MOTS MIG PERDUTS – VI
Aquest és el sisè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Fins ara hi hem aportat més d’una quarantena de mots un bon grapat dels quals no havien estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua. Els mots publicats en les cinc seccions anteriors, juntament amb d’altres d’inèdits -referits principalment a la flora i la fauna-, han estat aplegats i publicats també a la III Trobada d’Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre i el Corredor.
Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de contribuir a mantenir-les vives alhora que exhortem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.
Presentem tot seguit set paraules, tres de les quals no estan incloses en cap dels diccionaris principals de la llengua catalana (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Dos mots (“cabra” i “esborneiat” ) són recollits per tan sols un dels diccionaris.
Esborneiat: Adjectiu masculí. Dit de la persona que obra sense reflexió, de forma poc o gens assenyada, amb poc enteniment.
Exemple: No li facis gaire cas, és ben esborneiat!
El mot només és recollit pel Diccionari Alcover-Moll i no pas pels altres dos diccionaris.
Cambreria: Nom femení. Cos constructiu petit, annex a la casa o construcció principal però generalment d’accés i d’ús independent o diferenciat.
El mot no és recollit a cap dels tres diccionaris consultats.
Riells del Montseny. 1992
Pellada: Adjectiu femení. Patata que ja té la pell prou presa (quan hom la frega amb el dit, aquesta no es desprèn) i que ja és prou madura i apta per al consum.
Exemple: Les patates ja són pellades; en podem collir algunes per bullir-les
El mot no és recollit a cap dels tres diccionaris consultats.
Fogars de Montclús. 2012
Quercoler: Nom masculí. Terreny que per dessota la terra és un solatge, tot pedra solta.
Observacions: Pot ser el cas d’una petita tartera o d’un clapissar cobert de terra.
Mot que un de nosaltres ja va consignar al llibre “El carboneig. L’exemple del Montseny”. A Mallorca hi ha un topònim anomenat “es Quercoler”.
Cap dels tres diccionaris recull aquest mot.
Montseny. 1993
Cabra: Nom femení. Giny de forma triangular, collat a la paret amb frontisses o similar per un dels seus costats i que permet, per l’altre extrem, penjar-hi l’olla i poder-la, així, treure i posar a la llar de foc amb comoditat, sense haver-la d’alçar.
Només el diccionari CVB recull aquesta accepció.
Riells del Montseny. 1988
Esternoc: Nom masculí. Base llenyosa (diàmetre petit o mitjà), generalment aguda ja que hom talla de biaix, que resta quan es secciona prop de la base una branca d’un arbust (per exemple en estassar un camí) o l’arbust mateix.
El mot és recollit al diccionari CVB, mentre que als altres dos diccionaris figura com a “estaloc”
Breda. 1987?
Galet: Nom masculí. Canó que resta quan hom sega una planta ran de terra (per exemple, en un camp de blat després de la sega).
El diccionari CVB recull aquesta accepció, per bé que els altres dos diccionaris l’assimilen a la definició que aportem del mot “esternoc”.
Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny
