MOTS MIG PERDUTS - III

Aquest exemplar de la revista inclou la tercera aportació lingüística de la secció “Mots mig perduts”, que aplega paraules en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla viva. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives, alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit diversos vocables, tres dels quals (“Enxerinat/enxirinat”, “Gorgollada” i “Xarnar”) podrien suposar aportacions substancials al català ja que no estan incloses en cap dels tres diccionaris principals de la nostra llengua: el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i, finalment, el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Cocou: Nom masculí. Muntanyeta de sorra feta pels nens a la riera després de la pluja o quan el terra era prou moll o humit per poder-la fer.

Els tres grans diccionaris recullen aquest mot però cap d’ells ho fa amb el significat explícit anterior sinó com a sinònim d’ou en llenguatge infantil o bé del bolet ou de reig (Amanita caesarea) en les fases inicials del creixement.

Arenys de Munt. 2014

Post: Nom femení. Peça de fusta, normalment de forma rectangular, que es col·loca en unes guies metàl·liques a banda i banda dels portals de les cases per evitar, si és el cas, que hi entrin les glopades d’aigua de les rierades.

Tot i que els tres grans diccionaris recullen el mot cap d’ells detalla aquesta accepció tan particular i comuna als pobles de la riera d’Arenys, sinó d’altres accepcions que també són emprades al Maresme (“fusta per planxar”, “lleixa”, etc.).

Enxerinat/Enxirinat: Adjectiu. Eriçat, dret, punxegut. Exemple: “Després d’eixugar-se el cap de pressa li van quedar els cabells ben enxerinats”.

No és recollit per cap dels tres grans diccionaris de la llengua catalana.

Arenys de Mar i Arenys de Munt, 2014

Aspre: Nom masculí. Pals, canyes o qualsevol mena de suport que s’utilitza en els horts per a enfilar-hi tomaqueres, fesoleres, etc. Se’n deriva el verb “asprar”. Recollit de Breda, tot i que és un mot d’ús encara viu en la pagesia o l’horta tradicional de la zona.

Breda. 2004 (tot i que també l’hem sentit en d’altres llocs i ocasions)

Xurmer: Nom masculí. Cria de la vaca (tot i que també s’ha sentit algun cop aplicat a d’altres remugants) per a la qual la llet de la mare és encara l’aliment bàsic (més jove, doncs, que un vedell).

Sant Celoni, desembre de 2005 i d’altres llocs i dates.

Xarnar: Verb. Acció erosiva d’un riu que descalça bo i erosionant progressivament un talús o marge per la seva base.

No és recollit a cap dels tres grans diccionaris de la llengua catalana.

Gaserans, gener de 1993.

Gorgollada: Nom femení. Conjunt de detritus vegetals que un riu tragina en una revinguda i que diposita en baixar el nivell de les aigües.

No és recollit a cap dels tres grans diccionaris de la llengua catalana.

La Batllòria, gener de 1994.

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny