En el número 41 de la Sitja del Llop l'Helena Barril Graells aborda el món de les abelles en un article on explica la seva biologia, les causes del declivi que estan patint i un exemple de com s'estudien al Montseny. L'Helena treballa al grup d'ecologia de la pol·linització del CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals) des de fa 10 anys i ens explica que al massís del Garraf, per exemple, han trobat més de 100 espècies d’abelles. D’aquestes, "només l'espècie Apis melifera fa mel i la majoria són solitàries i no pas socials. De fet, les abelles socials representen només un 10% de les espècies a nivell mundial".

El declivi d'abelles i altres pol·linitzadors és de vital importància per al bon funcionament dels ecosistemes terrestres, així com a nivell econòmic per conreus en la producció d'aliments. Les causes de l'esmentat declivi van des de "factors que redueixen els recursos de nidificació (arbres morts d’empeus, parets de fang,...) i els recursos d'alimentació(flors d'on treure el nèctar i el pol·len) (...), com ara l'asfalt, l’ús d'herbicides, el monocultiu (...). També l’ús de certs agroquímics (...) alguns dels quals tenen un  efecte letal o subletal quan són barrejats amb altres productes (efecte sinèrgic)".

L'Helena ens proposa que tota acció a nivell local pot ajudar a augmentar les poblacions d'abelles i els seus efectes beneficiosos pels ecosistemes i conreus.. Parla dels hostalets d'abelles i la promoció de l'agricultura extensiva i ecològica.

Per acabar, ens explica que al Montseny s’hi van instal·lar caixons amb blocs de fusta amb foradets que van servir d'estació de mostreig per a caracteritzar la comunitat d’abelles i vespes solitàries de diferents zones, concretament detectar si hi ha diferències entre les que es troben a les clarianes dins d’alzinar de mida gran,  les clarianes petites, les zones obertes i connecatdes i pròpiament dins l’alzinar. Tot això en un context de fragmentació del paisatge i pèrdua d'hàbitats.

 

 

 

MOTS MIG PERDUTS – VII

 

Aquest és el setè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Fins ara hi hem aportat prop d’una cinquantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en cap dels principals diccionaris de referència de la nostra llengua (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir aquestes paraules vives alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set noves paraules, tres de les quals no estan incloses en cap dels diccionaris principals de la llengua catalana esmentats abans. Dos d’aquests mots (“palladera” i “vaca” ) són recollits en les accepcions que presentem per tan sols un dels diccionaris.

 

 

 

Palladera: Nom femení. Pal perpendicular al terra que en un paller l’articula bo i travessant-lo pel centre i sobresortint-ne per la part superior.

El diccionari CVB recull aquesta accepció però no pas els altres dos.

Riells del Montseny. Juliol 2014

 

 

Prunell: Nom masculí. Aranyó. Fruit de l’aranyoner (Prunus spinosa)

Tots tres diccionaris recullen aquest mot.

Breda. Tardor 2006

 

 

Estronquim: Nom masculí. Tronquets de poc diàmetre.

Cap dels tres diccionaris recull aquest mot.

Mosqueroles. Juliol 1998

 

 

Pont bufador: Nom masculí. Estructura per a la conducció d’aigua constituïda per dues arquetes interconnectades a un nivell més baix (àdhuc per sota terra). Pel principi dels vasos comunicants, permet a les aigües de travessar un camí, una carretera, etc.

Cap dels tres diccionaris recull aquest terme.

Tordera. Setembre 1998

 

 

Rata salamenya: Nom femení. Rata negra (Rattus rattus).

Cap dels tres diccionaris recull aquest terme.

Fogars de Montclús. Desembre 2015

 

 

Vaca: Nom femení. Bony rodó i vermell que surt a la pell quan a l’hivern s’està molta estona a la vora del foc, del braser...

El diccionari CVB recull aquesta accepció però no pas els altres dos. Els informants dels qui vam recollir el mot esmenten una frase feta: “Tenir les cames plenes de vaques de covar al braser”.

Centelles. Desembre 1996

 

 

Engomar: Verb. Estanyar d’aigua un terreny.

El diccionari CVB i el de l’EC recullen aquest mot en una accepció molt propera tot i que no idèntica: “Deixar el terreny cobert de llot una riuada”. L’informant de qui vam recollir el mot esmentava un terreny en el qual l’aigua s’hi engomava.

Cardedeu. Setembre 1997

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny