Agenda

Arriba el cranc blau. A què ens enfrontem. Xerrada sobre espècies invasores
Cal Bofill Centre d'activitats Ambientals, Passeig Colom,50 (Torredembarra)
Sortida per netejar la riera de Pertegàs. Setmana de la Natura 2019
Rectoria Vella de Sant Celoni (Pg. Rectoria Vella, s/n)

La Sitja del Llop-Revista del Montseny número 33

Us oferim l'Editorial i una entrevista molt especial que trobareu adjunta a sota en format pdf.


Editorial

Vint-i-cinc anys no són res...Les noces de plata de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Ja fa vint-i-cinc anys que aquesta particular travessia montsenyenca va començar. Fou l’aventura d’un grup de persones que, arran de la ceguesa dels polítics del moment i de l’avarícia dels poders econòmics, van saber bastir una eina de resistència més enllà de la reivindicació concreta que les menà a unir-se.    

Allò que havia nascut com a vehicle de la indignació popular va acabar convertint-se en una organització formal, arrelada al territori i disposada a treballar, permanentment, per a la conservació d’aquesta petita i estimada terra del Montseny i del Montnegre.  La salvaguarda, l’estudi i la recerca científica dels seus valors naturals, l’afavoriment i la dignificació de les formes de vida tradicionals del massís, i la preservació dels seus trets culturals específics han estat els elements definitoris de la seva trajectòria a partir del moment de la consolidació.

Els darrers anys, però, l’activitat principal de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) s’ha hagut de centrar, malauradament, en la lluita contra l’agressió urbanística continuada que s’exercia damunt d’aquest territori. L’ambició de tota mena de promotors sense escrúpols i la complicitat d’alguns polítics locals, més preocupats a mantenir els càrrecs que a raonar assenyadament sobre l’esdevenidor del territori, han castigat, de manera severa, les condicions naturals de l’entorn d’ambdós massissos. La superfície que envolta el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre, i fins el seu espai interior han estat afectats per uns plans urbanístics que pretenen mantenir un futur expansionista, calcat del model que ens ha dut a la crisi econòmica que patim actualment.

Aquests fets, acompanyats de l’actuació d’una Administració que ha tingut com a norma la transgressió de les seves pròpies lleis i normatives,  han obligat a mantenir l’activitat de la CSM, en el pla dels recursos jurídics, contra les actuacions dels organismes institucionals o de particulars que s’han evidenciat contràries a la preservació del territori.

Malgrat aquesta situació, la CSM, a través de LA SITJA DEL LLOP-REVISTA DEL MONTSENY, ha tractat en tot moment de mantenir-se fidel als seus criteris difonent temes de recerca i de cultura relatius a la vida del massís, a més de les denúncies d’agressions comentades més amunt. I així, amb aquesta brega, és com hem arribat al vint-i-cinquè aniversari d’una petita organització, la nostra, que avui, com el primer dia, continua resistint.

Ara bé, no ho fa pas sola, sinó en col•laboració amb algunes altres organitzacions que han sorgit sobre el terreny els darrers anys. Persones, com nosaltres, preocupades per la defensa de la integritat natural i per la preservació dels valors etnològics, del saber popular i d’una existència equilibrada en una terra que s’ha convertit en paradigma dels valors que volem conservar per al futur.

Dissortadament, el nostre vint-i-cinquè aniversari també coincideix amb un altre - funest aniversari - conegut per tothom a causa de la seva repercussió mundial. Ens referim ací al desastre nuclear de Txernòbil, del qual, encara avui, no es possible avaluar completament els efectes deleteris que acabarà tenint sobre la vida humana i el medi ambient en general.

Enguany, aquest terrible capítol dels anomenats «accidents nuclears» pren encara molta més volada. La situació catastròfica que viu actualment el Japó desprès del gravíssim accident nuclear de Fukushima ve a recordar-nos, un altre cop, les conseqüències de l’estupidesa i la fatxenderia humanes, portades al límit, en aquest cas, per l’ambició d’aquells qui controlen la indústria energètica. D’altra banda, malgrat l’espès bosc de desinformacions i d’enganys que envolta el cas de Fukushima, de mica en mica la veritat s’anirà sabent; i ja va tenint repercussions, com el pla de tancament de totes les centrals nuclears a Alemanya i la paralització dels plans a Itàlia.

Seran tan estúpids els nostres governants que perllongaran la vida de les centrals nuclears que existeixen ací? Després dels darrers episodis protagonitzats per la central d’Ascó,  hom diria que hauria de prevaler el sentit comú. Ens caldrà mobilitzar-nos per a ajudar-los a decidir-se o seran els amos de les energètiques els qui se’n sortiran un altre cop?

Quants accidents més haurà de suportar aquest castigat planeta? Quan eliminarem la idea que tot allò que és rendible econòmicament per a uns quants és intrínsecament bo per a hom? Quan deixarem d’empassar-nos mentides tan evidents com el famós concepte del desenvolupament sostenible, mentre anem anorreant el món que ens envolta?  El temps ens anirà donant la resposta sobre quina d’aquestes actituds acabarà arrelant al cor i al cervell de la societat futura.

Malgrat tot, pel que fa al medi ambient, no totes les notícies són dolentes a casa nostra. Ens hem de felicitar ací per la sentència obtinguda amb referència al recurs presentat pels companys de Respectem l’Albera i la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) - Salvem l’Empordà contra l’acord del Govern de la Generalitat de l’1 de juny de 2010, en què s’aprovaven les Zones de Desenvolupament Prioritari dels parcs eòlics. Aquesta sentència   ha fet palès que, contràriament al que pregonen alguns corifeus de la indústria eòlica, no s’hi val tot en nom del «desenvolupament sostenible».

També cal felicitar els companys de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la IAEDEN-Salvem l’Empordà (amb els quals ens sentim plenament identificats), per la sentència obtinguda amb referència al recurs que varen presentar contra l’Ajuntament de Roses, l’Institut Català del Sòl i la Generalitat de Catalunya que anul•la el Pla Parcial del Sector Industrial de Roses. D’aquestes dues sentències, que podreu conèixer més extensament en una altra part d’aquesta revista, es pot deduir una major sensibilitat dels tribunals catalans respecte a les infraccions i/o els delictes mediambientals. Les sentències comentades han evidenciat també un problema recurrent dins l’Administració a Catalunya: l’incompliment de les normatives i les lleis que ella mateixa ha dissenyat i aprovat.

Finalment, convé felicitar-nos, en aquest racó del Montseny, per la sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu  número 1 de Girona  respecte a la obligació de demolir l’hotel que Baden Grup havia construït il•legalment a la masia de Santcliment (municipi d’Arbúcies), dins dels límits del Parc Natural. Aquesta sentència ve a reforçar la que ja anteriorment havia emès el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el mateix sentit.

No cal dir que, a més de celebrar aquesta sentència, farem tots els esforços possibles per tal que s’acompleixi. Ja va essent hora de parar els peus als especuladors i demostrar-los que els diners i els «contactes», no poden comprar-ho tot.

En resum, aquests primers vint-i-cinc anys ens han fet més vells, és cert, però no ens han pas estovat. Continuem creient que defensar la natura i els valors humans més positius és una bona tasca, una tasca solidària amb els nostres iguals, amb tots els éssers vius i amb un planeta que esperem que ens sobreviurà, malgrat els esforços que fa un grapat d’exemplars de l’espècie humana per evitar-ho.

Gràcies a totes i tots els nostres socis, als amics i als lectors, i a totes les persones que en un moment o un altre han ajudat a fer gran aquesta petita eina de treball i resistència que és la CSM. Feliç aniversari i bona feina!

Salvem el Montseny!

Consell de Redacció 

 

Sant Celoni, juny de 2011  

 

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.