MOTS MIG PERDUTS – V

 

Amb aquesta nota arribem a la cinquena edició de la secció “Mots mig perduts”, la qual aplega paraules en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives alhora que animem a les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit diverses paraules, totes incloses en alguns dels diccionaris principals de la llengua catalana (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Tanmateix les accepcions de quatre d’aquests mots (“nyèbit”, “llossar”, “gaia” i “barri”) que us presentem no són recollides a cap d’aquests diccionaris. A més, l’accepció d’un altre mot (“estanyar”) només és recollida en un dels tres diccionaris.

 

 

Barri: Nom masculí. Reixa, tanca o porta d’entrada a una parcel·la (hort, jardí, pati d’habitatge, etc.), feta de ferro o de fusta i, normalment, de dimensions notables.

El mot és recollit en els tres diccionaris per bé que al Diccionari de l’IEC no hi consta l’accepció a la que fa referència aquesta nota.

Arenys de Mar. 1975 en endavant

 

 

Nyèbit: Nom masculí. Tancament d’una jaqueta, d’un abric o d’un vestit.

Cap dels tres diccionaris recull aquest significat tot i registrar altres significats molt diferents al suara esmentat.

Sant Vicenç de Montalt. 2013

 

 

Escabotar: Verb. Llevar d’un plat o d’un bol un bocí de la vora, generalment amb un cop.

Exemples: Hem de canviar la vaixella. Tots els plats estan escabotats!

Els tres diccionaris recullen aquest significat

Breda. 2005

 

 

Llossar: Verb. Treure punta a un bastó, a un aspre, etc. Sentit aplicar a les canyes que serveixen com a aspres a l’hort.

Tant el diccionari de l’IEC com el de l’Enciclopèdia Catalana només recullen l’accepció referida a renovar el tall d’una eina de metall. El diccionari C-V-B, però, també recull el significat que nosaltres aportem.

Breda. 2005

 

 

Trencar verol: Locució adverbial. Moment en què un fruit comença tot just a prendre la coloració característica de la maduresa.

Montnegre. 2007

 

 

Gaia: Nom femení. Tirallonga d’algun element a sobre del terreny seguint recorreguts lineals o netament més llargs que no pas amples.

Exemples: En aquella gaia de l’hort he sembrat els alls. Guaita la gaia de verns resseguint el sot!

Tan sols el C-V-B coincideix amb l’accepció que aportem. Aquest mot no apareix al diccionari de l’IEC i al de l’Enciclopèdia Catalana figura com a peça de roba o, també, com a peça de terra triangular.

Montnegre. 2015. També sentit a d’altres localitats.

 

 

Estanyar: Verb. Dilatar la fusta per humitejament, sigui voluntàriament (per exemple, el mànec d’una eina que es desmanegui) o involuntària (com ara una porta que s’hagi mullat amb la pluja).

El verb és reflexiu normalment.

Exemple: Posa la destral al safareig per tal que la fusta s’estanyi o se’t desmanegarà al primer cop.

Només consta al C-V-B amb aquest significat, no pas al diccionari de l’IEC ni al de l’Enciclopèdia Catalana.

Sant Hilari Sacalm. 1994

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny