La Sitja del Llop, núm. 31

La Sitja del Llop, núm. 31 joan

Ja ha sortit la nova Sitja, la trenta-unena :-) Us adjuntem la portada, l'índex i l'editorial... Entre altres, trobareu articles sobre les ferreries, sobre el POUM de Riells i Viabrea, les obres de can Cuc, la nova carretera al Montseny, els prats de dall de Breda...

Comentaris

Hauria estat bé que haguéssiu esperat a veure la documentació de l'aprovació inicial, ja que moltes coses que dieu no són certes o són errònies, com per exemple la rajoleria, que es qualifica com a equipament cultural i no està previs enderrocar-la.

La Llei d'urbanisme OBLIGA a redactar un informe de sosteniblitat ambiental (aprovat amb l'aprovació inicial). Llegiu-vos el document i veureu les vostres rouredes i els camps de dall

Informeu-vos una mica abans de difamar i crear mal ambient

Salut

Els prats de dall a la vall de Breda

Els prats de dall a la vall de Breda joan

Us adjuntem l'article de l'Àlex March i raurell, publicat al número 31 de la Sitja del Llop sobre un hàbitat cada cop més escàs al nostre pais, els prats de dall. L'article, d'orientació científica, centra el seu estudi en els darrers prats de dall que es conserven (alguns malmesos a dia d'avui, tal és la seva fragilitat) a la Vall de Breda.

Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea

Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea joan

Al darrer número de la Sitja del Llop hem publicat un article sobre una nova amenaça per l'entorn natural del Montseny, en aquest cas al voltants de l'Abadia de Riells del Montseny. Us el podeu descarregar aquí..

Comentaris

Jo sí que he llegit la documentació.
Puc assegurar que "disbarats" és poc qualificatiu per el que es proposa aquest Planejament.
No només atenta contra la Natura, amb cap sostenibilitat, tan en captació d'aigües com en la seva depuració i sanejament (Veieu l'annex al mateix POUM sobre Sostenibilitat Ambiental, emés per AGRO90,SL), sinò que també és una eina per la recaptació ferotge de recursos econòmics dels actuals veïns i la especulació més salvatge amb requalificacions de sòl que només faran omplir les butxaques d'uns quants... Si us plau, informeu-vos bé!... Fins i tot l'Ajuntament hi presenta Al·legacions...

Suposo que ja n'esteu assebentats, però veieu que en diu el Sr. Alcalde de Riells, en contradicció amb el POUM que ell mateix ha aprovat. Cal estar a l'aguait per si això es reflecteix o no en el Planejament que es presentarà a l'aprovació "provisional"...

Nota de rectificació

Nota de rectificació joan

A finals del desembre passat publicàvem a la Sitja del Llop - Revista del Montseny, número 31, un escrit titulat «Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea». L’esmentat article aparegué posteriorment a la nostra pàgina web.

 

Com sigui que la publicació d’aquest treball ha convocat l’aparició d’algunes crítiques, directes en alguns casos i anònimes en altres, pensem que cal expressar el nostre parer sobre aquestes crítiques, assumpte sobre el qual, per diferents limitacions no hem pogut treballar fins ara. Esperem que sabreu disculpar-nos per aquesta tardança en respondre.

 

Al marge que el to general de l’escrit hagi pogut generar malestar o rebuig en determinades persones, creiem que, en qualsevol cas, cal distingir aquelles coses que formen part de l’exercici de la llibertat d’expressió, estrictament parlant, d’aquelles que són errades dels autors de l’escrit.

 

D’acord amb això, aquestes ratlles volen expressar que en l’article citat es va escolar una errada de certa consideració, que passem a tractar a continuació.

 

En la revisió crítica de la documentació continguda dins l’avanç del planejament (de 20 de novembre de 2008) afirmavem: «...és de doldre com, més enllà de les deficiències tècniques, existeixin encara capteniments que ens semblen incomprensibles, com és ara preveure l’enderrocament de la Rajoleria (a tocar de l’ajuntament de Riells i Viabrea), una de les darreres masies que mantenen encara l’activitat agrícola...».

 

Doncs bé, l’afirmació que l’avanç de planejament del POUM preveia l’enderrocament de la Rajoleria era totalment incorrecta, com es pot comprovar en la documentació de l’aprovació inicial del POUM publicada a la pàgina web de l’Ajuntament.

 

En aquesta documentació gràfica es pot verificar que, en el sector Ppr-3, parcel·la E3, les edificacions principals de la Rajoleria es conserven sense enderrocar-se. Per tant, en aquest sentit estricte, la formulació referent a la previsió d’enderrocament resulta, com a mínim, inexacta, extrem que volem rectificar en honor al treball periodístic ben entès i al text del POUM aprovat inicialment.

 

Aclarit l’anterior, només ens resta puntualitzar que la nostra actitud és totalment contrària a la manipulació de la informació que pretengui desqualificar ningú. D’ací poden deduir els nostres lectors, que si l’errem serà per manca de precisió, o per excés de passió, i no pas pel desig de confondre ningú.

 

Dit això, convé aclarir també que el sentit profund de la crítica sobre el tema de la Rajoleria segueix intacte. El rerafons d’aquesta qüestió segueix sent vigent. El que es mira d’impedir és la pèrdua «...de les darreres masies que mantenen encara l’activitat agrícola i que contribueixen que els nostres paisatges, particularment a la plana de la Tordera, no siguin un continu de sòl urbà o industrial, o d’erms i terrenys descurats. Amb un terme prou gran com és el de Riells i Viabrea no costaria massa trobar un altre emplaçament (per a construir una pista poliesportiva!), que no foragités un dels darrers pagesos de la zona.»

 

Aquesta observació crítica segueix tenint plena vigència en el cas de la Rajoleria, per quant la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana iniciada per l’Ajuntament de Riells i Viabrea, paral·lelament a la tramitació simultània del nou POUM, cancel·la tota possibilitat de mantenir l’activitat agrícola, extrem fàcilment comprovable en el plànol normatiu N-4.3 (5/22) que forma part de l’aprovació inicial d’aquest document.

 

Com a mostra de l’anterior, només cal veure els acords urbanístics pactats amb uns quants propietaris, fins i tot abans de l’aprovació del POUM, atès: «Que l'Ajuntament de Riells i Viabrea està interessat en construir immediatament el nou camp de futbol municipal i per això li cal obtenir la cessió anticipada deIs terrenys compresos en l'àmbit de la citada Modificació puntual del Pla General.»i

 

Qualsevol que vulgui consultar la documentació al·ludida podrà veure fins on s’hipoteca el municipi darrera de l’operació urbanística esmentada. No és objecte del present escrit comentar el contingut del POUM, pel que fa al plantejament general sobre infrastructures o altres aspectes urbanístics que s’hi desenvolupen.

 

Deixem la crítica d’aquests aspectes per les al·legacions presentades, que ja han estat publicades al nostre lloc web. Que cadascú jutgi la correcció o no dels nostres arguments.

 

Ara, pretenem que l’esperit que va presidir, si més no formalment, les jornades de participació ciutadana sobre el POUM, comporti que l’equip municipal incorpori les aportacions crítiques que s’han fet des les organitzacions ciutadanes, entre les qual es troba la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.

 

Sigui com sigui, seguirem maldant en la tasca d’eliminar els aspectes del POUM que considerem incorrectes o injustos.

 

Riells i Viabrea, 5 de març de 2010.

 

Notes:

i Veieu pàgina 4/10 del document 2 NORMATIVA ANNEX 6 CONVENIS URBANÍSTICS

 

 

Comentaris

 A títol personal et respondria que:

  1. Els ajuntament estan endeutats fins al capdamunt. Volem que s'endeutin encara més? No conec el deute del de Riells, però el pressumeixo alt, com els de la resta...
  2. Perquè cada municipi vol tenir el SEU camp de futbol? Perquè, per estalviar costos econòmics i impacte ambiental, no es planteja l'aprofitament mancomunat de les insfraestructures? Per exemple, si els veïns de Riells, majoritàriament han d'agafar el cotxe, la moto o la bici per arribar a la part d'abaix. Doncs ja posats, perquè no s'aprofita el camp de futbol de Breda? I així Breda pot compartir despeses amb Riells (i/o la Batlloria) ii tothom en surt guanyant?
  3. L'ajuntament de Riells ha permés l'urbanització, per a ús residencial i industrial, de moltíssimes hectàrres en els darrers 20-30 anys... És que no hi ha d'haver aturador? Sembla com que, si poguessin, voldrien depredar tot el territori del que disposen. En això, malauradament, son la "norma" i no l'excepció.