El passat dimarts, dia 17 de febrer, al matí, una cinquantena de persones, membres de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, de l'Skamot Verd (Fac. de Biologia de la UB), del Grup de Suport contra la construcció de la carretera Illes-Sant Marçal, d'Ecologistes en Acció de Catalunya i d'Arran Baix Montseny, amb el suport de SEO/BirdLife i DEPANA es manifestaven davant les portes del Departament de Territori i Sostenibilitat a Barcelona (vegeu fotos dessota d'aquest escrit).

A la mateixa hora es reunia la Ponència Ambiental que havia de decidir si el projecte presentat per l’Ajuntament de Montseny (set mesos després d’haver iniciat les obres de manera il·legal), podia ser admès pel tràmit d’Avaluació  simplificada, o bé s’havia de sotmetre a tot el procés que implica una Avaluació d’Impacte Ambiental ordinària.

Representants de les entitats concentrades a les portes del Departament de T i S, van lliurar un manifest a la presidenta de la Ponència Assumpta Farran (Directora General de Qualitat Ambiental) i a Marta Subirà (Directora General d’Avaluació Ambiental), moments abans que la resolució adoptada per la Ponència Ambiental es fes pública. En el manifest lliurat (que adjuntem a aquest escrit) es demanava en síntesi:

A) Que el projecte fos rebutjat completament, sense opció a ser admès en un futur.
B) Que s’estableixi una moratòria sobre tots els projectes presentats que pretenguin desenvolupar modificacions urbanístiques dins del Parc Natural del Montseny.
C) Que s’estableixi un període de debat públic, en el qual les entitats del territori puguin discutir les polítiques de protecció que han d’imperar en el Parc a mig i llarg termini i quines han de ser les polítiques de reequilibri territorial que han de regir en els espais naturals protegits.

La resposta de les responsables, sobre la primera d’aquestes peticions, va ser una mostra de la hipocresia que regna a l’administració quan es tracta de respondre a les reivindicacions ciutadanes. Segons les seves paraules «l’únic organisme que pot retirar el projecte és l’Ajuntament de Montseny, què és qui l’ha promogut».

Els representants de les entitats concentrades van deixar molt clar que aquest és un argument demagògic i mancat de rigor. La preservació de les zones protegides de Catalunya no és un afer exclusiu d’abast municipal, sinó una qüestió que afecta els organismes públics de més alt nivell, doncs la protecció dels espais naturals és competència d’aquests organismes i de tota la ciutadania que paga amb els seus impostos aquesta protecció. En definitiva es tracta d’un assumpte supramunicipal que afecta els drets ambientals de tota la població.

Pocs minuts després la Ponència Ambiental feia pública la resolució sobre el projecte afirmant que «s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, ja que l’actuació prevista té efectes significatius en el medi ambient.» i que «la Ponència ha estimat que pot comportar efectes severs i crítics sobre els hàbitats i espècies de fauna i flora presents a la zona que resultarien incompatibles amb el règim de protecció establert en el Pla de gestió. El projecte s’ubica a la capçalera del riu Tordera, dins d’Espai d’Interès Natural Massís del Montseny, inclòs a la Xarxa Natura 2000, i travessa les Zones de Reserva Natural Matagalls – Sant Marçal i d’Alt Interès Ecològic i Paisatgístic definides pel Pla especial. Es tracta d’un indret d’alta sensibilitat ecològica, amb tres comunitats vegetals de molt valor per a la conservació com les vernedes amb ortiga morta, els boscos de roure sessiflor i la comunitat vegetal amb Anagallis tennella o altres plantes lateatlàntiques. A més, hi ha identificades 121 espècies de fauna i flora d’interès per a la seva conservació.». Finalment informava que «el promotor ha d’elaborar l’estudi d’impacte ambiental del projecte.»

Tecnicismes a banda, la resolució de la Ponència Ambiental ve a donar la raó, fins i tot amb les nostres mateixes paraules, a les tesis que hem vingut defensant des la CSM i les altres entitats que s’ha manifestat contràries a aquest projecte insensat. També li diu a l’Ajuntament que tot el que ha presentat fins ara no val per a res i que ha de començar de nou.

Però, no cantem victòria. A la fi, els processos d’Avaluació Ambiental, són instruments que s’han inventat per acabar autoritzant els projectes que qualsevol promotor amb pocs escrúpols vulgui presentar. Es coneixen ben pocs casos en que el procés complert hagi acabat invalidant totalment els projectes que es promouen.

Es per això que, ara més que mai, hem de seguir vigilants. La carretera seguirà aturada, si més no en el decurs dels mesos que duri aquest procés. Però no podem abaixar la guàrdia. Si l’Ajuntament té la barra de presentar un nou Informe d’Impacte Ambiental, nosaltres estarem a l’aguait per presentar les nostres al·legacions en el període d’informació pública.

De qualsevol manera, serà la pressió popular l’única cosa que pot impedir la consumació d’aquesta aberració de projecte. Caldrà seguir fent accions públiques contra la construcció d’aquesta carretera. Des la CSM seguirem fent propostes de cara a mobilitzacions futures.
Només ens resta donar-vos les gràcies a totes i a tots. Aquest èxit parcial és conseqüència del vostre suport.

Seguiu alerta!

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny                                                                                                 21 de febrer de 2015