Estimades amigues i amics,

A totes les persones que heu participat directament en aquesta operació i també a totes aquelles que heu mostrat la voluntat de participar-hi: Gràcies, moltes gràcies!.

És un plaer poder comptar amb persones com vosaltres que, desinteressadament, estan disposades a donar una part del seu temps i del seu esforç, per tal d’ajudar a salvar espècies amenaçades, com en aquest cas ho és el cranc autòcton (Austropotamobius pallipes). Al Montseny aquest animal es troba, cada cop més, en perill, per les conseqüències evidents del canvi climàtic i per la manca d’escrúpols d’alguns elements que roben l’aigua de les rieres saltant-se les normes vigents.

Pel que fa a aquest salvament, podem dir que en diverses operacions successives, en que han participat principalment persones de les localitats, però també d’altres arribades d’arreu, s’ha aconseguit salvar uns cent-cinquanta animals que estan en bones condicions ambientals, però que no podran ser re-introduïts al seu hàbitat mentre no millori la situació meteorològica.

Aquesta situació, que es repeteix de manera cíclica en els darrers anys, demana a crits una intervenció seriosa, estructurada i mantinguda en el temps per part de la Direcció del Parc, com també del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona. Es requereix d’una infraestructura específica semi-permanent i d’uns mitjans mínims formalitzats per tal de poder fer front a aquestes situacions crítiques.

La participació ciutadana és essencial, com ho demostren els fets, però també cal una resposta de l’administració encarregada de vetllar pel medi natural. En comptes de gastar els diners en carreteres innecessàries i que perjudiquen l’entorn, cal que en destinin cada dia més a conservar el medi rural, afavorir les activitats de la pagesia i a conservar els espais protegits.

Un cop més us volem donar les gràcies a totes i tots. Gràcies Gregori, gràcies Sandra, gràcies Oriol, gràcies Ciscu, gràcies Alexandra, gràcies..., i també a l’Elías, la Sarah i tants d’altres. Podeu estar segurs que si cal us tornarem a cridar per a defensar els espais naturals. I les espècies que hi viuen.

Això sí, discreció màxima per assegurar el futur de les poblacions salvades.

Sant Celoni, 20 de juliol de 2016

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.