La Sitja del Llop número 45 ja és al carrer
La Sitja del Llop número 45 ja és al carrerAmigues i amics de la CSM,
Com podeu veure La Sitja de Llop-Revista del Montseny (número 45) ja és al carrer. En breu la podreu trobar als punts habituals de distribució. També ens la podeu demanar a través d'aquest mateix web, escrivint-nos a info@salvaguardamontseny.cat . Podeu llegir-ne l'editorial d'aquest mateix número en el document adjunt a aquesta pàgina.
Aprofitem l’avinentesa per encoratjar-vos a participar activament en la confecció del proper número, aportant notícies, articles, reportatges, denúncies i col·laboracions directes.
Altrament, us anunciem que a partir de gener posarem en marxa una nova campanya de recuperació del Pla Especial de protecció del Montseny, de la qual us anirem informant a mesura que es vagin desenvolupant les diferents iniciatives. Per engegar aquestes iniciatives ens caldrà la màxima col·laboració de totes i tots el socis, i amigues i amics de la CSM.
Mantingueu-vos alerta i passeu unes bones festes de Nadal!
Esperem que l’any 2019 sigui el millor en la defensa del nostre estimat Montseny!
Sant Celoni, 19 de desembre de 2019
Mots mig perduts - XI
Mots mig perduts - XI annaMOTS MIG PERDUTS - XI
Amb aquesta nota arribem a l'onzè lliurament de la secció “Mots mig perduts” que aplega paraules poc conegudes, amb un ús escadusser i que, en alguns casos, no han estat registrades en cap dels 3 diccionaris que hem considerat de referència:
-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/
-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/
-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/
Són, per tant, mots en risc de desaparèixer de la llengua parlada i escrita, recollits en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor.
Presentem tot seguit set paraules de les quals dues no són recollides a cap dels diccionaris ressenyats, una tercera figura només al Diccionari Català-Valencià-Balear (tot i que el significat no hi és ben bé el mateix que aquí aportem) i les altres quatre apareixen a tots tres diccionaris.
Animem els lectors a fer servir aquestes paraules per tal de mantenir-les vives i emplacem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que ens els facin arribar.
Esbardellar: Verb. Obrir-se, longitudinalment o en diversos segments, amb força o contundència, un objecte, generalment a causa d’una pressió exercida.
Exemple: Hem de canviar el mànec de l’aixada. Està tant esbardellat que ja no puc ni posar-hi cap tascó.
Tots tres diccionaris recullen el mot.
Malgrat de Mar, abril 2018. Sant Hilari Sacalm, cf. 1992
Observacions: Sentit per objectes de fusta (estaques i brases de carbó)
Llavora: Nom femení. Femella del porc domèstic que mai no ha garrinat.
Tots tres diccionaris recullen el mot.
Cànoves, cf. 1992
Avi forc: Nom masculí. Sistema de desplaçament d’un tronc o altre objecte en un pendent a capgirells, és a dir, que amb la base del tronc en el mateix punt, es dreça i cau en el sentit del pendent, de manera que el cim del tronc passa a ocupar ara la part baixa, i així successivament.
Exemple: Si fem rodolar el tronc anirà a parar al fons del sot. Millor que el fem baixar fent l’avi forc.
El diccionari CVB sinonimitza avi forc a arbreforc, encara que el significat d’arbreforc no és el mateix que aquí aportem.
Poble indeterminat del Montseny, 1992 a 1994
Observacions: Sentit dels carboners, que l’empraven com a sistema per al transport de la llenya fins la plaça carbonera.
Mot recollit a Gutiérrez i Perearnau, C. 1996. El carboneig. L’exemple del Montseny. Ed. Alta Fulla.
Esblanar: Verb. Per ús, desgast, trepig..., fer que una peça de roba, un rodal de vegetació, un mecanisme... perdin la seva rigidesa o consistència originals.
Exemples: No passaré per la drecera de la font fins que els xais l'hagin esblanada. Mare, no deixis que en Miquel es posi els meus pantalons, que me'ls esblana.
Cap dels tres diccionaris no recull el mot malgrat que actualment sembla ben viu (conegut per diverses persones en una trobada d’amics).
Sant Celoni, juny de 2018
Ganyot: Nom masculí. En un objecte o superfície (fusta, ciment, etc.), petita prominència que en sobresurt de manera destacada.
Exemples: Joan, repassa el terra que amb aquest ganyot ens entrebancarem. És un bastó ben maco; llàstima del ganyot que té.
En sentit figurat s’aplica a un objecte, animal, persona... que destaca negativament entre d’altres de més bona condició o estat.
Exemple: Valga’m Déu, quin ganyot de bicicleta! Segur que no guanya pas la cursa.
Cap dels tres diccionaris no recull el mot.
Sant Celoni, juny de 2018
Observacions: Sentit d’un informant jove.
Noval: Adjectiu. Terra que es romp per posar-la en conreu després de molts anys de no haver-ho estat (o mai).
Tots tres diccionaris recullen el mot.
Fogars de Montclús, juny de 2018
Forc: Nom masculí. Trena de cebes, alls... agafats per llurs cues.
Tots tres diccionaris recullen el mot.
Breda?, 1992?. Sentit també a posteriori.
Observacions: Utilitzat com a sistema de magatzematge d’aquests aliments, tot i que també es poden fer forcs amb altres elements vegetals.
Cèsar Gutiérrez i Perearnau