Iniciativa Legislativa Popular del Montseny

Aturem la construcció de la carretera de la Costa del Montseny a Can Riera de Ciuret

Pista actual aplanada en un dels punts del seu recorregut (pot apreciar-se l'amplada definida per les màquines)
CSM

L’autoritat ambiental permet la construcció d’una nova carretera al cor del Montseny: una curiosa manera d’entendre la conservació de la biodiversitat. Ceguesa o cinisme?

Per molt estrany que pugui semblar a aquestes alçades del segle XXI, quan es tracta de les administracions públiques, en la majoria de casos el nom no s’adiu gens amb la funció. L’exemple més clar el tenim amb el departament de la Generalitat que hauria de vetllar per la conservació del territori, mentre que, a la pràctica, es dedica a malmetre’l.

Les intervencions que ha vingut desenvolupant el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTeS) els últims anys, han estat prou eloqüents. Vegeu sinó la seva actuació pel que fa a la construcció de l’autopista C-32, o les recents intervencions a la riera d’Arbúcies i a la Tordera, per no esmentar tots els altres rius que han resultat afectats pels treballs que l’ACA ha executat, forassenyadament, mentre ens mantenien confinats pel Covid-19.

En el cas del Montseny, la intervenció del DTeS està centrada en autoritzar la construcció d’un seguit de “carreteres rurals”, que vindrien a “substituir” les pistes existents actualment. Si aquestes noves carreteres prosperen, acabaran creant una xarxa viària que augmentarà el trànsit de vehicles, de forma irremeiable, a les zones més ben conservades del Parc natural-Reserva de la Biosfera del Montseny, incloses al Pla d’Espais d’Interès natural (PEIN) i xarxa Natura 2000.

L’assumpte que denunciem avui, és particularment escandalós. Es tracta de la pista que uneix La Costa del Montseny amb Can Riera de Ciuret, d’una llargària aproximada de 3km, que té aquesta edificació com a únic indret habitat. A aquest llogaret, que integra instal·lacions del sector terciari i s’anuncia com a casa de colònies, càmping, turisme rural i sala de convits, s’hi arriba actualment, sense problemes, per la pista esmentada, a més d’accedir-s’hi per una altra pista asfaltada que connecta amb la BV-5114, a l’alçada aproximada del km10,4.

Cal preguntar-se com és que, estant actualment garantida la comunicació per dues vies diferents, es planteja la necessitat de convertir la pista rural en una nova carretera de 5m d’amplada? La pregunta l’hauríem d’adreçar a l’Ajuntament de Fogars de Montclús que és l’administració que ha promogut aquest projecte. I ho fa amb diners públics, per cert.

D’altra banda, sí sabem, i ho vam indicar així a les nostres al·legacions, que «...resulta impossible obviar que, el fet que la pista es convertís en carretera rural, tal i com pretén el projecte, comportaria inevitablement, com ho fa en tots els casos, un augment de la velocitat dels vehicles que hi podrien passar, amb els consegüents problemes d’accidentalitat i atropellament d’herpetofauna.»

Però si això no fos suficient, la pista que ara es pretén convertir en “carretera rural de 5m d’amplada”, segons que indica el projecte (malgrat que, de forma ambigua, en un altre punt es cita una amplada de 3m), travessa unes quantes rieres que el projecte LIFE Tritó del Montseny de la UE pretén preservar, especialment, per ser l’hàbitat d’aquesta espècie endèmica en perill d’extinció. Pel que hem pogut comprovar directament sobre aquesta pista, que ja ha començat a ser aplanada en alguns punts, no hi ha cap lloc en que l’amplada condicionada, sigui inferior a 4,5m, mentre que la majoria del seu recorregut supera els 5m (tal i com es pot veure a les fotos adjuntes).

Aquests fets, tot i que coneguts pel DTeS, han estat pràcticament obviats en la resolució que finalment ha emès aquest organisme el passat 3 de juny,[1] perquè malgrat reconèixer que «...es considera necessari introduir un seguiment específic per a determinades espècies de flora amenaçada o de valor natural, i per a determinades espècies d’amfibis, especialment el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)», i dir que s’ha de limitar l’amplada a 3m, arriba a la conclusió «que el Projecte no s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària atès que l’actuació prevista no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient, ...», (el subratllat és nostre).

En resum tenim: un Ajuntament que promou un projecte, amb diners públics, que no té cap justificació social o de seguretat vial; una Oficina Tècnica del Parc natural que obvia les seves responsabilitats pel que fa a la conservació, malgrat que «l’actuació plantejada transcorre totalment per l’espai natural del Massís del Montseny, inclòs en el Pla d'espais d’interès natural (PEIN) i en la xarxa Natura 2000 (Massís del Montseny),»; una direcció del projecte LIFE Tritó de la UE, a qui no l’amoïna que s’impermeabilitzin 15.000m2 de superfície d’un espai protegit, que alberga una espècie d’amfibi per la qual s’estan gastant prop de tres milions d’euros (dels quals la UE n’ha sufragat el 60%, mentre que Generalitat, Diputacions, etc. n’han aportat el 40% restant); i un Departament de Territori i Sostenibilitat que, tot i reconèixer els impactes ambientals, més que probables, que pot ocasionar aquesta obra, dóna el seu vist i plau per tal que es pugui executar.

Estem cansats de veure com els tràmits ambientals són l’excusa burocràtica perfecta, per cometre tota mena d’agressions contra els espais protegits.  Va sent hora que aturem tota aquesta disbauxa i diem les coses pel seu nom.

DTeS: si no serviu per a protegir el territori dimitiu dels vostres càrrecs!

NO a la carretera de la Costa del Montseny a Can riera de Ciuret!

SÍ a la preservació del massís del Montseny!

 

Sant Celoni, 8 de juliol de 2020

Un altre punt de la pista arranada

Un altre punt de la pista arranada

[1] Vegeu la RESOLUCIÓ TES71211/2020, de 3 de juny, d’informe d’impacte ambiental del Projecte en sòl no urbanitzable per a la pavimentació del camí de la Costa del Montseny a Can Riera de Ciuret, promogut i tramitat per l’Ajuntament de Fogars de Montclús, al terme municipal de Fogars de Montclús (exp. OTAABA20190182). DOGC núm. 8149, 8-6-20, adjunta a aquesta pàgina.

Comentaris

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.