de la Propietat Forestal per a portar a terme una activitat qualificada com de «manteniment i millora de les pastures existents». Prèviament, el maig de l’any 2018, les autoritats del Parc van fer un informe preceptiu favorable, al ser d’ús agro-ramader, activitat admesa pel Pla Especial de Protecció del Montseny (anul·lat ara fa dos anys per sentència del Tribunal Suprem).

 

L’informe emès pel Parc incorporava un seguit de consideracions al projecte, com la conveniència de no realitzar rompudes que poguessin afectar els prats calcícoles i les poblacions d’orquídies, però permeten rompudes a la resta de l’àmbit afectat a fi de controlar l’extensió del matollar. En aquestes rompudes, es permetia estripar els primers 20 cm del sòl, sense regirar la terra i s’acceptava la sembra d’espècies pradenques o cereals farratgers, amb l’objectiu de «millorar la productivitat de les pastures». Malauradament, algunes de les aportacions fetes han estat incomplertes per part del promotor del projecte i les rompudes han estat molt més intenses que les autoritzades pels tècnics del Parc.

 

Les accions realitzades pel propietari han consistit en rompudes sistemàtiques regirant el sòl, que han comportat la transformació total de l’hàbitat i dels sistemes ecològics presents a la zona. El projecte presentat preveu la sembra amb una barreja d’entre cinc i sis espècies, no pròpies de les landes i pastures de la Calma.

 

A dia d’avui, les autoritats del Parc desconeixen l’ús final que el nou propietari farà de les noves pastures polifites, és a dir, si aquestes es destinaran a la pastura “in situ” amb ramat d’ovelles, o bé, si la collita de la sembra es dallarà i embalarà per a ser transportada fins a les granges que el propietari té fora de l’àmbit del Montseny.

 

L’ecosistema afectat  és  la landa de bruga, on la bruguerola (Calluna vulgaris) és l’espècie característica d’aquestes landes atlàntiques poc presents en el territori montsenyencs, que a la Calma tenen el seu límit meridional,  i que són considerades un hàbitat d’interès comunitari. Aquest hàbitat alberga una elevada biodiversitat, on s’hi han comptabilitzat més de 50 espècies de flora, algunes d’elles poc abundants a la resta de landes de la Calma com la Potentilla erecta o  el Thymus serpyllum[1].

 

Les comunitats de landes de bruguerola de La Calma tenen poc interès a nivell ramader pel fet de ser poc productives. No obstant, aquest àmbit ha estat pasturat fins a l’actualitat pels ramats de la zona, com el de la Cortada, un tipus d’explotació menys intensiva que la que actualment pretén desenvolupar el nou propietari, i que històricament ha afavorit el desenvolupament i manteniment de les landes de bruguerola.

 

Aquest és un hàbitat que es troba en regressió, precisament per l’abandó i transformació de les activitats tradicionals. Un exemple el trobem al mateix Pla de la Calma, concretament a la zona del Boscàs. Als anys seixanta, les landes de bruguerola van deixar de ser pasturades pel ramat i van ser substituïdes per conreus de patates. Al abandonar-se els conreus de patates a causa de la baixa productivitat, el paisatge es van transformar de manera natural en landes de ginestell (Cytisus scoparius), un hàbitat molt més pobre a nivell de biodiversitat. A dia d’avui, i passats més de cinquanta anys, la bruguerola encara no s'ha recuperat en aquella zona.

Per tot l’exposat, des de la CSM volem denunciar els següents punts:

  • La suposada actuació de «manteniment i millora de les pastures existents», ha acabat sent una actuació molt més contundent, que ha suposat l’afectació total al sistema ecològic present.
  • Aparentment, les accions de rompuda no s’han ajustat al projecte aprovat, s’ha llaurat i regirat el sòl manta vegades, amb la conseqüent alteració dels seus horitzons.
  • Durant els mesos d’estiu de l’any 2018 es van abonar les terres llaurades amb compost procedent de plantes de compostatge i amb fangs de depuradores d’indústries càrnies. Aquesta actuació va suposar un risc de contaminació dels aqüífers de la zona, a més de comportar que es llaurés de nou la zona afectada.
  • El projecte hauria d’haver inclòs el manteniment d’illes de matollars enmig de les noves pastures, amb l’objectiu de diversificar i potenciar la biodiversitat.
  • Un cop més s’ha evidenciat la manca de seguiment i control per part de les autoritats del Parc i de les administracions competents, que han de fer viable el desenvolupament de les activitats econòmiques amb la preservació dels valors naturals del Montseny.

Des de la CSM sempre hem defensat, defensem i defensarem que la recuperació del sector primari i la reocupació del massís ha de ser la pedra angular damunt la qual ha de pivotar la preservació dels valors naturals i socials del Montseny. Però alerta, no tot s’hi val, i no podem permetre que sota aquest precepte s’hi amaguin nous projectes especulatius i de mercadeig del patrimoni del massís, que poc tenen a veure amb una recuperació real i sostenible del sector primari.

 

En el cas que ens ocupa, amb l’excusa d’un projecte de recuperació d’activitats agro-ramaderes, les característiques del qual no són gens compatibles amb les tradicionals, s’ha eliminat un ecosistema poc present en l’àmbit mediterrani i d’una elevada biodiversitat. Un projecte del que, a dia d’avui, se’n desconeix l’ús final i que, alhora, està dificultant les feines dels ramats tradicionals que fa anys que pasturaven en aquella zona.

 

En definitiva, un autèntic despropòsit ambiental del qual, una vegada més, els responsables: tant els seus promotors, com els gestors de l’espai natural, en sortiran impunes i sense assumir-ne les responsabilitats. Un nou cas, que torna a evidenciar la necessitat de dotar el Parc Natural del Montseny de les eines necessàries que permetin una protecció, efectiva i definitiva, dels valors d’aquest espai natural suposadament protegit.

 

Equip de tècnics i ambientòlegs de la CSM

 

[1] Bartolomé, J. (1995): Ecologia dels ramats d’oví i cabrum de la Calma (Parc Natural del Montseny). Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Tesi Doctoral.

 

Estasada de landa al pla de la Calma_2
S'ha eliminat qualsevol rastre de les landes amb bruguerola