El sot Llobater, un nou cas de despotisme muntà. Crònica d’una barbaritat programada

27 d’octubre de 2011
La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) rep informes sobre uns treballs de senyalització per a l’obertura de noves pistes en un indret de la muntanya de Morou, conegut com a sot Llobater. Aquest lloc, relativament poc freqüentat però força valuós pel seu interès natural, és ubicat dins del territori del Parc Natural del Montseny (PNM) i, per tant, sotmès a la seva normativa de protecció específica. Immediatament comuniquem aquestes informacions a les autoritats del PNM, les quals ens indiquen que no han rebut cap sol·licitud d’informe sobre l’obertura de noves pistes en aquest enclavament, tot i que coneixen un projecte d’extracció de fusta en aquesta zona demanat per un propietari al Centre de la Propietat Forestal (CPF).

28 de novembre de 2011
Els nostres corresponsals a la comarca ens alerten sobre l’activitat de màquines mòbils en els encontorns del lloc anteriorment esmentat, fet que comuniquem, novament, a les autoritats del PNM. La resposta d’aquestes és que continuen sense rebre cap sol·licitud d’informe sobre aquest assumpte.

Us adjuntem aquest video creat per les organitzacions contràries al gasoducte Martorell-Figueres i que ilustra de manera concisa aquesta nova agresió ambiental que, com acostuma, està en connivència amb l'administració.

Fa uns dies uns veïns de Riells ens van advertir que les tasques de prevenció d'incendis s'estaven fent malament. Concretament ens van advertir que les restes de la sega que es fa als vorals de la carretera (per evitar que hi hagi herba seca que pugui iniciar un incendi si hi va a parar una cigarreta) s'estaven llençant una mica més abaix, totes apilades, al mig de la muntanya, també a tocar de la carretera...

I, efectivament, era així, com podeu veure a les fotos que vam prendre...

Què és el que probablement ha passat? Que les administracions han de fer una tasca (lògica) de prevenció d'incendis i la subcontracten a una empresa externa però passen de fer el seguiment de les tasques subcontractades (el que denota l'interès que en tenen). Podriem entrar, també, en quins son els criteris de selecció d'aquestes empreses, perquè si en aquest pais imperessin els criteris professionals, la trajectòria professional, etc. en comptes del "compadreo", el tràfic d'influències i les comissions, els jutges estarien molt més ociosos del que estan... però aquest és un altre debat...

El Ramon Teixidó ha publicat al Diari del Maresme una entrevista a l'Enric Badosa, un dels signants de la denúncia a Fiscalia per les obres que estan destruint la riba de la Tordera. Us recomanem la seva lectura :-)

Es denuncien les obres de connexió entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu a càrrec de l’empresa pública ATLL (Aigües Ter Llobregat), per irregularitats en l’execució de les obres i la seva afectació sobre espècies i espais protegits de la Tordera.

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis, Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, han denunciat les obres de Connexió entre la ITAM de la Tordera (a Blanes) i la ETAP del Ter (a Cardedeu) a la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Territorial de Barcelona i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per les irregularitats i pels incompliments en l’execució de l’obra per part d’ATLL, ACA i el propi DMAH, i que han afectat greument a espècies i espais protegits de la Tordera.

Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu)  s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona.

Arran de l'enderroc d'un forn antic de coure terrissa el 27 d'abril de 2009 a Breda, una agrupació de veïns vam engegar una campanya que va arribar a la Generalitat, en què demanàvem la protecció dels darrers forns.

La Comissió de Patrimoni de Girona de la Generalitat de Catalunya va decidir emetre un informe favorable a la protecció, l'octubre de 2009.

Uns mesos després, l'ajuntament de Breda encara no ha decidit si conservarà els forns, malgrat ser algunes de les construccions més antigues i singulars en perill d’extinció arreu del mediterrani.

Si és la primera vegada que sentiu a parlar dels forns moruns de Breda, us convidem a clicar en el següent enllaç per veure quina és la problemàtica i de quina manera estem treballant pel patrimoni terrissaire de Breda:

www.avui.cat/cat/notices/2010/02/breda_brega_pels_forns_88422.php

Ara és imprescindible que l’Ajuntament i el Consell Comarcal es vegin forçats a implicar-se políticament; si no és així, els forns continuen en perill.

Necessitem el vostre suport per fer pressió a l'ajuntament de Breda i al consell comarcal de La Selva perquè s'impliquin en la preservació d'aquest patrimoni. Ens ajudareu signant el document adjunt i enviant-lo a les tres adreces següents:

salvemfornsbreda@gmail.com
breda@ddgi.cat
presidencia@selva.cat

El passat 3 de març rebíem un missatge del senyor Xavier Pericas, adreçat a la nostra revista, que criticava l'actitud de denúncia que hi mantenim en ella. Passem a reproduir a continuació l'esmentat missatge i la resposta de la nostra entitat sobre el tema.

El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.

L’àlber tenia unes mides considerables i era se’ns dubte un dels exemplars d’aquesta espècie de majors dimensions dins del terme municipal de Sant Celoni. Tot i que no va ser possible mesurar-ne el seu diàmetre, sí que se’n va poder quantificar el perímetre i diàmetre basals, de 4,62 m, i més de 1,5 m respectivament.
En el tram de riu on es trobava l’àlber, la vegetació formava un bosc de ribera mixt, amb altres espècies pròpies d’aquests ambients com pollancres, salzes i verns, i alguns plàtans de grans dimensions. Tots aquests arbres també han estat talats.
El motiu de la tala són les obres per el pas i soterrament de la canonada que connectarà la dessalinitzadora de Blanes (ITAM de la Tordera) amb la planta del Ter (ETAP Ter), que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) té a Cardedeu – La Roca.
L’obra, que presenta