La Sitja del Llop, núm. 42

La Sitja del Llop, núm. 42 joan dv., 28/04/2017 - 22:37

La nova revista de la SItja del Llop ja està disponible i serveix de punt de partida d'aquesta campanya Què Passa al Montseny? que volem llançar per a conscienciar sobre la situació actual al massís.

En ella trobareu els següents articles:

Editorial
Què Passa al Montseny?
Consell de redacció

Patrimoni Natural
La papallona de les ortigues. Una espècie al marge d'extinció al Montseny
Andreu Ubach

Gent de Vinya
Talcomraja. Vins partisans amb caràcter maresmenc
Sergi Travessa Danés

Patrimoni etnològic
Les fonts del Montseny: entre amenaces i oportunitats
Marcos Fernández-Martínez et al.

Avis savis
La Isabel Hernández. D'Almeria Al Baix Montseny
Sergi Travessa Danés

Mots mig perduts
Cèsar Gutiérrez i Perenau, Pere Alzina i Bilbeny

Altres Lluites
El desastre dels polígons buits
Òscar Romero

Les nostres Lluites
L'estat de la qüestió. Retent comptes
Consell de Redacció

Breus d'Actualitat
La CSM presenta la Salamandra del Montseny
Sant Pere de Vilamajor es mou per la defensa del Llop

EcoConsells (VII)
Energia: el consum que no veiem
Cristóbal Alcalà

Resum: La papallona de les ortigues. Una espècie al marge de l'extinció al Montseny.

Resum: La papallona de les ortigues. Una espècie al marge de l'extinció al Montseny. joan dl., 05/06/2017 - 22:52

A la Sitja del Llop núm. 43 trobareu, a la secció Patrimoni Natural, l'article que parla sobre l' Aglais urticae, una papallona que es troba actualment en una situació força crtítica al massís del Montseny.

En ell l'Andreu Ubach, investigador del Museu de Granollers explica com en el context de canvi global i fragmentació d'hàbitats les espècies de muntanya tenen l'òptim climàtic per a viure cada vegada més amunt degut a l'increment de temperatura i les condicions estivals més o menys extremes.

La papallona de les ortigues fa la posta d'ous sobre les pròpies ortigues, d'això el nom, i és molt típic de trobar-la en ambients muntanyencs del Pirineu, a la vora de refugis i a prats. Al Montseny, és una espècie que fa unes poques dècades tenia poblacions sanes amb molts individus a la part més alta del massís i hi ha citacions de fins als pobles a la falda, com Sant Pere de Vilamajor.

Actualment la situació és crítica i aquests últims anys pràcticament ha desaparegut del massís, trobant-se solament uns pocs individus a les parts més altes. Cada cop és més difícil que es donguin les condicions per aguantar l'estrés estival i trobar refugis climàtics on la papallona pugui sobreviure, inclús a 1700 m d'alçada.

Ara són les millors setmanes per a veure-la, si teniu sort, i feu un cop d'ull als ortigars, per exemple, de la zona del Turó de l'Home.

Mots mig perduts - VIII

Mots mig perduts - VIII anna dc., 09/01/2019 - 19:24

 

 

MOTS MIG PERDUTS – VIII

 

Aquest és el vuitè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla viva. Totes les hem recollides en converses amb informants locals, generalment pagesos, exclusivament de la rodalia del Montseny o del Montnegre.

Fins ara hi hem aportat més d’una cinquantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (CVB), l’Alcover-Moll http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana http://www.diccionari.cat/

 

Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir aquestes paraules vives, alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set paraules, de les quals quatre no constaven en cap dels tres grans diciconaris esmentats abans. Les altres tres només les recull el diccionari més exhaustiu (CVB).

 

 

Podissa: Nom femení.Sarment de vinya un cop podat.

Observacions: L’informant va aprendre el mot a Arenys de Munt, on hi va anar a fer de mosso

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Trompar: Verb reflexiu. Cebes, alls, porros... que s’espiguen per florir

Només el diccionari CVB recull aquesta accepció.

Breda. 2008

 

 

Matxo: Nom masculí.Ciri que brota de les cebes quan es trompen.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Guilla: Nom femení. Arrels d’arbres o d’altres plantes que envaeixen l’interior de les canonades o conduccions d’aigua.

Observacions: Es parla sempre de “la guilla”, i es diu “S’hi ha posat la guilla”. Sentit per a conduccions d’aigua tancades. És un mot relativament comú en la parla del Baix Montseny.

Cap dels tres diccionaris recull aquesta accepció. El CVB en recull una que sembla tenir la mateixa arrel (Capa d’acid carbònic que es forma damunt el vi que omple els cups).

Breda. Setembre de 2004. Sentit, però, a diverses persones (i, tal vegada, localitats)

 

 

Ventalla: Nom femení. En les cases de poble o masies, portes generalment de fusta massissa, que separen de l’exterior la porta d’entrada a la casa. En molts casos delimiten un petit rebedor exterior de la casa.

Tots tres diccionaris recullen el mot però només el diccionari CVB sota l’accepció que en donem.

Sant Celoni. Gener de 2017

 

 

Retranga: Nom femení. Dona poc treballadora.

Observacions: Desconeixem si el mot és també masculí.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

Xombo: Massa d’aigua que té força profunditat.

Observacions: Els informants ens deien “D’aquell rec en treiem aquell xombo d’aigua!”.

Només el diccionari CVB recull aquest mot, tot i que en femení, sobre la base d’una obra de Joaquím Ruyra.

Viabrea. Abril de 2009

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny